.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
L’antic llavador de l’Alquerieta d'Alzira obri les portes per a visitesPer a poder ser visitat dimarts, dijous i divendres, d’11 a 13 hores, d’octubre a juny de manera permanent
.gif)
._000448
L’antic llavador de l’Alquerieta, un dels edificis més singulars de la ciutat i, a més, declarat Bé de Rellevància Local, obrirà les seues portes per a poder ser visitat dimarts, dijous i divendres, d’11 a 13 hores, d’octubre a juny de manera permanent. Pel que respecta a les visites de juliol a setembre i altres horaris deuran ser concertats al MUMA.
«Fem un pas més en oferir al públic la possibilitat de conéixer els llocs amb història de la nostra ciutat, els llocs emblemàtics que han aplegat fins a nosaltres com a testimoni del passat d’Alzira», segons la regidora encarregada de l’àrea de Patrimoni Cultural, Isabel Aguilar.
EL LLAVADOR DE L’ALQUERIETA
Es va construir en plena Guerra Civil, convertint-se en una millora social perquè les dones del barri tingueren un lloc digne on netejar la roba, inaugurant-se el 23 de març de 1937.
Els llavadors solucionaven el problema de les famílies que no tenien aigua als seus domicilis, i havien de desplaçar-se al riu o safareig on hi havia, patint la incomoditat de les postures que danyaven l’esquena i els genolls, a més de suportar la inclemència del temps.
A la ciutat d’Alzira es van construir un total de quatre llavadors públics, dos l’any 1932 i altres dos l’any 1937. Els primers a construir-se van ser al carrer Cid i a les proximitats de l’Hospital de Santa Llúcia, seguit pels llavadors del raval de Santa Maria i del barri de l’Alquerieta. Malauradament, en arribar l’aigua corrent i les rentadores a les cases particulars, estes infraestructures caigueren en desús i foren suprimides l’1 de juliol de 1975, trenta-huit anys després de la seua construcció.
Un d’estos llavadors el de l’Alquerieta ha perdurat, encara que va estar anys abandonat ha sigut recuperat per l’Ajuntament per a disfrute de la ciutadania com una mostra de l’arquitectura de l’època i del paper que va desenvolupar per a la higiene de la roba de la casa, i com no personal, ja que molts xiquets aprofitaven les basses per a llavar-se.
El llavador públic del barri de l’Alquerieta començà a construir-se en setembre de 1936, en uns terrenys donats per Joaquim Lacasa propietari de l’Hort del «Pararayos». El projecte va ser dissenyat per Joan Guardiola, arquitecte municipal i va ser portat a terme per la mateixa administració, ja que les subhastes van quedar desertes. Finalment, el llavador seria inaugurat el 23 de març de 1937.
La construcció s’alça a partir d’una única nau de planta rectangular de tretze metres d’amplària per quasi vint-i-quatre de llargària en una sola altura. La façana principal, a manera d’arc de triomf, allotja la porta principal d’accés a l’interior del recinte, formada per un gran arc de mig punt de rajola ceràmica roja a vista. Apareix rematada per l’escut de la ciutat amb corona republicana. Al seu interior conserva les dos piques allargades o safareig entorn dels quals s’alineaven les dones convertint-se com un lloc de reunió.
El llavador de l’Alquerieta fou construït baix un estil profundament racionalista, estètica que distava molt de l’habitualment utilitzada per Joan Guardiola. Este canvi d’estil no fou casualitat, sinó conseqüència del context d’inestabilitat política i social en què es pretenia alçar l’edifici. L’estil racionalista reflectia a la perfecció els ideals defensats per la República d’una societat en procés de modernització i sense lluita de classes, mentre que l’estil Modernista emprat fins aleshores, era el reflex més immediat d’una burgesia adinerada i de posició elevada.
«La instal·lació de quatre plafons explicatius acosta als visitants les característiques i història d’este edifici, a més, es mostra una foto del moment de la inauguració, amb les autoritats de l’època i el públic assistent a l’acte», segons la regidora, qui a més aprofita per a convidar als visitants a gaudir del soroll de l’aigua dels safarejos que ens trasllada diverses dècades arrere i ens ajuda a entendre l’ús que va tindre este edifici recuperat per als alzirenys.
APLANADORA DE CAMINS RURALS
Per tal de dignificar l’entorn del llavador de l’Alquerieta, la Regidoria de Patrimoni Cultural, ha ubicat en la part exterior de l’edifici una aplanadora de camins rurals. Es tracta d’una peça d’arqueologia industrial, construïda en Bilbao i que depenia, com figura en un rètol d'esta, del “Servicio de Policia Rural Alcira. Hermandad de labradores y ganaderos”.
«Esta aplanadora ha estat molts anys retirada en les instal·lacions d’Alzicoop, que amablement ha cedit l’espai per albergar-la durant el temps que ha estat fora d’ús. A partir d’ara serà exhibida al públic en un lloc que reunix les condicions adequades per a la seua conservació», ha declarat Isabel Aguilar.
S’ha decidit instal·lar en este lloc l’aplanadora per tractar-se d’un espai protegit, ja que alberga l’antic Llavador de l’Alquerieta, un recinte tancat que permet la visualització des de l’exterior del tancat.
Ajuntament d’Alzira
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
El arquitecto Joan Guardiola, no era el arquitecto titular del ayuntamiento de Alzira cuando proyectó el lavadero y otras muchas construcciones. Fue nombrado arquitecto interino ( si o si) porque el titular huyó cuando empezó la guerra civil desentendiéndose de sus funciones, dicho señor apareció al finalizar la guerra a ejercer como arquitecto titular. Podría contar más cosas, pero Don Alfonso Rovira es el cronista por excelencia de Alzira y de eso y otras cosas está muy bien informado, como lo ha demostrado durante muchos años. Creo que está bien expresada mi intención con este comentario
Añadir un comentario
