.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Queda constituïda l’Assemblea Ciutadana d'Alzira“Com a objectiu: canviar la societat començant ací i ara”
Arran les protestes iniciades el 15 de maig de 2011 que posaren de manifest en l'escena pública els efectes de la crisi multidimensional que patim; ciutadans i ciutadanes, indignats i indignades de tot arreu decidirem dir “prou”. Les mobilitzacions dutes a terme resultaren una fita en la nostra història recent, caracteritzada per l'apatia generalitzada, i de la qual podem sentir-nos plenament orgullosos. Tanmateix, l'espontaneïtat del moment impedí forjar una base sòlida mitjançant la qual poder construir una alternativa fonamentada i seriosa al sistema polític i econòmic actual. Per eixe motiu, els participants de l'acampada d'Alzira durant l'estiu, i des de la sana autocrítica, hem elaborat amb perseverança un ocument per resoldre problemes diversos d'organització i dotar-nos d'un missatge fort i coherent.
El projecte elaborat representa el següent pas del “prou”. Una forma realista i posible d'aconseguir els canvis desitjats mitjançant un programa a curt termini i una estratègia a llarg termini. Entenem que el camí cap a aquesta nova forma d'organització social passa per la construcció d'un moviment que tinga com a objectiu canviar la societat començant ací i ara. Un moviment que ha d'apuntar explícitament cap a un canvi sistèmic, així com un canvi paral·lel en els nostres sistemes de valors mitjançant una estratègia de transició. Aquesta estratègia comporta una implicació gradual d'un nombre cada vegada major de persones en un nou tipus de política (la política entesa com l'autogestió de la societat per part dels seus membres) i una transferencia paral·lela de recursos econòmics (treball, capital, terra) fora de l'economia de mercat, cap a un nou sector econòmic controlat democràticament i posseït col·lectivament per la ciutadania.
L'Assemblea Ciutadana d'Alzira, té doncs com a objectiu immediat convertir-se en una institució ciutadana que esdevinga un contrapoder eficaç a les institucions polítiques de l'Estat i al sistema econòmic relacionat amb aquest; i en un futur a llarg termini arribar a poder substituir-los de forma natural i pacífica.
Tota la informació detallada i al complet la podeu trobar en les diferents pestanyes de nostre bloc https://acalzira.wordpress.com Per altra banda, si vols participar en l'Assemblea Ciutadana d'Alzira com a membre o com a col·laborador, aclarir qualsevol dubte o qualsevol altra qüestió, pots posar-vos en contacte amb nosaltres en el correu [email protected]
Finalment, volem informar que en les properes setmanes es realitzarà una assemblea per establir les línies d'actuació dels mesos pròxims. Així, demanem a aquells interessats i interessades en proposar iniciatives i implicar-se en elles, que elaboren un dossier detallat per a poder presentar-les i dur-les a terme.
Assemblea Ciutadana d'Alzira
Consulta l’ampli seguiment que ha fet EL SEIS DOBLE
sobre este moviment ciutadà des de la seua creació
ASSEMBLEA CIUTADANA D'ALZIRA
“Construint democràcia”
DOCUMENT FUNDACIONAL
Actualment el món afronta una crisi multidimensional (econòmica, ecològica, social, cultural i política) causada per la concentració de poder en mans de diverses elits, resultat de l'establiment del sistema d'economia de mercat, la “democràcia” representativa i les formes jeràrquiques que s'hi relacionen. Donat que la causa última de la crisi radica en la concentració de poder que es reprodueix gràcies a les dinàmiques de l'actual marc institucional, l’eixida lògica d'aquesta crisi passa per la redistribució del poder mitjançant la construcció d'un nou marc institucional que assegure la sobirania de la ciutadania, això és, la democràcia.
En aquest sentit, cal dir que el significat de democràcia s'ha distorsionat i desvirtuat. I és que, un sistema en què el poder s’acumula en poques mans i en què la ciutadania no té la possibilitat de decidir directament sobre els assumptes de la vida pública, és un sistema oligàrquic, encara que es s’autodenomine “democràtic”. Així, democràcia no significa altra cosa que l'exercici de la sobirania per part de la ciutadania, o el que és el mateix, l'autodeterminació de la societat mitjançant la distribució igualitària del poder entre tots els seus membres.
Punt de partida
Arran les protestes iniciades el 15 de maig de 2011 que posaren de manifest els efectes de la crisi multidimensional que sofrim en l'escena pública, ciutadans i ciutadanes, indignats i indignades de tot arreu decidirem dir prou. El projecte que hem elaborat des de l'Assemblea Ciutadana d'Alzira representa el següent pas del “prou”. Una forma realista i possible d'aconseguir els canvis desitjats mitjançant un programa a curt termini i una estratègia a llarg termini.
Així doncs, el camí cap a aquesta nova forma d'organització social passa per la construcció d'un moviment que té com a objectiu canviar la societat començant ací i ara. Un moviment que hauria d'apuntar explícitament cap a un canvi sistèmic, així com també hauria d’incloure un canvi paral·lel en els nostres sistemes de valors mitjançant una estratègia de transició. Aquesta estratègia comporta una implicació gradual d'un nombre cada vegada major de persones en un nou tipus de política (la política entesa com l'autogestió de la societat per part dels seus membres) i una transferència paral·lela de recursos econòmics (treball, capital, terra) fora de l'economia de mercat, cap a un nou sector econòmic controlat democràticament i posseït col·lectivament per la ciutadania.
Consisteix en la creació de noves institucions en tots els àmbits de la societat:
· Àmbit polític: creació d'institucions de democràcia directa, de tal manera que totes les decisions importants siguen preses per assemblees municipals de ciutadans, confederades en l'àmbit regional, nacional, i finalment en l'àmbit continental i global mitjançant delegats que coordinen i implementen les decisions acordades per les assemblees municipals i que puguen ser immediatament revocats per aquestes.
· Àmbit econòmic: creació d'institucions de propietat col·lectiva dels recursos productius i un control col·lectiu d'aquests per part de les assemblees ciutadanes, amb l'objectiu de satisfer les necessitats bàsiques i no bàsiques de tota la població, així com d'assegurar la plena llibertat d'elecció individual pel que fa al treball i al consum.
· Àmbit social: creació d'institucions d'autogestió als llocs de treball, així com a les institucions educatives i culturals, que dirigisquen la seua pròpia activitat d’acord amb els objectius i principis bàsics establerts per les assemblees ciutadanes.
· Àmbit ecològic: creació d'unes institucions i una cultura que asseguren la reintegració de la societat en la natura, la qual cosa requereix que l'objectiu de l'activitat econòmica ja no siga el creixement econòmic costant, que resulta ecocatastròfic, sinó la satisfacció de les necessitats de tota la població de manera que s'aconseguisca una vertadera qualitat de vida que només una harmoniosa relació entre la societat i la natura pot garantir.
La proposta apel·la a tots els grups socials que potencialment formen la base d’un nou subjecte emancipador i que podrien unir-se amb una visió comuna del món, un paradigma comú, que veja la causa última de la present crisi multidimensional en les actuals estructures, així com en els caducs sistemes de valors corresponents.
Així doncs, implicaria l'abolició de les relacions de dominació entre els éssers humans, així com la idea implícita de dominar el món natural. La construcció d'aquesta nova forma d'organització social implica també un procés de crear i controlar les nostres pròpies institucions i els valors corresponents, reprenent col·lectivament les regnes de la nostra societat.
En conseqüència, i donada l’àmplia perspectiva del projecte, aquest s'adreça pràcticament a tots els sectors de la societat: a les víctimes del sistema de l’economia de mercat en la seua actual forma internacionalitzada, és a dir els aturats, aquells que reben salaris baixos, els treballadors ocasionals, els agricultors en vies d’extinció, etc.; als ciutadans que estan alienats per l'actual art de governar que es fa passar per “política” i que ja reivindiquen el dret a l’autodeterminació mitjançant diversos grups locals i comunitaris; als treballadors i subordinats que estan explotats i alienats per les estructures jeràrquiques al lloc de treball; a les dones que estan alienades per les estructures jeràrquiques tant a la llar com al lloc de treball i que anhelen unes relacions basades en la igualtat, el respecte mutu, l’autonomia, la responsabilitat i la presa de decisions compartida; i finalment, a totes aquelles persones que es preocupen per la destrucció del medi ambient, la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament accelerat de la qualitat de vida.
Pierre-Joseph Proudhon(1809 –1865). Filòsof polític, diputat de l'Assemblea Nacional Francesa i revolucionari francès. Pare del denominat "principi federatiu", que pretén descentralitzar el poder polític i fer que l'Estat central es disgregue en les comunes o municipis, així com descentralitzar el poder econòmic i posar la terra i els instruments de producció en mans de la comunitat local dels treballadors.
Murray Bookchin (1921 – 2006). Historiador, professor universitari, investigador i activista ecologista nord-americà. Una de les seues últimes propostes va ser allò que va denominar “municipalisme de base”, basada en la recuperació de les assemblees populars i la democràcia directa als nivells municipal i de barri. Per a evitar que això conduisca a un provincianisme en les ciutats proposa un confederalisme cívic, que alhora demana una economia municipalitzada, per oposició al sistema capitalista i a l'economia estatitzada marxista.
Takis Fotopoulos(1940 – ). Filòsof polític, professor universitari, economista i activista grec. És pare del concepte “democràcia inclusiva”, que representa una síntesi de la democràcia clàssica i el socialisme llibertari, juntament amb els corrents dels nous moviments socials. A més, proposa un model econòmic per a una societat sense diners, sense mercat i sense estat, que té l'objectiu de satisfer les necessitats bàsiques de la població i al mateix temps, possibilitar la llibertat d'elecció respecte al consum i al treball.
PRINCIPIS I CONCEPTES BÀSICS
Autonomia individual: concepte ètic i polític basat en que l'individu és sobirà de si mateix i, per tant, l'únic capacitat per a prendre les decisions que a li afecten. D'aquesta manera les relacions socials han de desenvolupar-se a través de pactes voluntaris entre individus lliures, no deixant en mans de tercers el control de les regnes de la seua pròpia vida i dotant la persona del dret moral d'autogovernar-se i de la responsabilitat sobre si mateixa.
Autonomia responsable: sistema d'organització en el qual un individu o un grup té autonomia per a decidir què fer, però se sent responsable del resultat de la decisió. L'existència de la responsabilitat requereix d'autoorganització per a arribar a les metes establertes. Límits ben definits com poden ser agendes programàtiques amb obligacions o metes a assolir, terminis, entre altres.
Federalisme social: tractat sobre la unió de comunitats autogovernades i sobiranes a través de diferents nivells de federacions i confederacions locals, comarcals, regionals o nacionals de tal manera que el poder polític es distribueix i flueix des d'allò particular cap a allò general, és a dir, de la base a la confederació màxima amb el propòsit d'evitar el centralisme, la burocràcia i tota jerarquia de poders.
Suport mutu: és un terme utilitzat en la teoria d'organitzacions que descriu com la cooperació, la reciprocitat (en l'intercanvi de recursos, habilitats i serveis) i el treball en equip, acostuma a significar un benefici mutu per als individus cooperants. Des d'aquesta aproximació teòrica, s'afirma que el "suport mutu" (o ajuda mútua) comporta els millors resultats a llarg termini.
Associació voluntària: organització de dret privat l'existència del qual és el resultat de la iniciativa pròpia de qui s'uneix per a complir els propòsits de l'associació.
Horitzontalitat: pràctica organitzacional que implica desenvolupar o incentivar un poder de decisió i participació igualitari entre els individus que conformen una organització.
Consens: procés de decisió que busca no solament l'acord de la majoria dels participants, sinó també persegueix l'objectiu de resoldre o atenuar les objeccions de la minoria per a arribar a la decisió més satisfactòria.
Minoria activa: funció d'un grup social minoritari que intenta fer visible un problema o propagar una solució social per a traure a la població de la indiferència.
Política prefigurativa: és un terme que descriu com les maneres d'organització i tàctiques realitzades han de reflectir amb exactitud la societat que es busca.
Autogestió: forma de gestió cooperativa en la qual participen tots els seus integrants de forma lliure i igualitària i amb independència de factors externs a la mateixa.
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA INTERNA
Tenint en compte el funcionament que ha tingut l'Assemblea Ciutadana des dels seus orígens es poden parlar de dos tipus de formacions a nivell estructural totalment complementàries que definirien el funcionament i l'organització de l'assemblea. Aquestes dues configuracions són l'estructura divisionalitzada i l’adhocràcia.
L'estructura divisionalitzada consisteix en un conjunt d'unitats semi-independents supeditades a una unitat central, traduint açò a l'Assemblea Ciutadana ens trobem amb un conjunt de grups de treball semi-independents supeditats a l'Assemblea Ciutadana. Cada grup de treball té plena autonomia per a prendre decisions sempre dins dels principis de l'assemblea i de les línies generals que aquesta haja marcat, les decisions sobre aspectes que afecten tota l'organització han de ser preses en l'Assemblea Ciutadana
Les decisions dins de cada grup de treball es van prendre pels membres que els integren mentre que les decisions en l'Assemblea Ciutadana es van prendre mitjançant consens entre totes les persones assistents i que pertanyen a un grup de treball o col·laboren activament amb els grups de treball.
Per tant, com a resum, es proposa una organització amb grups de treballs independents i autònoms però que haurien d'emmotllar-se als acords de l'Assemblea Ciutadana i també als seus principis i objectius.
En segon lloc tenim l’adhocràcia. Aquest terme fa referència a l'absència de jerarquia i de burocràcia. L'objectiu de l’adhocràcia és la detecció de noves oportunitats, la solució de problemes i l'assoliment de resultats incentivant la creativitat individual com a via cap a la renovació organitzacional, per tant l’adhocràcia és adequada per dos motius: en primer lloc ha estat la nostra forma de funcionar encara que no l’hem anomenat pel seu nom, d'altra banda, concorda amb les fins de la nostra assemblea.
El funcionament adhocràtic es proposa com una manera de funcionament intern per a cada grup de treball. Es potencia la iniciativa i la motivació individual i es proposa que cada vegada que es vaja a realitzar un projecte o activitat aquesta siga valorada per l'Assemblea Ciutadana i si hi ha consens es crea un grup ad-hoc de persones interessades en la seua realització que tindrà total responsabilitat sobre el mateix. En aquest punt també s'admet la possibilitat que un grup de treball es mantinga al llarg del temps si realitza activitats similars.
Solament existiran tres comissions: Logística, Jurídica i Comunicació i serà responsabilitat de cada grup de treball demanar suport a aquestes comissions si els cal.
El primer pas dins de l'Assemblea Ciutadana serà comprovar els progressos de cada grup de treball, per a això cada grup de treball ha de tenir un portaveu que haurà de ser designat pel grup de treball i amb caràcter rotatori perquè expose els progressos. Dins de l'Assemblea Ciutadana, així com dels grups de treball, es requerirà un moderador encarregat d’elaborar l’ordre del dia, llegir l'acta del dia anterior i desenvolupar una nova acta.
S'han establert dues formes de relacionar-se amb l'Assemblea Ciutadana: el membre que podrà participar en l'Assemblea Ciutadana, constarà com a membre en la persona jurídica i participarà en els grups de treball i el col·laborador, que podrà participar en l'Assemblea Ciutadana però no en el seu consens. El col·laborador podrà proposar activitats a l'Assemblea Ciutadana i haurà de formar un grup de treball per a realitzar aquestes activitats, amb la qual cosa es convertirà en membre de l'assemblea i constarà obligatòriament en la persona jurídica.
Els protocols d'actuació són procediments per al funcionament intern de l'Assemblea Ciutadana:
Planificació de la programació: Es crea de forma comuna per a tota l'Assemblea Ciutadana una programació per a períodes quadrimestrals. De forma extraordinària podria incorporar-se alguna activitat de manera justificada.
Guions d'activitats: Cada proposta ha d'anar acompanyada d'un dossier explicatiu i plans d'actuacions per a desenvolupar la iniciativa de forma detallada (horaris, pressupost, etc). Les propostes s'han de presentar prèviament en l'Assemblea Ciutadana, i ja exposats, amb gent disposada a portar-ho endavant, desenvolupar-ho en un grup de treball.
En el moment que una persona forma part de l'Assemblea Ciutadana accepta els principis d'aquesta. No obstant, es poden donar circumstancies en les quals les actuacions d'individus integrants o les seues propostes atempten contra el principis d'aquesta. També poden donar-se situacions d'incertesa que no hagen pogut ser prevists anteriorment.
En tots aquests casos de conflicte, qualsevol membre pot plantejar un procediment que formaria part de l’ordre del dia de la següent reunió, on arribat el moment, els membres opinarien i de forma consensuada s'arribaria a una solució.
Per a agilitzar futures resolucions de conflictes, la solució consensuada del problema s’afegiria a la llista de protocols d'actuació.
.-000075 .-000077 .-000025 .-000087
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Anim a este col.lectiu, crec que açò està canviant sociologicament i es bo que el poble puga manifestar-se més enllà de les urnes
Por fin habéis despertado. ¿Qué ha pasado en verano? Llevais dos meses que ni pío. ¿Vacaciones? Ayyyyyy y después hablamos.
que hable el pueblo, que hable.... en eso se quedará
Al final, en la Plaça del Carbó 25 persones. Encara no s'hau adonat que en Alzira no funciona res des de fa molts anys?
La lucha contra los que gobiernan está perdida, lo tienen todo ya demasiado atado, pero por lo menos que tengan moscas cojoneras. Contad conmigo.
estos moviments tindrien alguna força si es formaren grups polítics, perquè açò és política, diguen el que diguen......
Una cosa si que está clara, hay una sociedad preocupada y otra: ¡algo pasa!!!
Hay que pelear y ofrecer una opción diferente a más de lo mismo.
Estamos hartos del bipartidismo con listas cerradas. Somos esclavos de un sistema que se perpetua en el tiempo.
Es hora de cambiar a lo que sea, no queremos estos políticos queremos cambiar, o al menos empezar a caminar hacia el cambio ;D.
Añadir un comentario
