He après que no es pot donar marxa enrere, que la essència de la vida és anar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer amb sentit únic
Estan els que prefereixen sempre la mateixa roba. Estan els que porten talismans, els que fan promeses. Els que s'encomanen al cel, els que creuen en supersticions i estan els que segueixen corrents quan ja els tremolen les cames. Els que segueixen jugant quan se'ls acaba l'aire. Els que segueixen lluitant quan tot pareix perdut cm si cada vegada fora l'última vegada convençuts de que la vida mateixa és una provocació, un combat desafiant.
Pateixen, però mai es queixen, perquè saben que el dolor pasa, el suor s'asseca i el cansament acaba. Però hi ha algo que mai desapareix, la satisfacció de poder aconseguir algo tan desitjat. Els seus cossos tenen la mateixa quantitat de músculs (no queda exclòs el volum...), en les seues venes corre la mateixa quantitat d sang. El que et fa diferent… és l'ànima!
Una consciència salvatge i llibertadora que no dubta per reivindicar sentiment. Tot i ser com un tub d'escapament a punt d'encallar-se. Com universitaris que sols s'emborratxen en acabar els exàmens, heavys a punt d tallar-se els cabells i casar-se. Rebels de mitja jornada, escèptics de colonia d'estiu que deixen la seua minúscula insurrecció com a souvenir, com a un burret de palla que li portaren de les seues vacances del batibull d'uns altres. El inconformisme com intermedi, com a temps mort, com una activitat extraescolar, com apuntar-se a cursets de guitarra, llatí o alemà... però no demanem tant...
Montajes Cebis - Diseño, montaje y suministro de cuadros eléctricos para el control de procesos industriales y fabricación de maquinaria de todos los sectores. ._000543
La meua també entén d'això xo només requereix de cada dia una nova oportunitat. Que tots tinguem un foli en blanc cada matí per omplir-lo regalant records. Per demanar...que les teues interminables pestanyes siguen rotuladors, el teu primer sospir en la meua galta, cames entrellaçades. Per demanar...un bitllet d'avió a la Lluna, i també que tu vingues amb mi. Sempre. I que una ràfega de vent mentre menredra els cabells em faça tancar els ulls per sentir-te millor, perquè et senques millor. Algo sencill...una platja de nit amb tu al meu costat, xafar l'arena que tu mous, Besar-te dalt d'una noria i desde dalt cridar tot el que jo capte amb document Word per no perdre-ho. I per demanar... una casa buida i una banyera plena amb bombolles de sabó i el tacte de la teua pell amb la meua. Una font inesgotable d'imaginació, acabar-nos la botella d'il·lussions i prendrens finalment Lluna. Només per no desperdiciar la nostra capacitat de desitjar.
He après que no es pot donar marxa enrere, que la essència de la vida és anar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer amb sentit únic. Segueix la fletxa…
Añadir un comentario