.gif)
.png)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Set històries de Tots Sants (II) | Relats originals de Rubén PastorEl cementeri de Tulell
En 1879 es va considerar que la seua ubicació en la ciutat era perjudicial per a la salut pública
._000905
Els alzirenys i alzirenyes portem a la nostra ciutat en la sang, en el nostre adn. Amb esta xicoteta col·lecció de set articles sobre el cicle de Tots Sants vull fer partícips als lectors d'este diari d’històries, alguns successos i altres curiositats i anècdotes de la ciutat d'Alzira, que de bon segur agradaran a molts. Amb estos capítols, coneixerem millor la nostra ciutat, el seu patrimoni, història, cultura, territori, els seus habitants i la seua idiosincràsia, amb força i honor i amb etern orgull alzireny.
Una de les causes del retard en la construcció dels nous cementeris que les poblacions havien de construir, per salut pública, fora dels nuclis habitats fou la Guerra del Francés (1808-1814). Resulta curiós com a Alzira eixa situació succeí a l’inversa. La vila d’Alzira estigué en mans franceses des del 27 de desembre de 1811 fins al 4 de juliol de 1813. Finalment, la vila construí el seu cementeri a la partida de Tulell, fora de la població, l’any 1812 encara davall la dominació francesa.
En 1879 es procedí a la formació d’un expedient acreditatiu sobre les causes justificatives per a la construcció d’un nou cementeri. S’emetí un informe facultatiu sobre les causes del perquè es considerava perjudicial per a la salut pública el cementeri situat a Tulell. El document assenyalava que «puesto que, aún cuando está situado fuera de los muros de esta ciudad, es tan corta la distancia que de ella lo separa, que con frecuencia se respira un aire impuro, cuyo hedor es perfectamente perceptible en muchas calles de la Ciudad; quedando por consiguiente sin realizarse el objeto cardinal del cementerio, que se reduce a sustraer a los vivos de la infección de los muertos. En efecto, el cementerio actual está separado de esta localidad por una distancia de muy pocos metros, y su situación al norte, y muy próximo a la orilla del río Júcar le expone frecuentemente a sus inundaciones. Su superficie está limitada á una extensión de 24 áreas, cabida insuficiente para la inhumación de cuatrocientos cincuenta cadáveres que por término medio se realiza anualmente; carece además de casa mortuoria, anfiteatro para practicar autopsias, é Iglesia o Capilla», «sus emanaciones nocivas son arrastradas a la población, sin que pueda oponerse obstáculo alguno, hasta el extremo de que, con mucha frecuencia se perciba de una manera demasiado distinta, el olor infecto, propio de la descomposición cadavérica, constituyendo una atmósfera verdaderamente irrespirable». Després de moltes peripècies patides, finalment fou l’11 de juny de 1885 quan tingué lloc el primer enterro –en la persona del jove Francisco Coves, mort als dèsset anys– en l’actual cementeri municipal del Pla de Corbera.
Pastor Bautista, Rubén (2023): «Els cementeris de la ciutat d’Alzira. Històries, llegendes i tradicions al voltant de la mort», Confraria del Devallament de la Creu. Setmana Santa 2023, Confraria del Devallament de la Creu, Alzira.
Rovira Marín, Alfonso: «La última morada no es eterna», Levante-EMV, 30 d’octubre de 1998.
._000905
Etiquetas de esta noticia
Cultura : Historia, Patrimonio, Costumbrismo y Pasado, Literatura,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Prometedores relatos de un autor que une al conocimiento de las fuentes documentales el de la trana urbana.
Añadir un comentario
