.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
L'Ajuntament d'Alzira dóna lectura a la moció presentada per al 8 de MarçEn l'acte commemoratiu també s'ha escoltat el cant d'Albaes d'Àngels Cuenca, acompanyada per tabal i dolçaina
.jpg)
El 8 de Març de 1857 un grup d’obreres tèxtils va eixir als carrers de Nova York a protestar per les condicions de misèria en què treballaven. A partir d’aquesta data es van succeir diferents mobilitzacions, entre elles una vaga. En una fàbrica de SirtwootCotton les treballadores reclamaven igualtat salarial, disminució de la jornada laboral a 10 hores i un tremps per donar a mamar els seus fills i filles. Durant aquesta vaga un centenar de dones van ser cremades dins de la fàbrica.
Després de la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores en Copenhaguen en 1910 es va establir el 8 de març com el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Dia de reivindicació dels drets laborals i socials de les dones reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació de la igualtat i de l’equitat entre dones i homes.
La mal anomenada crisi econòmica de la passada dècada, ens va portar cap a una involució en els drets de les dones produint una major desigualtat, empobriment, feminització de la precarietat, retallada en drets socials i pèrdua de drets de ciutadania, fins i tot de drets ja consolidats.
A nivell internacional continuen produint-se situacions d’extrema vulnerabilitat relacionada amb les situacions de migració, tant per problemes econòmics com polítics o causats pels conflictes oberts.
Les retallades econòmiques van suposar un atac directe contra el procés d’igualtat entre dones i homes ja que la precarietat laboral, la cura de les persones en situació de dependència, etc. recauen de forma majoritària sobre les dones quan les institucions públiques no les cobreixen.
Islàndia és un referent en la lluita contra les desigualtats entre homes i dones, i en 2017 se situà com a l’Estat del món amb una menor escletxa de gènere segons dades del Fòrum Econòmic Mundial. S’ha convertit en el primer país en aprovar per llei (l’1 de gener de 2018) que les empreses amb 25 treballadors o més i els organismes públics, controlen i demostren que les seues treballadores i treballadors guanyen el mateix jornal pel mateix treball realitzat. Cal tindre present que segons dades d’organismes oficials les dones europees tenen una renda més d’un 20% inferior a la dels homes, que en realitat és com si les europees treballaren gratis des d’octubre fins a finals d’any.
A l’Estat Espanyol l’escletxa salarial se situa en un 30% i en un 34,4% a la Comunitat Valenciana segons CCOO. Això vol dir, una mitjana de 6.107,76 € anuals menys per una treballadora valenciana que desenvolupa una feina d’igual valor que un home.
Malgrat la Llei estatal 3/2007, de 22 de marc¸, per a la igualtat efectiva de dones i homes de 2007, és evident que hi ha molta feina per fer.
El govern valencià dintre de les seues competències en polítiques de promoció de l'ocupació, ha implementat diverses mesures per la lluita contra la discriminació laboral de les dones. En tots els programes de foment de la contractació (AVALEM) s'aplica de forma transversal la discriminació positiva.
Han actualitzat i aprovat de nous els Pla d'igualtat de la Funció pública, Educació i Sanitat. I s'està impulsant l'increment progressiu dels permisos de cura per als homes per al foment de la coresponsabilitat.S'ha duplicat la xarxa Valenciana igualtat, incorporant agents i promotores. Una xarxa que va a continuar creixent.
Tot i aquests esforços que el Govern de la Generalitat Valenciana està fent per fer front a l'escletxa laboral i a la feminització de la pobresa, cal recordar que les competències en matèria laboral ara per ara són estatals, i és per això que des de Compromís, considerem molt necessària una llei com la islandesa per tal de pal·liar aquesta injustícia social i econòmica que afecta a totes les dones treballadores.
Cal treballar per trencar ‘els sostres de cristall’ (les discriminacions patides per les dones que provoquen de fet la impossibilitats de desenvolupar plenament les seues carreres professionals), però més important encara és la lluita contra «el terra enganxós». El 80% de les rendes de menys de 12.000€/any són dones i a més pateixen una pressió fiscal del 30%. La pobresa té rostre de dona, eixa és l'arrel de les desigualtats.
Cal la implementació de les mesures que les Corts Valencianes, en resolució de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, del 5 de desembre de 2017, van instar al Govern de l’Estat.
Cal traslladar al Govern espanyol la nostra preocupació per la situació de discriminació que pateixen les dones, cal avaluar el desenvolupament i l'aplicació de la Llei 3/2007 del 22 de març per la igualtat efectiva de dones i homes, la seua eficàcia i la seua capacitat per tal de resoldre els problemes reals de desigualtat.
També som conscients que per a les transformacions socials és bàsic la desaparició prejudicis, dels estereotips, de la divisió sexual del treball i de la no coresponsabilitat en les cures. Per això és tan importat la coeducació, i encoratgem la Conselleria d’Educació a continuar desenvolupant-ne mesures en aquest sentit, i és per això que cal un canvi profund de la llei d’educació (Llei Orgànica 8/2013 per a la Millora de la Qualitat Educativa, LOMQE). Així mateix, treballar tant des de l’educació com des del desenvolupament de programes per l’ocupació, per evitar sectors feminitzats i sectors masculinitzats. Cal visibilitzar i reivindicar les cures com una responsabilitat de tota la societat.
També és fonamental garantir els drets de ciutadania de totes les dones i el dret a l’asil. L’actual sistema liberal provoca situacions de desequilibris territorials, de sobreexplotació de recursos i de fluxos de població, i dins d’aquest procés les dones s’emporten la pitjor part. Cal remarcar la gravetat de les situacions que pateixen les dones migrants, exposades a múltiples violències.
Rebutgem la tracta de persones i el sistema prostitucional. Converteix les dones en mercaderia i vulnera els seus drets.
Cal insistir en el paper important dels mitjans de comunicació i en els agents culturals per trencar estereotips i presentar les dones com a subjectes amb drets plens i no com subsidiàries ni com a objectes, en cap sentit.
L'any 2018 va ser «l'any de les dones». La Vaga del 8M va culminar un seguit de protestes i de lluites feministes enxarxades per tot el món i va obrir les portes a una nova onada feminista globalitzada. Enguany les entitats de tot el territori espanyol i els sindicats, ja estan ultimant la vaga de dones del 8 de març del 2019, una vaga completa: laboral, estudiantil de consum i de cures.
Nota de premsa del gabinet de Comunicació de l’Ajuntament d’Alzira.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
._000578
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Que ganes tenía de que passara el 8 de març, la meua dona dia que hui no fea res i en la pica nía una escurá de por.
Els que organitzen estos dies, no pensen en els homens?
Añadir un comentario
