.gif)
.png)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Un pessiguet de sal - El futbol i el seu sentit de l’humor “El muerto al fútbol y el vivo al bollo”
Per a mi, el futbol és una cosa molt seriosa. Almenys, amb eixe rigor m'agrada prendre-ho i així ho disfrute. No obstant això, a vegades, també m'agrada afrontar la situació amb sentit de l'humor. Ve al cas la consideració després de llegir en un fòrum públic les opinions d'uns aficionats, concretament els de l'Oriola CF. En un comentari, que no ve al cas, un dels usuaris acompanyava la seua opinió amb una fotografia que podem veure adjunta a estes línies. Fixen-se bé. Val la pena.
Ho veuen? No? Tornen-se a fixar més detingudament. En la primera fila, just darrere del jove que està dret en el camp, hi ha un taüt! Sí, sí un taüt! N'hi gent amb molta conya. M'imagine a eixe aficionat moments abans d'eixir de casa: agafa l'abonament del seu equip, les claus del cotxe i de casa, la bufanda de l'Oriola, “algo” de diners, un parell de paquets de pipes per si s'avorrix i… el taüt!
La qüestió que ens ocupa fa bona la mítica frase de Bill Shankly: “El futbol no és una qüestió de vida o mort, és molt més que això”. I una altra popular que, en este cas, podem transformar de la manera següent: “El muerto al fútbol y el vivo al bollo”.
De veritat, el futbol també té sentit de l'humor i hem de fer front a estes situacions amb un somriure. Què dic? Amb una carcallada. La rialla és un mecanisme psicològic que no serà molt refinat, però que serveix per a augmentar la nostra fortalesa de cara a les situacions plenes d'entropessons amb què ens enfrontem cada dia.
Que gran és el futbol! Fins ens fa riure. I, sense qüestionar la serietat, el sentit de l'humor ens ajudarà a abandonar la manera habitual de veure les coses.
No obliden que hui pot ser un gran dia. Que ho disfruten!
Garsilaso de la Ribera
"Un pobret parlador"
Advertència de l'autor per als sabuts i acadèmics.
El meu valencià té alguna falteta
i pot ser que algun ripio,
però em van ensenyar que al lloc se l'anomena sitio
i a la mamella teta.
En l'escola em va imposar el castellà un retor,
fera fred o calor.
I ara parle valencià d'hort.
Mala sort!
.
|
Poden llegir més dotoreries d'aquest pobret parlador en el següent enllaç: https://www.elseisdoble.com/noticias.asp?sec=1&cat=58&subcat=56 |
.
...
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
