.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Entre el calouin, els focs de maig i el polit d’Acció de GràciesArticle d’opinió d’Eduard Hervàs
“Per a molts, el concepte de “tradició” només s’explica com “allò que es feu l’any passat...”
La nit del dia 2 de maig es feien a Carlet les fogueres. A Carlet no hi havia falles, qui ho diria. El veïnat encenia les fogueres aquella nit, enmig dels carrers i, com es sol fer en aquests casos, els xiquets i jóvens botaven els foc, torraven carn i embotit i sopaven majors, menuts i qui fora. Recorde haver cremat un any una garbera de basquets de fusta d'un magatzem de taronja que -supose- no havien de fer-los servir. I per què la nit de dos de maig? Perquè si, perquè era quan tocava i com tocava: foc enmig del carrer, sopar el veïnat, botar focs... Diuen que anys enrere hi havia tota una litúrgia col·lectiva, amb versets satírics i record de la guerra del francès a la plaça, amb tot i trons rememorant els canons patriòtics. Allò jo ja no ho vaig conèixer.
Les fogueres s’acabaren en complicar-se el poble amb la neteja urbana, l’asfalta’t dels carrers i la desídia municipal dels governants locals per allò propi. A meitat dels 80 encara s’intentà reviscolar la memòria des de l’Ajuntament, amb un cartell i un adhesiu recordant la data, i -crec recordar- l’oferta de sorra per al terra, però fou el darrer intent i la desmemòria cobrí un altre tret identitari. El canvi politico-ideològic i l’afany de control -sempre és més fàcil controlar una falla que el veïnat al carrer-, a més del moviment econòmic i lluïdor que suscita la festa fallera arraconà a les darreres neurones de l'oblit aquella tradició.
El calouin, la nova ‘tradició’
Però, ara, ja tenim ací un any més el Calouin, la festa de les carabasses foradades, les disfresses que volen voler fer por, el “truco o trato” i els caramels i dolços que demanen els xiquets pel veïnat. Aquella festa que aprenguérem a les sèries televisives nord-americanes. Ja fa dies que les botigues i grans magatzems estan atapeïdes de disfresses i altres elements d'aquest folklore. Anava a dir estranger, però crec que ja no. Festes de Calouin en cada racó. Fins i tot, a les escoles, falles i altres associacions. I tots ben pagats amb la seua disfressa i carabasses amb llum i somriure posat de totes les mides i materials.
És normal, mou el personal i l'economia. I els fa sentir part d’una globalitat cultural i celebrativa. Segur que a la televisió algú diu allò de “com és tradicional...” I no afegeix que és tradicional a Nord-Amèrica. Potser algunes -massa- escoles hauran celebrat el Calouin de diferents maneres.
Mestres, pares, polítics o dinamitzadors culturals de les institucions tenen alguna cosa a dir en tot açò? Potser assumisquen que és una “tradició i que enganxa el veïnat i recolzen les festetes i les peregrinacions infantils envers la caramelada. Per a molts, el concepte de “tradició” només s’explica com “allò que es feu l’any passat... (Un any ja fa tradició, doncs) .
El polit i els farolets de meló
La crisi ens ha lliurat fins ara d’una nova tradició de tota la vida. Imagineu-vos d’ací unes setmanes menjant-se un bon polit al forn en “Acció de Gràcies” amb el personal de l’empresa, la falla o l’AMPA. Com fan els amics i amigues nord-americans als films o sèries de televisió.
Ací a La Ribera hi ha la tradició de fer fanalets de meló per l’estiu, buidant melons d’alger que no s’hi valen per a menjar. Tradicionalment es dibuixaven figures esotèriques: caseta, porta, espiral, escala, sol, lluna, estrelles... S’il·luminen amb un ciri i els dibuixos lluïxen; i els xiquets i les xiquetes els passegen cantant.
Cada farolet de meló d’alger dut per una xiqueta o un xiquet té més valor que cinc-centes carabasses rialleres i una dotzena de monstrets demanant “truco o trato” -ahir em van trucar a la porta i quasi m'ixen les llàgrimes quan els vaig escoltar la globalitzada frase.
I que cada farolet valga per una foguera de la nit del dos de maig carletina que, ho sent molt, valia per a mi molt més que cada falla que es planta i es crema la nit de Sant Josep.
Quant al polit d’Acció de Gràcies, donem-li temps al temps i deixeu que la crisi vaja estabilitzant els mercats, però a mi sempre em valdrà més una botifarra torrada a la brasa d’una foguera que una cuixarra d’aquell polit.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Té molta raó
Añadir un comentario
