.gif)
.png)
EL SEIS DOBLE
lunes, 27 de mayo de 2019
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Compromís per Alzira dóna les gràcies pel suport de la ciutadania en el 26-M"Donar les gràcies als 8.033 ciutadans que han donat suport a la candidatura municipal"
._000640
._000643
Compromís per Alzira vol donar les gràcies als 8.033 ciutadans que han donat suport a la candidatura municipal i que han fet possible ser la primera força política de la ciutat i obtindre nou regidors, tres més que l’anterior legislatura i 2.400 vots més que en les municipals de 2015.
Des de Compromís per Alzira “volem donar les gràcies a la ciutadania alzirenya que ha dipositat la confiança en la nostra llista i amb el seu candidat i alcalde, Diego Gómez”. Des de la formació valencianista han mostrat “la satisfacció pel treball que hem fet en aquestos quatre anys on hem governat en favor de les persones i en fer una ciutat més amable i sostenible”.
Compromís continuarà treballant fent polítiques de progrés, rematant els projectes com l’Anell Verd, Casal Jove, zona d’emergència del baix Torretxó amb la nova Comissaria de la Policia Local i Parc de Bombers, entre altres projectes.
Per altra banda, “contribuirem a la construcció de la nova Escola de Música de la SMA, l’Espai per la Igualtat i la Diversitat, les noves infraestructures educatives en el Rei en Jaume i José María Parra o el nou Palau de Justícia, a banda de la Via Verda entre altres projectes”. Des de Compromís per Alzira estem segurs de que la nostra ciutat tindrà un govern de progrés “sempre mirant pel benestar de les persones”.
Compromís per Alzira
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
._000645
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
pepet - 27/05/2019
Enhorabona! Tot i que no us he votat sí que valore positivament la vostra gestió en línies generals. Porteu-se bé al llarg d'aquests 4 anys i posiblement tingau el meu vot a la próxima, "els meus" están molt deslluïts i lluny de ser alternativa a Alzira.
Enhorabona! Tot i que no us he votat sí que valore positivament la vostra gestió en línies generals. Porteu-se bé al llarg d'aquests 4 anys i posiblement tingau el meu vot a la próxima, "els meus" están molt deslluïts i lluny de ser alternativa a Alzira.
Rosa Maria de Dios - 27/05/2019
Ahora a meditar para hacer lo que es más necesario para los alzireños y para la ciudad. Esa confianza debe de ser agradecida para los que les han votado y para los que no lo han hecho, porque si lo hacen bien en las próximas elecciones municipales les votaran esos alzireños que no lo han hecho también.
Un abrazo a todos y ¡animo!, no olviden que todos somos Alzira y le deseamos lo mejor para nuestra amada ciudad.
¡Maya! simbólicamente Rosa Maria de Dios
Ahora a meditar para hacer lo que es más necesario para los alzireños y para la ciudad. Esa confianza debe de ser agradecida para los que les han votado y para los que no lo han hecho, porque si lo hacen bien en las próximas elecciones municipales les votaran esos alzireños que no lo han hecho también.
Un abrazo a todos y ¡animo!, no olviden que todos somos Alzira y le deseamos lo mejor para nuestra amada ciudad.
¡Maya! simbólicamente Rosa Maria de Dios
D'abans - 27/05/2019
Si els han votat es perque s'han portat bé. Vinga va, vinga de queixar-se i els voten. Asó es lo que hi ha.
Si els han votat es perque s'han portat bé. Vinga va, vinga de queixar-se i els voten. Asó es lo que hi ha.
Manolo - 27/05/2019
El poble de Alzira a sabut recompensar per mitg dels vots la candidatura de Compromis a la gestión realizada en estos cuatre añs pasats.Anime per a continuar trebajant per Alzira i els alzireys,graçies Diego per fer de este poble mes habitable i reducir el deute sense llevar servisis social,sino amplíanlos.Se pot gestionar un poble com Alzira sense endeutarse.
El poble de Alzira a sabut recompensar per mitg dels vots la candidatura de Compromis a la gestión realizada en estos cuatre añs pasats.Anime per a continuar trebajant per Alzira i els alzireys,graçies Diego per fer de este poble mes habitable i reducir el deute sense llevar servisis social,sino amplíanlos.Se pot gestionar un poble com Alzira sense endeutarse.
Miki - 27/05/2019
No son mis preferidos pero como el pueblo es el que elige enhorabuena i a currar 4 años como campeones.Ahh i enhorabuena también al señor Pascual i a la señora Aguilar.
No son mis preferidos pero como el pueblo es el que elige enhorabuena i a currar 4 años como campeones.Ahh i enhorabuena también al señor Pascual i a la señora Aguilar.
Mestral - 27/05/2019
Felicitats. Enhorabona. Gràcies pel treball que s'ha fet en estos quatre anys. I a partir d'ara, a continuar millorant Alzira. Ànim.
Felicitats. Enhorabona. Gràcies pel treball que s'ha fet en estos quatre anys. I a partir d'ara, a continuar millorant Alzira. Ànim.
D'abans - 27/05/2019
Hi ha que reconeixer que el PSOE ha juat mal les cartes, si l'alcaldable haguera segut Fernando Pascual guanya per golejà. Ara a trevallar o al paro que una atra vòlta serà.
Hi ha que reconeixer que el PSOE ha juat mal les cartes, si l'alcaldable haguera segut Fernando Pascual guanya per golejà. Ara a trevallar o al paro que una atra vòlta serà.
Pere Peres - 28/05/2019
d'Abans, cal reconéixer que VOX i particularment tu heu quedat com el cul. Està clar que per a un ignorant com tu els conceptes de dignitat i pundonor esdevenen quimeres.
Ale, a continuar fent el ridicul trompellot. Per davant tens ara quatre anys més: tic tac tic tac
Salutacions
d'Abans, cal reconéixer que VOX i particularment tu heu quedat com el cul. Està clar que per a un ignorant com tu els conceptes de dignitat i pundonor esdevenen quimeres.
Ale, a continuar fent el ridicul trompellot. Per davant tens ara quatre anys més: tic tac tic tac
Salutacions
viejo - 28/05/2019
Resulta conmovedor ver a las garrapatas y las sanguijuelas subiéndose al lomo del caballo ganador, me lo van a dejar "solo piel y huesos" como a nuestro ilustre Rocinante, o como dicen en mi pueblo "l`aneu a deixar aixut com la moixama".
¡bon profit!.
saludos.
Resulta conmovedor ver a las garrapatas y las sanguijuelas subiéndose al lomo del caballo ganador, me lo van a dejar "solo piel y huesos" como a nuestro ilustre Rocinante, o como dicen en mi pueblo "l`aneu a deixar aixut com la moixama".
¡bon profit!.
saludos.
D'abans - 28/05/2019
Cria cuervos i te sacarán los ojos, Vox per primera vegà a entrat en el L'ajuntament, a vore qui fa el ridicul, el PSOE si que ha fet el ridicul en Alzira, per cert enhorabòna al Valencia CF per ser el campeó del Regne d'Espanya, campeó de la Copa del Rei de Espanya i la seua afisió per aplacar als energumens que sempre piten al nòstre Himne Nacional. Vixca Valensia! Vixca Espanya! i Vixca el nòstre rei! Enhorabòna al trifachito que alguns insultaors nomenen en la capital del Regne i en atres comunitats germanes. No vaig a entrar en discusions enhorabòna als guanyadors que vos fassen ben profit els quatre anys i xuplar del pòt. I als que sabem tamé tenen quatre anys per a buscar faena o anars'én al paro, ara es bipartit.
Saluts Comunitat Valensiana.
Cria cuervos i te sacarán los ojos, Vox per primera vegà a entrat en el L'ajuntament, a vore qui fa el ridicul, el PSOE si que ha fet el ridicul en Alzira, per cert enhorabòna al Valencia CF per ser el campeó del Regne d'Espanya, campeó de la Copa del Rei de Espanya i la seua afisió per aplacar als energumens que sempre piten al nòstre Himne Nacional. Vixca Valensia! Vixca Espanya! i Vixca el nòstre rei! Enhorabòna al trifachito que alguns insultaors nomenen en la capital del Regne i en atres comunitats germanes. No vaig a entrar en discusions enhorabòna als guanyadors que vos fassen ben profit els quatre anys i xuplar del pòt. I als que sabem tamé tenen quatre anys per a buscar faena o anars'én al paro, ara es bipartit.
Saluts Comunitat Valensiana.
pepet - 28/05/2019
Molt de vixca vixca i pocs arguments... Molta bandereta i pocs arguments...
La seua ortografía es com si la RAE acceptara que els sud americans canviaren totes les C y Z per S. Però ja sabem, no? Els mexicans parlen mexica, els argentins parlen argentí... com gasten léxic i formes verbals diferents, parlen un idioma diferent. Pocs arguments i ridículs.
Me'n vaig a berenar un bocadill de chamó i ques, con unes olivetes sense hués.
Molt de vixca vixca i pocs arguments... Molta bandereta i pocs arguments...
La seua ortografía es com si la RAE acceptara que els sud americans canviaren totes les C y Z per S. Però ja sabem, no? Els mexicans parlen mexica, els argentins parlen argentí... com gasten léxic i formes verbals diferents, parlen un idioma diferent. Pocs arguments i ridículs.
Me'n vaig a berenar un bocadill de chamó i ques, con unes olivetes sense hués.
D'abans - 28/05/2019
Jo personalment abans vos votaría a vosatros que al PSOE. No els trague xe! Enhorabòna,una vòlta possats tenieu que haver tret majoría absoluta i que s'en anaren al blau de la mar. Ah si ! tinc quatre anys per davant, espere que més, pero gracies a Deu no me falta el pà per a menjar. Aixina que podeu ballar la sardana si voleu.
Jo personalment abans vos votaría a vosatros que al PSOE. No els trague xe! Enhorabòna,una vòlta possats tenieu que haver tret majoría absoluta i que s'en anaren al blau de la mar. Ah si ! tinc quatre anys per davant, espere que més, pero gracies a Deu no me falta el pà per a menjar. Aixina que podeu ballar la sardana si voleu.
viejo - 29/05/2019
Pepet. poner el ejemplo mejicano o argentino está fuera de lugar, esos ejemplos no son válidos para argumentar en el caso del valenciano y del catalán, y solo son usados por ignorantes sin ningún tipo de conocimiento de nuestra propia historia y cultura.
En el siglo VIII la lengua hablada en la mayor parte de la península ibérica era el romance derivada de X siglos de dominación romana, por lo que a pesar de V siglos de dominación musulmana, en el Reino de Valencia persiste un sustrato latino anterior a la reconquista por parte del Reino de Aragón de las tierras valencianas. Al menos eso dicen los grandes historiadores españoles como Menendez Pidal, Sanchez Albornoz, Ambrosio Huici o Ubieto Arteta .
Esto nada tiene que ver con el "descubrimiento" de América, donde no existe contacto cultural de ningún tipo previo al siglo XVI y el español se trata de una lengua completamente nueva y completamente ajena a su cultura y su tradición; y que, como bien dices, utiliza léxicos y formas verbales que muchas de las veces nos obliga a echar mano de la RAE para entenderlas.
No "pepet", no es propio de ti utilizar ese tipo de ejemplos tan manoseados por ignorantes incapaces de argumentar.
Pepet. poner el ejemplo mejicano o argentino está fuera de lugar, esos ejemplos no son válidos para argumentar en el caso del valenciano y del catalán, y solo son usados por ignorantes sin ningún tipo de conocimiento de nuestra propia historia y cultura.
En el siglo VIII la lengua hablada en la mayor parte de la península ibérica era el romance derivada de X siglos de dominación romana, por lo que a pesar de V siglos de dominación musulmana, en el Reino de Valencia persiste un sustrato latino anterior a la reconquista por parte del Reino de Aragón de las tierras valencianas. Al menos eso dicen los grandes historiadores españoles como Menendez Pidal, Sanchez Albornoz, Ambrosio Huici o Ubieto Arteta .
Esto nada tiene que ver con el "descubrimiento" de América, donde no existe contacto cultural de ningún tipo previo al siglo XVI y el español se trata de una lengua completamente nueva y completamente ajena a su cultura y su tradición; y que, como bien dices, utiliza léxicos y formas verbales que muchas de las veces nos obliga a echar mano de la RAE para entenderlas.
No "pepet", no es propio de ti utilizar ese tipo de ejemplos tan manoseados por ignorantes incapaces de argumentar.
Xe que bo - 29/05/2019
Un 10 per a Viejo que ha demostrat una vegada més que cultura ni sap que existeix, al seu cap es ple de política i fantasies, doctor honoris causa en res, aprenent de tot, mestre de res, que lletja és l'incultura, perquè no ens parles com se furga el nas una mosca que porta guants de boxa? Per molt que ho intentes només el desprestigi és per vostè, arre arre arre arre
Un 10 per a Viejo que ha demostrat una vegada més que cultura ni sap que existeix, al seu cap es ple de política i fantasies, doctor honoris causa en res, aprenent de tot, mestre de res, que lletja és l'incultura, perquè no ens parles com se furga el nas una mosca que porta guants de boxa? Per molt que ho intentes només el desprestigi és per vostè, arre arre arre arre
pepet - 29/05/2019
Siento haberle decepcionado, viejo. Por una vez le tengo que dar la razón en que mi argumento era pobre e inapropiado. De hecho trato de no entrar en discusiones lingüísticas y esta vez me dejé llevar. Mea culpa.
Prometo no volver a caer en la tentación de usar argumentos tan inconsistentes y facilones.
Siento haberle decepcionado, viejo. Por una vez le tengo que dar la razón en que mi argumento era pobre e inapropiado. De hecho trato de no entrar en discusiones lingüísticas y esta vez me dejé llevar. Mea culpa.
Prometo no volver a caer en la tentación de usar argumentos tan inconsistentes y facilones.
ovidi - 29/05/2019
Senyor Viejo, a l'any 1040 ja havien desaparegut totes les llengües romanç a tota la península ibèrica. La conquesta d' allò que desprès seria el regne de valència es produí uns dos-cents anys desprès. Per tant, el substrat de la llengua romanç com a element diferenciador entre català i valencià, no és vàlid. Si vol informació al respecte li puc dir alguns llocs on trobar-la. Però supose que vosté no està interessat
Senyor Viejo, a l'any 1040 ja havien desaparegut totes les llengües romanç a tota la península ibèrica. La conquesta d' allò que desprès seria el regne de valència es produí uns dos-cents anys desprès. Per tant, el substrat de la llengua romanç com a element diferenciador entre català i valencià, no és vàlid. Si vol informació al respecte li puc dir alguns llocs on trobar-la. Però supose que vosté no està interessat
viejo - 29/05/2019
ovidi, supongo que tus conocimientos de la Historia medieval española serán superiores a los de Menéndez Pidal y a los de Sánchez Albornoz, tus conocimientos sobre el mundo árabe en los siglos XII y XIII superiores a los de Huici Miranda o que tu inmensa sabiduría también supera a la de Ubieto Arteta en sus conocimientos sobre el medievo valenciano, pero tengo la ligera impresión de que solo eres un pobre diablo dispuesto a repetir como una cotorra cualquier teoría de cualquier patán.
Los cuatro historiadores que te he citado coinciden en que a finales del siglo XII, existía una minoría árabe inferior al 5% que solo hablaba árabe y solo se relacionaba con otra gente de su clase social. También coinciden en que existía un grupo social compuesto por comerciantes, escribanos, jueces o agrimensores que conocían y hablaban el árabe y el romance; y después estaba la gran mayoría de la población, el 85%, los que no tenían nada que decir, que solo hablaban en romance y ocasionalmente soltaban alguna expresión en árabe. Te pondré unos ejemplos:
Ibn Mardanix, el rey lobo, fue emir de Valencia allá por el año 1.150, la corte de entonces lo criticaba porque hablaba a sus soldados y a su pueblo con la ruda e inculta lengua romance, también lo criticaban a escondidas por ser hijo de cristiana y ser ella quién le había enseñado su lengua.
Con permiso de "pepet" te pondré otro ejemplo:
En América latina a pesar de llevar V siglos hablando español, de la presión cultural y de la fluidez de los intercambios y transferencias de todo tipo, siguen existiendo 30 millones de ciudadanos que hablan las lenguas indígenas; y sin embargo me quieres contar que en III siglos el romance desapareció de la faz de España, en un mundo sin comunicaciones donde los pueblos y las ciudades eran compartimentos prácticamente estancos.
Como verás, en mi primer comentario ya te he citado los nombres de los prestigiosos historiadores en que me he basado, te aconsejo que los leas y que a la próxima vengas con una mayor formación e información.
saludos.
ovidi, supongo que tus conocimientos de la Historia medieval española serán superiores a los de Menéndez Pidal y a los de Sánchez Albornoz, tus conocimientos sobre el mundo árabe en los siglos XII y XIII superiores a los de Huici Miranda o que tu inmensa sabiduría también supera a la de Ubieto Arteta en sus conocimientos sobre el medievo valenciano, pero tengo la ligera impresión de que solo eres un pobre diablo dispuesto a repetir como una cotorra cualquier teoría de cualquier patán.
Los cuatro historiadores que te he citado coinciden en que a finales del siglo XII, existía una minoría árabe inferior al 5% que solo hablaba árabe y solo se relacionaba con otra gente de su clase social. También coinciden en que existía un grupo social compuesto por comerciantes, escribanos, jueces o agrimensores que conocían y hablaban el árabe y el romance; y después estaba la gran mayoría de la población, el 85%, los que no tenían nada que decir, que solo hablaban en romance y ocasionalmente soltaban alguna expresión en árabe. Te pondré unos ejemplos:
Ibn Mardanix, el rey lobo, fue emir de Valencia allá por el año 1.150, la corte de entonces lo criticaba porque hablaba a sus soldados y a su pueblo con la ruda e inculta lengua romance, también lo criticaban a escondidas por ser hijo de cristiana y ser ella quién le había enseñado su lengua.
Con permiso de "pepet" te pondré otro ejemplo:
En América latina a pesar de llevar V siglos hablando español, de la presión cultural y de la fluidez de los intercambios y transferencias de todo tipo, siguen existiendo 30 millones de ciudadanos que hablan las lenguas indígenas; y sin embargo me quieres contar que en III siglos el romance desapareció de la faz de España, en un mundo sin comunicaciones donde los pueblos y las ciudades eran compartimentos prácticamente estancos.
Como verás, en mi primer comentario ya te he citado los nombres de los prestigiosos historiadores en que me he basado, te aconsejo que los leas y que a la próxima vengas con una mayor formación e información.
saludos.
viejo - 29/05/2019
Tienes razón Pepet, muchas veces cogemos el camino fácil del reduccionismo simplista y nos vemos abocados a la crítica, al fin y al cabo es el precio que pagamos por nuestra " exposición pública". Pero no debemos olvidar que, aunque a veces no lo parezca por el ruido y la furia, siempre hay gente inteligente dispuesta a leernos y criticarnos, con razón o sin ella.
saludos.
Tienes razón Pepet, muchas veces cogemos el camino fácil del reduccionismo simplista y nos vemos abocados a la crítica, al fin y al cabo es el precio que pagamos por nuestra " exposición pública". Pero no debemos olvidar que, aunque a veces no lo parezca por el ruido y la furia, siempre hay gente inteligente dispuesta a leernos y criticarnos, con razón o sin ella.
saludos.
ovidi - 29/05/2019
Viejo vas un poquet de sobrat crec jo. Això de dir que repetisc com una cotorra, patans, etc. és com a mínim una falta d'educació, jo a tu no t'he faltat en cap moment, ni tampoc he dit res malsonant sobre els historiadors en els quals et bases. Evidentment, no sóc historiador, quan faig eixes afirmacions em base en altres historiadors, per tant, això de dir que si jo sé més que Pidal, etc., sobra. Sobre que vinga amb més informació, t'he dit que te la puc donar. En l'anterior missatge tan sols he resumit al màxim la tesi d'uns altres historiadors. T'he dit que si vols informació més detallada et puc dir on trobar-la. Pense que es millor això que extendre´m ací. Així si de veres estàs interessat en informar-te d'altres teories ho podràs fer amb més detall. Evidentment eixe no és el teu cas, tu prefereixes desqüalificar.
Viejo vas un poquet de sobrat crec jo. Això de dir que repetisc com una cotorra, patans, etc. és com a mínim una falta d'educació, jo a tu no t'he faltat en cap moment, ni tampoc he dit res malsonant sobre els historiadors en els quals et bases. Evidentment, no sóc historiador, quan faig eixes afirmacions em base en altres historiadors, per tant, això de dir que si jo sé més que Pidal, etc., sobra. Sobre que vinga amb més informació, t'he dit que te la puc donar. En l'anterior missatge tan sols he resumit al màxim la tesi d'uns altres historiadors. T'he dit que si vols informació més detallada et puc dir on trobar-la. Pense que es millor això que extendre´m ací. Així si de veres estàs interessat en informar-te d'altres teories ho podràs fer amb més detall. Evidentment eixe no és el teu cas, tu prefereixes desqüalificar.
ovidi - 29/05/2019
Aquest enllaç és d'un blog molt interessant sobre història medieval valenciana, si voleu conéixer un poc millor la nostra història no ho dubteu, vos agradarà. http://harca.org/language/es/
Viejo tu amb Pidal, ja en tens prou.
Aquest enllaç és d'un blog molt interessant sobre història medieval valenciana, si voleu conéixer un poc millor la nostra història no ho dubteu, vos agradarà. http://harca.org/language/es/
Viejo tu amb Pidal, ja en tens prou.
ovidi - 29/05/2019
Aquest enllaç es d'una de les entrades del blog d'història medieval valenciana, aquestes en concret tracten del Cid http://blog.harca.org/2016/04/12/qui-fou-el-cid-campeador/#comments, Qui fou el Cid Campeador?
http://blog.harca.org/2016/05/17/el-cid-senyor-de-valencia/#comments, El Cid senyor de valència
Per cert viejo, com pareix ser que t'agrada la història, he triat aquestes dos entrades pel personatge. És un dels personatges històrics més conegut , i que a tots, en general, ens cau bé . En un d' els textos s'esmenta al gran Menéndez Pidal, per a que veges...
Aquest enllaç es d'una de les entrades del blog d'història medieval valenciana, aquestes en concret tracten del Cid http://blog.harca.org/2016/04/12/qui-fou-el-cid-campeador/#comments, Qui fou el Cid Campeador?
http://blog.harca.org/2016/05/17/el-cid-senyor-de-valencia/#comments, El Cid senyor de valència
Per cert viejo, com pareix ser que t'agrada la història, he triat aquestes dos entrades pel personatge. És un dels personatges històrics més conegut , i que a tots, en general, ens cau bé . En un d' els textos s'esmenta al gran Menéndez Pidal, per a que veges...
viejo - 30/05/2019
ovidi, sigo esperando el nombre del "ilustre" historiador o grupo de historiadores que han afirmado :" ..en el año 1040 habían desaparecido todas las lenguas romances en toda la península ibérica", sigo esperando que me digas en qué libro, revista o artículo científico se ha publicado semejante ejemplo del saber humano.
Sigo esperando....
saludos.
ovidi, sigo esperando el nombre del "ilustre" historiador o grupo de historiadores que han afirmado :" ..en el año 1040 habían desaparecido todas las lenguas romances en toda la península ibérica", sigo esperando que me digas en qué libro, revista o artículo científico se ha publicado semejante ejemplo del saber humano.
Sigo esperando....
saludos.
viejo - 30/05/2019
Ovidi. Por cierto, el bobo maleducado que sin conocerme de nada ni haber hablado nunca conmigo, se ha permitido suponer que no estoy interesado en cualquier avance científico o investigación que afecte al conocimiento que tengo sobre mi tierra, sobre mi gente o nuestro pasado has sido tú.
saludos.
Ovidi. Por cierto, el bobo maleducado que sin conocerme de nada ni haber hablado nunca conmigo, se ha permitido suponer que no estoy interesado en cualquier avance científico o investigación que afecte al conocimiento que tengo sobre mi tierra, sobre mi gente o nuestro pasado has sido tú.
saludos.
Xe que bo - 30/05/2019
Ovidi ha quedat clar? A Viejo parlar-li de cultura i educacio és com a Dràcula donar-li una creu o una garva d'alls,
Ovidi ha quedat clar? A Viejo parlar-li de cultura i educacio és com a Dràcula donar-li una creu o una garva d'alls,
ovidi - 30/05/2019
Ieee viejo el listo,sobre lo del historiador ilustre , t'he de dir que no és un sol sinó molts. De fet la comunitat científica en general no dóna credibilitat a la teoria de la influència de la llengua romanç en el valencià. Tan sabut eres i això no ho saps?. Al blog harca ho pots trobar, busca un poquet i així de pas et culturitzes. Per cert, Pidal no és déu, i per molts historiadors no és tan ilustre, sinó més bé un dels l'historiador predilectes del franquisme , amb una visió sesgada sobre moltes qüestions històriques.
"En conseqüència, el coneixement que la societat actual té del Cid, a més de ser escàs, està greument distorsionat per la historiografia positivista i nacionalista dels segles XIX i XX, on destaca l’obra del filòleg i historiador Ramón Menéndenz Pidal (1869-1968), l’autor que més temps ha dedicat a la figura històrica del Cid. De fet, el propi Menéndez Pidal, amb més de 90 anys, encara va assessorar els guionistes del film i al mateix Charlton Heston en persona, de manera que la visió que es dóna del Cid a la pel·lícula com un heroi està tan esbiaixada com la de l’escola franquista."
"Per contra, com a reacció a aquesta classe de tergiversacions, en els darrers temps molts historiadors han intentat presentar el Cid com un mercenari sense escrúpols a sou del millor postor. I és evident que aquesta imatge s’apropa molt més a la realitat que no la de Menéndez Pidal i la del nacionalcatolicisme, però cal matisar una miqueta aquesta visió i veure el personatge en el seu context històric i social".
Ieee viejo el listo,sobre lo del historiador ilustre , t'he de dir que no és un sol sinó molts. De fet la comunitat científica en general no dóna credibilitat a la teoria de la influència de la llengua romanç en el valencià. Tan sabut eres i això no ho saps?. Al blog harca ho pots trobar, busca un poquet i així de pas et culturitzes. Per cert, Pidal no és déu, i per molts historiadors no és tan ilustre, sinó més bé un dels l'historiador predilectes del franquisme , amb una visió sesgada sobre moltes qüestions històriques.
"En conseqüència, el coneixement que la societat actual té del Cid, a més de ser escàs, està greument distorsionat per la historiografia positivista i nacionalista dels segles XIX i XX, on destaca l’obra del filòleg i historiador Ramón Menéndenz Pidal (1869-1968), l’autor que més temps ha dedicat a la figura històrica del Cid. De fet, el propi Menéndez Pidal, amb més de 90 anys, encara va assessorar els guionistes del film i al mateix Charlton Heston en persona, de manera que la visió que es dóna del Cid a la pel·lícula com un heroi està tan esbiaixada com la de l’escola franquista."
"Per contra, com a reacció a aquesta classe de tergiversacions, en els darrers temps molts historiadors han intentat presentar el Cid com un mercenari sense escrúpols a sou del millor postor. I és evident que aquesta imatge s’apropa molt més a la realitat que no la de Menéndez Pidal i la del nacionalcatolicisme, però cal matisar una miqueta aquesta visió i veure el personatge en el seu context històric i social".
viejo - 30/05/2019
ovidi. SIGO ESPERANDO el nombre del "ilustre" historiador o grupo de historiadores que han afirmado que: " ...en el año 1040 habían desaparecido todas las lenguas romances en toda la península ibérica.". SIGO ESPERANDO que me digas en qué libro, artículo o revista científica se ha publicado semejante engendro.
Otro ejemplo más de la pervivencia de las lenguas maternas a través de los siglos lo estudió mi tía Marita que durante años visitó varias comunidades sefardíes descendientes de los judíos expulsados de España en 1.492. En sus viajes al norte de Africa, Líbano, Jordanía e Israel pudo constatar la pervivencia en pleno siglo XX del castellano antiguo entre estas comunidades a pesar de vivir en otros países y de la presión de otras lenguas y culturas.
Por cierto, mi tía falleció hace pocos años y era catedrática de Historia por la UV.
SIGO ESPERANDO........
saludos.
ovidi. SIGO ESPERANDO el nombre del "ilustre" historiador o grupo de historiadores que han afirmado que: " ...en el año 1040 habían desaparecido todas las lenguas romances en toda la península ibérica.". SIGO ESPERANDO que me digas en qué libro, artículo o revista científica se ha publicado semejante engendro.
Otro ejemplo más de la pervivencia de las lenguas maternas a través de los siglos lo estudió mi tía Marita que durante años visitó varias comunidades sefardíes descendientes de los judíos expulsados de España en 1.492. En sus viajes al norte de Africa, Líbano, Jordanía e Israel pudo constatar la pervivencia en pleno siglo XX del castellano antiguo entre estas comunidades a pesar de vivir en otros países y de la presión de otras lenguas y culturas.
Por cierto, mi tía falleció hace pocos años y era catedrática de Historia por la UV.
SIGO ESPERANDO........
saludos.
viejo - 30/05/2019
"xe que bo". Disculpa que no te conteste, pero he decidido no perder mi tiempo en niñatos ignorantes.
saludos.
"xe que bo". Disculpa que no te conteste, pero he decidido no perder mi tiempo en niñatos ignorantes.
saludos.
Xe que bo - 30/05/2019
Molt bé, així m'agrada com no sap per on eixir, hala intenta menjar la bola al Ovidi que encara no sap per on pàtines, bon profit
Molt bé, així m'agrada com no sap per on eixir, hala intenta menjar la bola al Ovidi que encara no sap per on pàtines, bon profit
ovidi - 30/05/2019
Viejo maleducat ací tens un enllaç, a vore ara quina es l'excusa....
http://www.vallenajerilla.com/berceo/lopezcoca/cristianosenal-aldalus.htm
Viejo maleducat ací tens un enllaç, a vore ara quina es l'excusa....
http://www.vallenajerilla.com/berceo/lopezcoca/cristianosenal-aldalus.htm
ovidi - 30/05/2019
Vicent Baydal
?
@vicentbaydal
2 feb.
Más
Els mossàrabs van desaparéixer de tot al-Àndalus, de Portugal a València, cap al segle XII, com constata qualsevol arabista espanyol actual. Quan Jaume I aplegà a València no n'hi havien ni dos:
http://www.vallenajerilla.com/berceo/lopezcoca/cristianosenal-aldalus.htm …
Vicent Baydal
?
@vicentbaydal
2 feb.
Más
Els mossàrabs van desaparéixer de tot al-Àndalus, de Portugal a València, cap al segle XII, com constata qualsevol arabista espanyol actual. Quan Jaume I aplegà a València no n'hi havien ni dos:
http://www.vallenajerilla.com/berceo/lopezcoca/cristianosenal-aldalus.htm …
ovidi - 30/05/2019
Els musulmans del regne de València: arabòfons persistents
Vicent Baydal
http://harcajmv.blogspot.com/2013/01/els-musulmans-del-regne-de-valencia.html
Viejo maleducat, qüasi sabut en aquest enllaç trobaràs el text complet amb algún mapa, ací et deixe el text, amigaxo. Per cert, viejo ací tornen a nomenar un dels teus superhistoriadors, en aquest cas a Ubieto.
ELS MUSULMANS DEL REGNE DE VALÈNCIA UNS ARABÒFONS PERSISTENTS.
Una llarga tradició de l'arabisme espanyol havia defensat des del segle XIX que els habitants d'Alandalús eren majoritàriament bilingües (Simonet, Ribera, García Gómez). Parlarien i escriurien l'àrab per aculturació, com a llengua culta i de les elits, però, alhora, haurien mantingut el romanç evolucionat del llatí propi de la població prèvia a la conquesta islàmica del segle VIII. A aquest "romanç andalusí", a més a més, els arabistes l'anomenaren "mossàrab", vinculant-lo als cristians nadius que havien viscut sota domini musulmà i, en conseqüència, a les idees de "Reconquesta" desenvolupades pel nacionalisme espanyol. És a dir, la presència del bilingüisme entre els andalusins seria la prova fefaent que, tot i que la immensa majoria s'hagués convertit a l'Islam en el segle XIII, el seu origen poblacional era autòcton, peninsular, procedent dels iberoromans de l'Antiguitat. L'aplicació d'aquesta tradició al cas valencià, essent forçada fins a l'extrem per historiadors i erudits d'ideologia anticatalanista (Ubieto, Simó, Peñarroja), arribà a plantejar que, en efecte, la majoria de musulmans parlaven romanç en època de la conquesta de Jaume I, de manera que aquesta parla seria l'origen del valencià actual (i no la llengua que portaren els colonitzadors majoritàriament catalans i aragonesos).
Tanmateix, des de la dècada de 1970 nombrosos estudis del propi arabisme espanyol, com els de Federico Corriente, han evidenciat que, a més de la desaparició completa, ja en el segle XII, de les comunitats cristianes residuals romanents a Alandalús -ací un bon resum de Javier López Coca-, el romanç andalusí també desaparegué per complet, com a mínim en aquella mateixa centúria. Per tant, en el moment dels primers grans avanços conqueridors d'aragonesos i catalans, produïts entre 1118 i 1171 (Saragossa, Daroca, Tortosa, Lleida, Terol), ja no hi havia població andalusina que parlés romanç. Una bona prova d'això és que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d'isoglosses i una transició gradual entre el català i l'aragonés, el que prova que ambdues llengües s'hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d'aquella població la frontera lingüística és ben nítida, el que evidencia que el català i l'aragonés foren dues llengües trasplantades pels nous pobladors. Així, per exemple la llengua parlada a Lleida i a Tortosa, el català de la Catalunya Nova, fou completament transportat pels colonitzadors de la Catalunya Vella.
El mateix passaria, evidentment, amb el territori islàmic que formà el regne cristià de València vora un segle després, en ser conquerit per catalans i aragonesos entre 1233 i 1245. Quan els conqueridors ocuparen les seues terres cap musulmà parlava romanç de forma nativa, és a dir, per transmissió intergeneracional. Els andalusins eren una societat arabòfona i continuaren sent-ho durant molts segles, ja sota domini cristià, fins a la seua expulsió en 1609. Tanmateix, això que ens pot semblar tan evident és encara tema de polèmica dins de la societat valenciana, ja que, com a conseqüència dels escrits que donaren cobertura en la dècada de 1970 a la visió segons la qual el valencià provindria del romanç andalusí, encara una part dels valencians comparteixen aquesta idea: el català i el valencià no serien la mateixa llengua pel -suposat- fet que tindrien orígens diferents, ja que el valencià no seria la llengua portada pels catalans -amb aportacions aragoneses-, sinó la mateixa que parlaven els andalusins abans de l'arribada de Jaume I. És per això, per la persistència social -que no historiogràfica ni filològica- d'aquesta visió, que ara i ací aportarem alguns dels arguments oferits pel jesuïta estatunidenc Robert Ignatius Burns, ja en 1976, per a demostrar que els musulmans del regne de València eren arabòfons unilingües en el moment de la conquesta cristiana del segle XIII.
En efecte, en un treball titulat "The language barrier: the problem of bilingualism and Muslim-Christian interchange in the medieval Kingdom of Valencia", publicat en Contributions to Mediterranian Studies i traduït al valencià en el primer número de la revista L'Espill, el pare Burns aportava un arsenal de dades, del Llibre dels fets i dels documents de la cancelleria reial, tot demostrant que la llengua parlada pels musulmans de les terres islàmiques que constituïren els regnes de València i Múrcia era, sense dubte, l'àrab. Per exemple, per a tractar la rendició de Múrcia en 1266 Jaume I envià a persones de les quals es diu explícitament que sabien "algaravia" i a un jueu que era "escrivà nostre d'algaravia", és a dir, el torsimany oficial del rei. Igualment, quan els musulmans de Xàtiva enviaren un negociador al monarca, aquell hagué de parlar "denant lo trujaman" per tal que el pogueren entendre, o quan ho feren els de Petrer trameteren un altre jueu que coneixia ambdues llengües. Així mateix, el rei també envià "un trujaman" per a parlar amb els d'Elx o els de Mallorca i en casos de disputes a nivell popular, com la que es produí per la distribució de les aigües d'irrigació en 1244 entre els nous pobladors cristians de Gandia i els musulmans que havien romàs en el terme, s'hagué de recórrer, igualment, a "un trugaman".
D'una altra banda, tots els tractats de rendició originals que es conserven del territori valencià estan escrits en àrab, o en llatí i àrab. I sabem que, en ocasions, els musulmans transferien títols de possessió de la terra mitjançant una escriptura en àrab, "in instrumento sarracenico", com en Alzira en 1245 o en Carbonera en 1261. Als mateixos musulmans de Carbonera o als de Guadalest se'ls enviaren documents en àrab, que escrivien els mateixos "escrivans d'algaravia" de la cancelleria reial, un ofici reservat durant aquesta època a jueus entesos en llengües. I és que, com el mateix Jaume I expressa sovint en la seua crònica, els musulmans parlaven sempre en àrab: així ho feia el sobirà de Múrcia, "en sa algaravia", en dirigir-se a la seua aljama, o quan els de Peníscola enviaren una oferta de rendició i s'hagué de recórrer a un musulmà de Terol "que sabia llegir d'algaravia", o quan es negocià la d'Almassora a través de Miguel Pérez, un escuder que "sabia algaravia". En conseqüència, tant aquell monarca com el seu fill Pere el Gran hagueren de redactar nombroses cartes i ordinacions "in arabico" a totes les aljames del regne de València. I, igualment, les aljames feien els seu propis documents en àrab, com els comptes fiscals dels musulmans de Xàtiva de 1280 o els d'Oriola en 1317.
També hi ha proves evidents que els musulmans s'expressaven oralment en àrab. Enmig d'un assalt contra la Mallorca musulmana, el seu sobirà, segons Jaume I, "cridà a los seus: 'Rodo', que tant vol dir com 'Aguanteu'". En una altra ocasió, un musulmà es negà a rendir-se per a salvar la vida dient, segons el mateix monarca, "'Le mulex', que vol dir 'No senyor'". O ja més tard i més al sud, quan s'intentà conquerir l'Almeria nassarita en 1310, Ramon Muntaner relata que el fill del sobirà de Guadix realitzà un atac al crit de "Ani ben a soltan" i l'infant de Mallorca, nét de Jaume I, hagué de preguntar a "los torsimanys" què significava allò, informant-lo que estava dient que era "fill del soldà". No és estrany, doncs, que el teòleg Ramon Llull aprengués "lo lenguatge aràbic" per tal d'intentar evangelitzar els musulmans o que també els dominics obriguessen escoles d'àrab en València i Xàtiva amb la mateixa finalitat. Tot plegat, sembla ben cert el que digué a mitjan segle XIII en la seua crònica l'arquebisbe de Toledo, Rodrigo Ximénez de Rada, en asseverar que els andalusins, respecte als cristians de la península, eren un "populum alterius religionis et lingue", o el que afirmà el bisbe de València a començaments del segle XIV, queixant-se que la meitat o més de la població de la seua diòcesi parlava exclusivament "algaravia seu sarracenice".
És evident, no obstant, que a partir del moment en què la conquesta cristiana es consolidà per complet, és a dir a partir del darrer terç del segle XIII, una part dels musulmans aprengueren la llengua romanç dels conqueridors, especialment els homes que havien de fer d'intermediaris amb les aljames o els que havien de comerciar. Però, així i tot, la llengua de les comunitats musulmanes, la que s'usava en el seu interior i entre elles, la que es transmetia de pares a fills, fou sempre l'àrab, fins a 1609. No debades, després de produir-se la conversió forçosa de 1525, un dels principals cavalls de batalla dels que volien una plena assimilació dels moriscos fou la interrupció de la llengua àrab. Però, com ells mateixos deien a Carles I en 1528, la major part d'ells -i "quasi totes les dones"- desconeixien el romanç i per tal d'aprendre'l necessitarien un gran espai de temps, almenys 40 anys. De la mateixa manera, en 1550 els rectors parroquials afirmaven que la comunicació era impossible perquè els musulmans "no sabien" romanç o, un poc més tard, el bisbe d'Oriola advertia que les morisques eren "molt obstinades i adverses a la nostra llengua". En aquesta època, per tant, la regla devia ser la que representava un musulmà de Xiva, que "no parlava ni escrivia mai sinó en algaravia", mentre que el bilingüisme era encara la gran excepció. Els contractes i els documents de les aljames se seguien escrivint en àrab i la llengua oral, de fet, era una mostra més de l'evidentíssima diferència que existia entre els cristians dominadors i els musulmans subjugats. Una barrera lingüística i social que es mantingué entre els segles XIII i XVII: els musulmans que habitaren a terres valencianes foren arabòfons persistents.
Els musulmans del regne de València: arabòfons persistents
Vicent Baydal
http://harcajmv.blogspot.com/2013/01/els-musulmans-del-regne-de-valencia.html
Viejo maleducat, qüasi sabut en aquest enllaç trobaràs el text complet amb algún mapa, ací et deixe el text, amigaxo. Per cert, viejo ací tornen a nomenar un dels teus superhistoriadors, en aquest cas a Ubieto.
ELS MUSULMANS DEL REGNE DE VALÈNCIA UNS ARABÒFONS PERSISTENTS.
Una llarga tradició de l'arabisme espanyol havia defensat des del segle XIX que els habitants d'Alandalús eren majoritàriament bilingües (Simonet, Ribera, García Gómez). Parlarien i escriurien l'àrab per aculturació, com a llengua culta i de les elits, però, alhora, haurien mantingut el romanç evolucionat del llatí propi de la població prèvia a la conquesta islàmica del segle VIII. A aquest "romanç andalusí", a més a més, els arabistes l'anomenaren "mossàrab", vinculant-lo als cristians nadius que havien viscut sota domini musulmà i, en conseqüència, a les idees de "Reconquesta" desenvolupades pel nacionalisme espanyol. És a dir, la presència del bilingüisme entre els andalusins seria la prova fefaent que, tot i que la immensa majoria s'hagués convertit a l'Islam en el segle XIII, el seu origen poblacional era autòcton, peninsular, procedent dels iberoromans de l'Antiguitat. L'aplicació d'aquesta tradició al cas valencià, essent forçada fins a l'extrem per historiadors i erudits d'ideologia anticatalanista (Ubieto, Simó, Peñarroja), arribà a plantejar que, en efecte, la majoria de musulmans parlaven romanç en època de la conquesta de Jaume I, de manera que aquesta parla seria l'origen del valencià actual (i no la llengua que portaren els colonitzadors majoritàriament catalans i aragonesos).
Tanmateix, des de la dècada de 1970 nombrosos estudis del propi arabisme espanyol, com els de Federico Corriente, han evidenciat que, a més de la desaparició completa, ja en el segle XII, de les comunitats cristianes residuals romanents a Alandalús -ací un bon resum de Javier López Coca-, el romanç andalusí també desaparegué per complet, com a mínim en aquella mateixa centúria. Per tant, en el moment dels primers grans avanços conqueridors d'aragonesos i catalans, produïts entre 1118 i 1171 (Saragossa, Daroca, Tortosa, Lleida, Terol), ja no hi havia població andalusina que parlés romanç. Una bona prova d'això és que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d'isoglosses i una transició gradual entre el català i l'aragonés, el que prova que ambdues llengües s'hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d'aquella població la frontera lingüística és ben nítida, el que evidencia que el català i l'aragonés foren dues llengües trasplantades pels nous pobladors. Així, per exemple la llengua parlada a Lleida i a Tortosa, el català de la Catalunya Nova, fou completament transportat pels colonitzadors de la Catalunya Vella.
El mateix passaria, evidentment, amb el territori islàmic que formà el regne cristià de València vora un segle després, en ser conquerit per catalans i aragonesos entre 1233 i 1245. Quan els conqueridors ocuparen les seues terres cap musulmà parlava romanç de forma nativa, és a dir, per transmissió intergeneracional. Els andalusins eren una societat arabòfona i continuaren sent-ho durant molts segles, ja sota domini cristià, fins a la seua expulsió en 1609. Tanmateix, això que ens pot semblar tan evident és encara tema de polèmica dins de la societat valenciana, ja que, com a conseqüència dels escrits que donaren cobertura en la dècada de 1970 a la visió segons la qual el valencià provindria del romanç andalusí, encara una part dels valencians comparteixen aquesta idea: el català i el valencià no serien la mateixa llengua pel -suposat- fet que tindrien orígens diferents, ja que el valencià no seria la llengua portada pels catalans -amb aportacions aragoneses-, sinó la mateixa que parlaven els andalusins abans de l'arribada de Jaume I. És per això, per la persistència social -que no historiogràfica ni filològica- d'aquesta visió, que ara i ací aportarem alguns dels arguments oferits pel jesuïta estatunidenc Robert Ignatius Burns, ja en 1976, per a demostrar que els musulmans del regne de València eren arabòfons unilingües en el moment de la conquesta cristiana del segle XIII.
En efecte, en un treball titulat "The language barrier: the problem of bilingualism and Muslim-Christian interchange in the medieval Kingdom of Valencia", publicat en Contributions to Mediterranian Studies i traduït al valencià en el primer número de la revista L'Espill, el pare Burns aportava un arsenal de dades, del Llibre dels fets i dels documents de la cancelleria reial, tot demostrant que la llengua parlada pels musulmans de les terres islàmiques que constituïren els regnes de València i Múrcia era, sense dubte, l'àrab. Per exemple, per a tractar la rendició de Múrcia en 1266 Jaume I envià a persones de les quals es diu explícitament que sabien "algaravia" i a un jueu que era "escrivà nostre d'algaravia", és a dir, el torsimany oficial del rei. Igualment, quan els musulmans de Xàtiva enviaren un negociador al monarca, aquell hagué de parlar "denant lo trujaman" per tal que el pogueren entendre, o quan ho feren els de Petrer trameteren un altre jueu que coneixia ambdues llengües. Així mateix, el rei també envià "un trujaman" per a parlar amb els d'Elx o els de Mallorca i en casos de disputes a nivell popular, com la que es produí per la distribució de les aigües d'irrigació en 1244 entre els nous pobladors cristians de Gandia i els musulmans que havien romàs en el terme, s'hagué de recórrer, igualment, a "un trugaman".
D'una altra banda, tots els tractats de rendició originals que es conserven del territori valencià estan escrits en àrab, o en llatí i àrab. I sabem que, en ocasions, els musulmans transferien títols de possessió de la terra mitjançant una escriptura en àrab, "in instrumento sarracenico", com en Alzira en 1245 o en Carbonera en 1261. Als mateixos musulmans de Carbonera o als de Guadalest se'ls enviaren documents en àrab, que escrivien els mateixos "escrivans d'algaravia" de la cancelleria reial, un ofici reservat durant aquesta època a jueus entesos en llengües. I és que, com el mateix Jaume I expressa sovint en la seua crònica, els musulmans parlaven sempre en àrab: així ho feia el sobirà de Múrcia, "en sa algaravia", en dirigir-se a la seua aljama, o quan els de Peníscola enviaren una oferta de rendició i s'hagué de recórrer a un musulmà de Terol "que sabia llegir d'algaravia", o quan es negocià la d'Almassora a través de Miguel Pérez, un escuder que "sabia algaravia". En conseqüència, tant aquell monarca com el seu fill Pere el Gran hagueren de redactar nombroses cartes i ordinacions "in arabico" a totes les aljames del regne de València. I, igualment, les aljames feien els seu propis documents en àrab, com els comptes fiscals dels musulmans de Xàtiva de 1280 o els d'Oriola en 1317.
També hi ha proves evidents que els musulmans s'expressaven oralment en àrab. Enmig d'un assalt contra la Mallorca musulmana, el seu sobirà, segons Jaume I, "cridà a los seus: 'Rodo', que tant vol dir com 'Aguanteu'". En una altra ocasió, un musulmà es negà a rendir-se per a salvar la vida dient, segons el mateix monarca, "'Le mulex', que vol dir 'No senyor'". O ja més tard i més al sud, quan s'intentà conquerir l'Almeria nassarita en 1310, Ramon Muntaner relata que el fill del sobirà de Guadix realitzà un atac al crit de "Ani ben a soltan" i l'infant de Mallorca, nét de Jaume I, hagué de preguntar a "los torsimanys" què significava allò, informant-lo que estava dient que era "fill del soldà". No és estrany, doncs, que el teòleg Ramon Llull aprengués "lo lenguatge aràbic" per tal d'intentar evangelitzar els musulmans o que també els dominics obriguessen escoles d'àrab en València i Xàtiva amb la mateixa finalitat. Tot plegat, sembla ben cert el que digué a mitjan segle XIII en la seua crònica l'arquebisbe de Toledo, Rodrigo Ximénez de Rada, en asseverar que els andalusins, respecte als cristians de la península, eren un "populum alterius religionis et lingue", o el que afirmà el bisbe de València a començaments del segle XIV, queixant-se que la meitat o més de la població de la seua diòcesi parlava exclusivament "algaravia seu sarracenice".
És evident, no obstant, que a partir del moment en què la conquesta cristiana es consolidà per complet, és a dir a partir del darrer terç del segle XIII, una part dels musulmans aprengueren la llengua romanç dels conqueridors, especialment els homes que havien de fer d'intermediaris amb les aljames o els que havien de comerciar. Però, així i tot, la llengua de les comunitats musulmanes, la que s'usava en el seu interior i entre elles, la que es transmetia de pares a fills, fou sempre l'àrab, fins a 1609. No debades, després de produir-se la conversió forçosa de 1525, un dels principals cavalls de batalla dels que volien una plena assimilació dels moriscos fou la interrupció de la llengua àrab. Però, com ells mateixos deien a Carles I en 1528, la major part d'ells -i "quasi totes les dones"- desconeixien el romanç i per tal d'aprendre'l necessitarien un gran espai de temps, almenys 40 anys. De la mateixa manera, en 1550 els rectors parroquials afirmaven que la comunicació era impossible perquè els musulmans "no sabien" romanç o, un poc més tard, el bisbe d'Oriola advertia que les morisques eren "molt obstinades i adverses a la nostra llengua". En aquesta època, per tant, la regla devia ser la que representava un musulmà de Xiva, que "no parlava ni escrivia mai sinó en algaravia", mentre que el bilingüisme era encara la gran excepció. Els contractes i els documents de les aljames se seguien escrivint en àrab i la llengua oral, de fet, era una mostra més de l'evidentíssima diferència que existia entre els cristians dominadors i els musulmans subjugats. Una barrera lingüística i social que es mantingué entre els segles XIII i XVII: els musulmans que habitaren a terres valencianes foren arabòfons persistents.
viejo - 31/05/2019
ovidi, para leer y entender artículos de historia son necesarios unos conocimientos previos y una cultura general de la que careces, como dice el refranero español :"No esta hecha la miel para la boca del asno". Tú has dicho " ...en el año 1040 habían desaparecido todas las lenguas romances de la Península Ibérica.".
Cualquier persona con un mínimo de formación histórica al leerse a si mismo habría pedido disculpas y enmendado su error ,pero tú sigues insistiendo en tu error y de un plumazo has sacado de la PENÍNSULA IBÉRICA a Galicia, norte de Portugal, Asturias, Cantabria, Navarra, Norte de Aragón, Cataluña, Castilla León o La Rioja, lugares donde se hablaban exclusivamente lenguas romances en el año 1040. Es por ese motivo por el que te puedo llamar burro, porque a pesar de todo has insistido en tu burrera.
Para intentar salir del "fregao" en el que tú solo te has metido, ahora te metes en otro charco mucho más profundo sin tener ni puñetera idea de su profundidad. Todos los que llevamos muchos años dedicados a estos temas de nuestra historia conocemos estos temas y las disputas y controversias que suscitan y que a continuación intentaré resumirte:
ovidi, para leer y entender artículos de historia son necesarios unos conocimientos previos y una cultura general de la que careces, como dice el refranero español :"No esta hecha la miel para la boca del asno". Tú has dicho " ...en el año 1040 habían desaparecido todas las lenguas romances de la Península Ibérica.".
Cualquier persona con un mínimo de formación histórica al leerse a si mismo habría pedido disculpas y enmendado su error ,pero tú sigues insistiendo en tu error y de un plumazo has sacado de la PENÍNSULA IBÉRICA a Galicia, norte de Portugal, Asturias, Cantabria, Navarra, Norte de Aragón, Cataluña, Castilla León o La Rioja, lugares donde se hablaban exclusivamente lenguas romances en el año 1040. Es por ese motivo por el que te puedo llamar burro, porque a pesar de todo has insistido en tu burrera.
Para intentar salir del "fregao" en el que tú solo te has metido, ahora te metes en otro charco mucho más profundo sin tener ni puñetera idea de su profundidad. Todos los que llevamos muchos años dedicados a estos temas de nuestra historia conocemos estos temas y las disputas y controversias que suscitan y que a continuación intentaré resumirte:
viejo - 31/05/2019
(Sigue del anterior)
Hace 70 años se inició un gran y famosa polémica entre dos grandes de la historiografía española en el exilio, Américo Castro (un brillante contador de historias) y Sánchez Albornoz ( investigador de la historia y el historiador español más reconocido internacionalmente). Mientras que para Castro la esencia de España se forja a partir de la invasión árabe y la reconquista por parte de los diferentes reinos cristianos, para Sánchez Albornoz la esencia de España se forja a partir de los primitivos pobladores, la dominación romana y la visigoda.
Desde entonces los historiadores españoles han estado tomando partido e incluso esta discusión de historiadores se ha trasladado a la política y a las escuelas, en las que depende de la Comunidad donde se viva y de quién gobierne en esa Comunidad se les enseña con mayor o menor intensidad la historia de los fenicios, romanos o visigodos, y se hace mayor o menor hincapié en la invasión árabe y su posterior reconquista.
En el caso del profesor Baydal comprendo perfectamente su postura favorable a la inexistencia del romance en las tierras valencianas anteriores a la reconquista, ya que son las tesis defendidas por el catalanismo militante y él trabaja para una universidad catalana (les garrofes son les garrofes), también le podrías preguntar al profesor Baydal por el resultado del estudio genético (mezclar nacionalismo y genética da miedo) que hizo su propia universidad de las distintas comunidades españolas, en las que se demostraba científicamente que genéticamente eran mucho más afines los catalanes con los madrileños, con los andaluces o con los murcianos que con los valencianos.
En resumen, Ovidi, no está hecha la miel para la boca del asno.
saludos.
(Sigue del anterior)
Hace 70 años se inició un gran y famosa polémica entre dos grandes de la historiografía española en el exilio, Américo Castro (un brillante contador de historias) y Sánchez Albornoz ( investigador de la historia y el historiador español más reconocido internacionalmente). Mientras que para Castro la esencia de España se forja a partir de la invasión árabe y la reconquista por parte de los diferentes reinos cristianos, para Sánchez Albornoz la esencia de España se forja a partir de los primitivos pobladores, la dominación romana y la visigoda.
Desde entonces los historiadores españoles han estado tomando partido e incluso esta discusión de historiadores se ha trasladado a la política y a las escuelas, en las que depende de la Comunidad donde se viva y de quién gobierne en esa Comunidad se les enseña con mayor o menor intensidad la historia de los fenicios, romanos o visigodos, y se hace mayor o menor hincapié en la invasión árabe y su posterior reconquista.
En el caso del profesor Baydal comprendo perfectamente su postura favorable a la inexistencia del romance en las tierras valencianas anteriores a la reconquista, ya que son las tesis defendidas por el catalanismo militante y él trabaja para una universidad catalana (les garrofes son les garrofes), también le podrías preguntar al profesor Baydal por el resultado del estudio genético (mezclar nacionalismo y genética da miedo) que hizo su propia universidad de las distintas comunidades españolas, en las que se demostraba científicamente que genéticamente eran mucho más afines los catalanes con los madrileños, con los andaluces o con los murcianos que con los valencianos.
En resumen, Ovidi, no está hecha la miel para la boca del asno.
saludos.
viejo - 31/05/2019
ovidi. Como puedes empezar a vislumbrar, tú problema es de falta de cultura, falta de formación. No sabes distinguir entre lengua y religión, entre el mozárabe y los mozárabes, desconoces lo que es la Península Ibérica, mezclas conceptos, no sabes distinguir entre andalusíes, almorávides o almohades, en fin, no tienes ni puñetera idea de la historia de esta tierra y como dije en un principio, solo eres una cotorra que repite frases y conceptos sin conocer el significado de lo que estás repitiendo.
saludos.
ovidi. Como puedes empezar a vislumbrar, tú problema es de falta de cultura, falta de formación. No sabes distinguir entre lengua y religión, entre el mozárabe y los mozárabes, desconoces lo que es la Península Ibérica, mezclas conceptos, no sabes distinguir entre andalusíes, almorávides o almohades, en fin, no tienes ni puñetera idea de la historia de esta tierra y como dije en un principio, solo eres una cotorra que repite frases y conceptos sin conocer el significado de lo que estás repitiendo.
saludos.
Ovidi - 31/05/2019
Viejo no faces riure....
Viejo no faces riure....
Añadir un comentario
