Un cos sempre al servici de la ciutadania en general i, en especial, en les grans catàstrofes que han assolat diver-ses vegades la ciutat; així ho avalen els diferents reconeixements rebuts
._000600
1873 fou un any difícil per a la societat alzirenya. L'11 de febrer, a Madrid, el rei Amadeu I abdicava del tron i les Corts Generals adoptaren la decisió de proclamar la República com a forma de govern. L'Ajuntament d'Alzira assumí el mandat nacional i així Josep Dolz i Martí de Veses es convertí en el primer alcalde republicà; davall la seua presidència es constituiria el Cos de la Guàrdia Municipal d'Alzira. En eixe mateix any, a les comarques valencianes, esclatà la revolució cantonal que triomfà en moltes poblacions i que suposà un dur colp per a la fràgil tranquil·litat dels governs municipals. També partides carlines amenaçaven de manera constant poblacions valencianes, entre elles la vila d'Alzira. Estos successos demostraren, de manera patent, que la seguretat a la vila, llavors assumida pels membres del Cos de Voluntaris de la República (milícia nacional assentada en les ciutats), els vigilants nocturns (serens), els alguatzils i els pocs vigilants amb què comptava la vila, resultaven insuficients per a garantir la tranquil·litat i seguretat dels alzirenys i alzirenyes.
El 29 de gener de 1874 es disposà per l'Ajuntament de la vila que “En lo sucesivo se les llame Guardias Municipales a los vigilantes de esta población”. Es constituí el cos amb trenta-un membres inicials amb el seu sergent en cap Francisco Costes Gregori i també s’establí l'escala de comandaments amb dos sergents i quatre caporals. La competència per al nomenament i destitució dels membres de la Guàrdia Municipal l’assumia directament l'alcalde. Restà així patent la urgència per constituir el Cos de la Guàrdia Municipal a Alzira. Mentres que en altres ciutats podien transcórrer anys entre l'acord inicial i la constitució efectiva del cos –a la ciutat de València foren tres anys, de 1870 a 1873– a Alzira, en escassos tres mesos, s’aprovà i es constituí el cos, s’incorporaren vint nous membres als ja inicials i s’aprovà també el seu primer reglament d'organització i funcionament.
A principis del segle XX la població espanyola encara presentava un índex d'analfabetisme del 56%. Al costat del requisit deontològic per als membres del cossos de vigilància de l’època del “Deberán ser hombres de buen criterio y prestigio entre sus gentes, que cuidaran como suyo lo que era de los demás”, consta també en actes plenàries de 1878 i 1879 l’obligació que “No se admita a ningún individuo en la Guardia Municipal sin acreditar debidamente que sabe leer y escribir”. Este precepte revela clarament l'interés del consistori alzireny per la correcta preparació i capacitat dels components de la Guàrdia Municipal des dels primers anys d'existència del cos. Al llarg de la seua història el cos ha ostentat diversos noms, així en la seua constitució l'any 1874 fou el de Guàrdia Municipal, posteriorment en 1926 el de Policia Urbana, en 1952 passà a anomenar-se Policia Municipal fins que en 1986, amb l'aprovació de la Llei de Forces i Cossos de Seguretat, passà a la seua actual denominació de Policia Local.
El trànsit urbà de vehicles és una competència dels cossos municipals de vigilància des de la seua mateixa constitució. Cal destacar la primerenca creació dins del cos de la Policia Local d'Alzira de la secció de trànsit l’any 1935 i de la secció motorista en 1964. Les dos unitats, compostes per personal especialitzat en la matèria, foren creades degut a l'imparable augment del trànsit rodat. Els huit integrants de la secció de trànsit creada en 1935, vestits amb el seu característic casc i sahariana blanca, prestaven el seu servici de regulació del trànsit en les interseccions més problemàtiques de la ciutat. En els anys seixanta del segle XX, amb l'increment dels vehicles de motor, es feu imprescindible dotar els guàrdies de vehicles motoritzats per a poder atendre amb prestesa els servicis derivats del trànsit en els distints punts de la ciutat. Esta secció motorista de trànsit marcà un abans i un després en la història de la Policia Local i arribà a estar integrada per un caporal i tretze guàrdies. La policia, històricament, ha sigut un servici públic reservat durant molt anys al sexe masculí. Les primeres dones en incorporar-se a la Policia Local d'Alzira foren Milagros Martínez Climent i Ana Calatayud España el 16 d'octubre de 1981 i la primera dona en formar part de la secció motorista fou Remedios Calatayud España el 16 d'abril de 1993. Les actuals dependències de la Policia Local d'Alzira estan ubicades en el carrer de Sant Roc 12. Es troben en este edifici des de l'any 1997 després del seu trasllat, de manera temporal i provisional, des de la Casa Consistorial on el seu vestíbul ja no podia complir amb les necessitats del cos policial. Està en marxa, des de gener de 2017, la construcció d'unes noves dependències en l'avinguda de Pare Pompili Tortajada.
La Policia Local d'Alzira sempre ha actuat al servici de la ciutadania en les grans calamitats i catàstrofes que han assolat diverses vegades la ciutat durant els quasi 150 anys d'existència del cos i així ho avalen els diferents reconeixements públics i agraïments documentats i rebuts per part del Ple de l'Ajuntament pels servicis prestats a la població durant les riuades de 1884 i de 1987 o la pantanada de 1982. Cal destacar també el servici prestat i l'involucració immediata –en primera línia de resposta– de la Policia Local d'Alzira en l'atenció de les emergències i les noves funcions derivades de la crisi sanitària provocada per la covid-19 durant el 2020 en dura lluita contra la pandèmia, mentres els seus membres han continuat també amb totes les responsabilitats de manteniment de la seguretat pública de protecció i servici a la ciutadania. El 13 d'abril de 2007 el Cos de la Policia Local d'Alzira fou distingit amb la Creu al Mèrit Policial de la Generalitat amb Distintiu Blau “com a reconeixement a la intensa implicació personal i professional dels seus membres en la seua missió de defensa i protecció dels drets i llibertats públiques”.
Llista dels 19 caps del cos de la Policia Local d’Alzira des de la seua creació fins a l’actualitat
Francisco Costas Gregori, Amador Camacho Cano, Bernardo Selfa Bas, Agustín Serra Roca, Salvador Armengol Villalba, Antonio Cloquell Estrells, Enrique Gimeno Ferrandis, Salvador Soria Navarro, Pascual Chordà Gay, Adalberto Asins Alfonso, Luis Pérez Enguix, Agustín Casanoves Carbonell, Eduardo González Ferrer, Manuel Pérez Royo, Ramón López Burgos, Manuel Rubio y Díaz-Carrasco, Mariano Alfonso Alfonso, Miguel Ángel Andrés Andrés i Jorge Iglesias Pozo.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Esta noticia me ha recordado a un policía que era 'el terror' de los adolescentes de mi generación: el Papero. No se le escapaba nadie, tarde o temprano a todos nos ponía 'la receta'.
Benito si tienes razón, pero tienes que saber que en el cielo hay buenos ángeles y en la tierra esta Lucifer, y en este mundo de argeles y demonios de todo tiene que haber. Y hay muy buenos policías míos conocidos y son muy ducados, atentos y comprensivos ¡ángeles!
Maya
És el nostre cos policial. Genuí d'Alzira. Moltes gràcies per estar ahí durant tants anys al servici dels alzirenys i de les alzirenyes.
Añadir un comentario