.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Carcaixent i Alzira, dos pobles germans (II)Per: Aureliano J. Lairón Pla
Noms, personatges i una polèmica al voltant del cultiu de la taronja
Per a la història resten també els noms, entre altres, de Joan Baptista Morera Ferrando, monjo jerònim de la Murta, fill de Carcaixent, prior en tres ocasions del monestir alzireny qui, pel que sembla, per l’any 1771 posà en ordre les granjes i els horts de tarongers que poseia el monestir a les partides alzirenyes de Moncada i Xixerà. Altres carcaixentins, com fra Bartomeu Garrigues i Gisbert, fra Josep Grau i Serra, fra Bartomeu Lloret i Roca, fra Josep Tudó i Torres, fra Jaume Noguera i Garrigues, fra Bartomeu Gisbert i Olsina, fra Feliu Taléns i Albert, fra Josep Ferrús, fra Joan Baptista Morera Rubio i fra Francesc Lloret i Bonastre serviren, així mateix, amb dedicació a la Murta.
Per a la història restarà també que el famós meteoròleg, sacerdot i exdominic Salvador Bodí, nascut a Cullera l’any 1814, net de l’apotecari Jacint Bodí, un dels introductors de les primeres plantacions de tarongers a Carcaixent el 1781, fou fill d’un carcaixentí, Francesc Josep Bodí i d’una alzirenya, Tomasa Congrós.
Un altre il·lustre fill d’este poble, l’arabista, Don Julián Ribera Tarragó, acadèmic de la Real Academia Española de la Lengua, tingué en l’advocat, alcalde i poeta alzireny José Moscardó Aparicio, un dels seus millors amics.
D’Alzira passaren a Carcaixent, entre d’altres, els cognoms Peris, Andrés, España, Magraner i Sifre i de Carcaixent a Alzira, entre d’altres, els Pla, Soler, Garrigues, Tudela, Albelda i Talens.
I la història continúa…
Una polèmica al voltant del cultiu de la taronja
És cert que l’any 1961 s’originà una pol·lèmica, ara ens resulta un tant absurda, entre dos insignes historiadors locals, l’un de Carcaixent, l’altre d’Alzira, al voltant de l’origen del cultiu de la taronja. Però no és, menys cert, que el mateix Don Víctor Oroval publicà en 1962 un article titulat “Pleitos de antaño” on es feia referència als que havien existit entre ambdues localitats que finalitzava dient: “Afortunadamente, gracias a la Mare de Déu d’Aigües Vives y al Pare Sant Bernat, que no se cansan de interceder por los moradores de estas dos benditas tierras, los tiempos del localismo cerril y fanático han dejado paso a tiempos nuevos de un localismo abierto y razonable que se puede profesar sin dejar de ser universalista y sin que entren en colisión la serenidad de la investigación científica y el amor a la tierra natal, bienes perfectamente compatibles y que deben conservarse con la debida subordinación. A actitudes como la del “Siamo veneziani, poi cristiani”, opongamos la del “Amicus Plato, magis amica veritas” porque el respeto a la legítima jerarquía de los valores no se pierde nunca impunemente”. Jo vaig a fer bones aquelles lletres de Don Víctor de fa ja quasi 50 anys, però vaig a canviar ara, si m’ho permeten l’ordre dels factors, que ja saben, diuen, no altera el producte, i vaig a fer el canvi de manera que sense afectar al fons, per seguir evitant parlar d’aquell, entre cometes, “conflicte”, pugam ubicar a cadascú en el lloc que li correspon. Si abans era el sant d’Alzira i la Mare de Déu de Carcaixent els intercessors, que ara siguen els valedors Sant Bonifaci, per Carcaixent, i la Mare de Déu del Lluch per Alzira. ¡Ah, i enrecordem-nos d’allò que diu el refrà castellà de que “Donde hay patrón no manda marinero”. Vostés m’entenen!
Aureliano J. Lairón Pla
Continuarà en pròximes edicions
.-000014 .-000016
.-000056 . .-000065
Etiquetas de esta noticia
Cultura : Historia, Patrimonio, Costumbrismo y Pasado,
Añadir un comentario
