Lunes, 16 de julio de 2018 Edición diaria nº 4.119 Año: 12 Noticias: 31.193 Fotografías: 86.579 Comentarios de usuarios: 98.006
EL SEIS DOBLE
domingo, 31 de diciembre de 2017
Clic en la foto para ampliar

Foto: Hayack | El Seis Doble
Ver imágenes de esta noticia
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

 Alzira ha commemorat l’entrada de Jaume I a la ciutat i ha reconegut la labor d'alguns alzirenys i entitats

Elena Negueroles, Vicente Ferrer, Facundo Botija, el Parc Comarcal de Bombers i l’Associació de Familiars de malats amb Alzheimer (AFA) van rebre la Insígnia d'Or d'Alzira

Comparte este contenido

 

._000523

Com cada any, Alzira ret homenatge al rei Jaume I i a la senyera d’Alzira amb motiu de la seua entrada a la ciutat el 1242 amb dos actes, la processó cívica i el plenari institucional d’imposició de les Insígnies d’Or de la Ciutat.

La processó cívica s’ha iniciat amb l’abaixada de la senyera des del Saló Noble per part de la regidora de Cultura i Esports, Aida Ginestar. La senyera l’ha rebuda a la porta de l’Ajuntament l’alcalde, Diego Gómez, li l’ha donada al regidor d'Educació i Infància, Pepe Grau, en representació del grup municipal del PSPV-PSOE donant, així, inici la processó.

La comitiva ha estat encapçalada per la Colla Les Raboses d’Alzira i han participat  en esta les Falleres Majors d’Alzira 2018, Junta Local Fallera, els Clavaris Majors de la Setmana Santa 2018, la Junta de Germandats i Confraries, la Junta Coordinadora de Festes de Barris i Partides, Na Violant i Jaume I, els Moros i Cristians de la Vila d’Alzira, la Confraria dels Sants Patrons Bernat, María i Gràcia, la Confraria de la Mare de Déu de la Murta i els guardonats i guardonades amb les Insígnies d’Or de la Ciutat 2017.

La processó cívica ha tingut dos parades, la primera a la Plaça Major, on es va rendir homenatge a Jaume I i la senyera d'Alzira, i altra parada baix les muralles de la Plaça del Mercat, on ha actuat la Banda Jove de la Societat Musical d’Alzira.

Una vegada finalitzada la processó, ha començat al Saló Noble el Plenari Institucional d’imposició de les Insígnies d'Or amb l'Escut de la Ciutat per a l'any 2017, que han recaigut en l’empresari Vicente Ferrer, l’esportista Facundo Botija, el Parc Comarcal de Bombers, l’Associació de Familiars de malats amb Alzheimer (AFA) i l’artista Elena Negueroles, que no ha pogut estar al plenari per compromisos anteriors, per lo que ha sigut Aureliano J. Lairón qui a arreplegat l’insignia en el seu nom.

 

A l’Associació de Familiars de Malalts amb Alzheimer (AFA), en la modalitat d’Humanisme

L'associació AFA Alzira es va fundar com a tal l'any 2000. Però este no va ser el seu verdader començament. Este es remunta a l'any 1998, quan amb  l'empara dels servicis socials de l'Ajuntament d'Alzira, a través de l'àrea de la dona, van començar a reunir-se un xicotet grup de persones a cura de persones amb malaltia d'Alzheimer. Des d'este reduït grup de familiars i cuidadors es va començar a gestar el que després es convertiria en l'associació. En estes reunions es compartien experiències entre els familiars i la psicòloga que des de l'Ajuntament es va proporcionar a fi de poder ajudar de manera més professionalitzada els familiars i cuidadors.

A partir de l'any 2000, en el qual es va fundar l'associació com a tal, el grup va créixer de manera exponencial cada any que passava. D'eixe reduït grup de familiars en què es compartien experiències, es va passar a un programa de servici d'ajuda a domicili a partir de l'any 2003.

Els servicis d'ajuda a domicili s'estenen fins a l'any 2008. A partir de l'any 2009, junt amb  un increment en les ajudes que ens concedix l'Ajuntament, sumades a les concedides per la Conselleria, s'incrementen els servicis oferits, passant a desenvolupar-se un programa d'autoajuda, un programa de respir i un taller de memòria.

Estos tallers s'estenen fins a l'any 2011, en el qual des de l'associació s'aprecia un creixement exponencial del nombre d'usuaris i amb açò, un creixement de les necessitats d'estos i els seus familiars. Per tant, es fa necessari augmentar les hores i la dedicació al programa de respir familiar.

Durant estos anys, l'associació comptava amb professionals contractats a través de l'empresa externa “Assistència Amiga”; eren una educadora social, una monitora de manualitats i una psicòloga. El treball, en poques paraules, es dedicava a l'estimulació cognitiva dels usuaris per a tractar de millorar les habilitats dels usuaris dins del marge que la mateixa malaltia deixa possible.

L'any 2012 marca un punt d'inflexió en l'associació. A causa de les necessitats creixents ja mencionades dels usuaris i socis de l'associació, el programa de respir familiar comença un creixement d'hores i se'ns concedix la seu, sítia al carrer Tavernes, que propicia una millora clara de prestacions i per tant una millora en la qualitat dels servicis oferits. Per a això, es contracta més personal i la plantilla que es confecciona esta composta per una TASOC, una psicòloga, una fisioterapeuta i una auxiliar.

El servici dispensat durant esta època per l'associació no hauria sigut possible sense la col•laboració de servicis com la teràpia canina, realitzada per IAE, i el programa de formació “T’estime”.

Durant els anys 2012 a 2014, el nombre d'usuaris fluctua però les hores del programa de respir augmenten any rere any fins a arribar a les 10 hores diàries, que són les que es continuen oferint a hores d'ara, i és necessari per a això la contractació d'un nombre més gran d'auxiliars i l'oferiment de nous servicis com un servici de transport i un servici de menjador.

En 2015, davant de l'apressant necessitat de major espai a causa del creixement constant de l'associació, es canvia la seu a l'actual, situada al carrer Salvador Perlés. Este fet, junt amb l'autorització per part de l'Administració, que ens reconeix com un servici de promoció a l'autonomia personal, així com l'acreditació a l'efecte d'atenció en persones en situació de dependència, provoca que en els anys següents haja augmentat de manera notòria la quantitat d'usuaris i amb això la quantitat i varietat de servicis que s'oferixen des de l'associació, com ara tallers per a l'estimulació mental (REM), assessorament psicològic, tallers de rehabilitació… etc.

Este creixement narrat des de l'any 1998, del que va començar sent un xicotet grup a la prospera associació en què s'ha convertit hui en dia, no haguera sigut possible sense la col•laboració d'entitats públiques i dels mateixos socis, actius en l'ajuda a l'associació a través d'esdeveniments com la setmana de l'Alzheimer, gales i sopars benèfics, esdeveniments diversos com plats artesanals… etc., que no han fet sinó ajudar a la visibilitat i el creixement ja narrat de l'Associació de Familiars d'Alzheimer de la nostra ciutat.

 

Al Parc de Bombers d’Alzira, en la modalitat d’Activitats Diverses

Antigament no existien bombers professionals en els pobles, només a València capital. Per això, es van crear per part de la Diputació de València els Consorcis Comarcals de Bombers, i el parc d'Alzira va ser el titular del servici de prevenció, extinció d'incendis i salvaments (SPEIS) per a la comarca de la Ribera Alta-Valldigna. Començà a funcionar amb 30 bombers el dia 15 d'octubre de 1982, en les instal•lacions cedides per l'Ajuntament d'Alzira (antiga estació d'autobusos, davant del col•legi La Purísima).

El 31 d'octubre de 1986 tots els consorcis comarcals s'unificaren en un sols, amb la denominació de Consorci Provincial de Bombers de València i va ser distribuït en 5 zones operatives. El parc principal (prefectura) de la zona 5 va ser assignat al parc d'Alzira.

L'ajuntament d'Alzira decidix en novembre de 1987, després de la segona riuada (posterior a la pantanada de 1982), traslladar les instal•lacions del parc de bombers a la zona del polígon industrial núm. 1 (al costat de Les Barraques), on es troba actualment.

Els principals i més importants servicis d'emergències han sigut prestats en la població d'Alzira: inundacions; incendis forestals; accidents de trànsit; rescats de persones en la Murta-Casella... Cal destacar, la gran importància del servici de prevenció de Falles, Fogueres de Sant Antoni, simulacres en col•legis, Hospital, centres de salut, Escola Oficial d'Idiomes i empreses. Així mateix, s'han impartit nombrosos cursos de formació per a Protecció Civil, instituts de FP, personal d'empreses (Ribera Salut, autoescoles, indústries...). Figura principal del Parc de Bombers d'Alzira, al llarg d'estos anys, ha sigut Bernardo Mascarell Calatayud del qual cap destacar:

- Ingressa com a bomber el 15/09/1982.

- De 1982 a 1992 intervé com a bomber.

- De 1992 a 1997 com a cap d'equip en el parc d'Ontinyent.

- De 1997 a 2004 com a cap de Parc en el parc d'Ontinyent.

- De 2004 a 2017 com a cap de Parc principal en el parc d'Alzira.

La ciutat d'Alzira i la Comarca de la Ribera se senten agraïdes i protegides per la intervenció i actuacions del Parc de Bombers d'Alzira.

 

A Vicente Ferrer Cuenca, en la modalitat d’Activitats Empresarials

Ja des de ben xicotet li fascinava el món de la moto gràcies a la influència del seu germà major.

Amb 18 anys s’introduïx en el món de la moto de competició, destacant el primer any, ja que comença a guanyar carreres i automàticament és fitxat per l’escuderia AVIDESA en 1974 per a córrer en 75 cc i 250 cc.

Una vegada desapareguda l’escuderia AVIDESA comença a córrer en altres marques, en algunes amb èxit internacional i nacional, en les quals cal destacar algun podi amb el gran Ricardo Tormo i un joveníssim Jorge Aspar.

En 1980 té l’oportunitat de córrer amb METRAKIT, i fora de temporada li oferixen treballar per a ells comercialitzant el seu producte.

En comprovar que la part comercial li prometia un futur més estable i en haver format ja una família, decidix apostar per l’àmbit comercial i deixar així el món de la competició, de la qual cosa diu sentir-se molt orgullós.

De 1980 a 1986 es dedica a vendre en tallers amb la seua furgoneta autovenda a la província de València.

En 1986 obri la botiga d’Alzira que actualment es troba en el mateix lloc. Esta botiga cal dir que és molt especial per a Vicente Ferrer, ja que ha passat per riuades, la més important la de l’any 1987, i l’incendi ocorregut en 2015.

Amb totes les dificultats que ha trobat en el seu camí, Vicente ha eixit avant gràcies a l’equip humà amb què compta, en l’actualitat, format per una plantilla d’unes 60 persones que s’esforcen i impliquen cada dia per a satisfer tots els seus clients.

En 2010 inaugura la botiga de València, quan la crisi estava en ple auge, i decidix confiar i apostar per este nou repte, gràcies sempre al valuós equip humà amb què compta i als seus clients.

En 2013 amplia el negoci, amb el seu Motodesguace, venent peces de segona mà tant en botiga física com per internet.

En veure l’evolució i el potencial que té la venda per internet, decidix apostar per este canal per a vendre també recanvi nou. 

A fi de donar un millor servici als seus clients, en 2016 obri una altra botiga més a Gandia.

En l’actualitat, compta amb 3 botigues i la d’Alzira queda com a seu central, tenint ací les seues oficines.

Hui en dia, disposen de totes les marques núm. 1 en el mercat com a concessió, en les motos amb Yamaha i en les bicicletes amb Specialized.

A més de la venda de motos i bicicletes, la línia de negoci que més s’ha potenciat sempre és la venda de recanvis per tota la Comunitat Valenciana. Els seus comercials es dediquen a vendre les millors marques del món del recanvi en les províncies de Castelló, València i Alacant.

D’altra banda, cal destacar la seua pertinença a Moto Grup Europa des de 1989, que és la central de compres de recanvis de moto més important d’Espanya. Ara estan en procés d’ampliació d’àmbit europeu, en contacte permanent amb magatzemistes d’altres països d’Europa.

Com a colofó, cal afegir que des que va començar la crisi fins hui el negoci de Vicente Ferrer Conca s’ha triplicat, tant en el número de plantilla com en botigues.

 

A Elena Negueroles Colomer, en la modalitat de Cultura

L’artista Elena Negueroles Colomer va nàixer a Alzira l’any 1948. Entre 1966 i 1969 estudià periodisme a l’Escuela de Periodismo de la Iglesia de València. És titulada per l’Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. De 2002 a 2012 formà part del Consell Valencià de Cultura.

La pintora ha deprés i perfeccionat el seu estil amb les classes a l’Estudi de Maruja Cabrelles de València, al de Roberto Reyna de Sevilla, a l’Escola d’Arts i Oficis de València i a l’Escola Superior de Belles Arts de la mateixa ciutat. Ha exposat la seua obra, entre altres, a Alzira (Círculo Alcireño i Casa de la Cultura), Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, París (Galeria Laurens, 1987 i 1988 i Galeria Robín Leadouza, 1990), Saragossa, Madrid, Calp i Rosario (Argentina) (2001), i, de forma col•lectiva, entre altres, a Cannes (França), Tòquio (Japó), Ginebra (Suïssa), Nova York (EUA), Londres (Anglaterra), etc.

L’any 1982 va guanyar el primer premi del Concurs de Pintura Vila de Puçol, el 1992 i el 1994 la Medalla d’Or del Concurs BMW i l’any 1995 aconseguí la Medalla d’Honor del Salón de Otoño de Madrid. Exposicions molt exitoses han sigut la titulada “Del Cielo a la Tierra”, a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de València, i “Sopa de Letras” a la Galeria Estil de la mateixa ciutat, ambdues celebrades l’any 2009.

L’artista mostra la seua faceta més humana treballant per tal que es respecten els animals i aposta decididament contra el maltracte que sofrixen. El Consell Valencià de Cultura que presidix Santiago Grisolía ha aprovat un informe promogut per la nostra paisana, amb la intenció de conscienciar les valencianes i els valencians de la barbàrie que es comet amb els animals.

Elena fa referència a personalitats com Gandhi o Schopenhauer, que assenyalaven que les societats avançades i cultes tracten millor els animals i diu que no progressem moralment mentre no ampliem la consideració a tots aquells que, independentment del seu nivell intel•lectual, poden patir.

Elena advoca per impulsar campanyes d’educació que fomenten l’amor per eixos éssers vius que sovint ens mostren el seu voler i ens oferixen companyia, demana als governants una legislació severa i efectiva, que es puga esterilitzar per a evitar la superpoblació i l’abandonament massiu, que es controle els criadors i es col•labore amb les protectores d’animals.

Col•labora habitualment amb articles d’opinió en el diari Las Provincias.

 

A Facundo Botija Carrión, en la modalitat d’Esports

Facundo naix a Alzira un 11 de març de 1960. Cursa els seus estudis de batxillerat a l’institut Rei en Jaume. En 1986 aprova l’oposició a Policia Local a Alzira i el 2007 la d’Oficial de Policia. Desenvolupa en la seua ciutat tota la carrera professional com a policia local fins al dia de hui, i rep el 2015 la Medalla al Mèrit Policial atorgada pel Cos Nacional de Policia. L’any 2010 obté la Diplomatura de Ciències de la Seguretat i el 2011 la Llicenciatura de Criminologia per la Universitat de València.

Facundo inicia la seua etapa esportiva jugant al futbol en equips de col•legis i empreses fins que als catorze anys s’inicia en el bàsquet junt amb uns companys d’institut. Juga en els equips d’Alzira amb les denominacions d’Avidesa, i com a júnior, juga una promoció a Segona Divisió B Nacional. També juga en el Club Bàsquet Alzira que, entre altres bones temporades, aconseguix en la 1981-82 l’ascens a Tercera Divisió Nacional, i, finalment, en el Club Veterans Alzira, en qual després de més de 20 anys s’acomiada de la seua etapa federada en esta disciplina.

Cap al 1988 i dedicant-se encara a l’esport de la cistella, s’assabenta que a Alzira es realitzarà una cursa de 8 km, la I Volta a Peu d’Alzira, i junt amb el seu bon amic Salvador Íñigo, es prepara un poc i aconseguix finalitzar-la. Des d’eixe dia, i fins ara, no ha deixat de participar en tot tipus de proves d’esta índole, sempre representant el seu club, La Rabosa, en el qual ingressa en 1989 i comptabilitza:

 

- Innombrables curses populars

- Més de 80 mitges maratons

- 41 maratons, 10 per sota de les 3 hores i amb una millor marca de 2 hores 46 minuts.

- Participació en 3 campionats de fons de 100 km, i queda 10é d’Espanya absolut a Madrid el 1995 amb un temps de 9 h 1 minut, subcampió d’Espanya en categoria M40 a Santander amb un temps de 8 h 41 minuts el 2004 i el 2006 queda campió autonòmic absolut a la Pobla de Vallbona amb un registre de 8 h 42 minuts.

- Finalització de dues marxes pedestres de 100 km Villa de Madrid.

- 7é classificat en l’ultra de muntanya de 104 km de Calcenada, que envolta el cim del Moncayo.

- Participació en les proves d’ultrafons de “6 hores en ruta” de València, en què recorre 62 km, i la de Molina de Segura, en què recorre 65 km i queda primer de la seua categoria.

- El 2005 participa en l’ascensió al cim del Veleta, prova de 50 km que discorre des de Granada al cim de 3.400 metres, considerada com una de les més dures d’Europa.

- Proves de maratons de muntanya com la d’Espadà i la marató i mitja de muntanya del Penyagolosa.

- A més, com a atleta federat durant molts anys, ha participat en crossos i proves de pista.

El següent pas en la trajectòria esportiva, sempre inquieta de Facundo, ha estat compaginar la cursa a peu amb la pràctica de la bicicleta de carretera, i com a membre del Club Ciclista Murta Alzira ha participat, entre d’altres, en proves mítiques com:

- La Marxa Cicloturista Purito a Andorra, considerada la més dura d’Europa, i obté diploma d’or.

- La Quebrantahuesos que ha finalitzat en 2 ocasions amb diploma d’or.

- La Perico a Segovia, en la qual obté també diploma d’or.

- El 2016 completa les 7 etapes consecutives de la Transpirenaica amb quasi 900 km que recorre els Pirineus des del Mediterrani fins a l’Atlàntic.

La combinació d’estes dues modalitats esportives no podia acabar en una altra cosa que no fóra plantejar-se realitzar duatlons, i des del 2015 i com a membre del Club Triatló Alzira, participa assíduament en este tipus de proves, i ha aconseguit diversos pòdiums en la seua categoria, i com a més destacable:

- El Campionat Autonòmic de Duatló llarg el 2016 a Banyeres de Mariola.

- El tercer lloc en el Campionat d’Espanya de Duatló de llarga distància a Oriola el 2016.

- La 24a posició en el Campionat del Món de Veterans de Duatló a Avilés el 2016, representant a la selecció espanyola.

En 1995 assumix la presidència del Club d’Atletisme La Rabosa, que de manera ininterrompuda i després d’estes últimes eleccions, mantindrà fins al 2021, gràcies al suport i la confiança dels més de 500 socis i sòcies que formen este gran club.

Estar al front d’esta gran massa social li ha permés comptar amb el suport suficient per a treballar per l’atletisme, en particular, i per l’esport, en general, en la nostra ciutat, col•laborant amb associacions, falles, confraries, clubs i tots aquells que ho han requerit, i ha aconseguit així acostar al club d’atletisme La Rabosa i a la pràctica esportiva la societat alzirenya. El reconeixement a eixe treball es produïx l’any 2003 quan s’atorga al club la Insígnia d’Or de la Ciutat d’Alzira per la seua trajectòria esportiva i que com a president té l’honor de recollir.

La seua intenció és continuar experimentant noves sensacions, afrontar nous reptes i disciplines esportives en l’àmbit particular i continuar treballant, donant suport i fomentant l’esport, en general, i estar sempre allà on el necessiten, no dubtar mai a col•laborar en tot allò que li sol•liciten, sempre per l’esport, sempre pels esportistes i sempre per Alzira.

E6D

 


 


.-000048
 .-000006

.-000291
.-000342 



Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

Manolo Sempere - 31/12/2017
Premios muy merecidos para todos los galardonados,y una mención a especiales para mí buen amigo Facundo por su humanidad y esfuerzo en todo lo que se propone,gracias un fuerte abrazo felicidades.M.M
Javier Andújar - 31/12/2017
Si os parece bien, indicais que la Real Cofradía de la Virgen del Lluch, patrona de Alzira, también acudió a la procesión cívica y al pleno extraordinario del Ayuntamiento. Un poquito de rigor, por favor.
Rosa Maria de Dios - 31/12/2017
Y el señor Pepe que se levanta a las 5 de la madrugada con sus alpargatas de labrador sin zapatos de piel y con la azada en los hombros para ir a trabajar a nuestros campos ¿no hay insignia de oro? Señores del gobierno que el sol sale para todos sin excepción, y en la mesa vuestros hijos comen el mismo pan. Menos insignias y mas trabajar, como el señor Pepe, un humilde labrador, ganándose el pan con mucho sudor, y tengan en cuenta que gracias a estos humildes valencianos con sus manos callosas nos dan en las tierras buenos frutos valencianos las, ¡Calabazas! y ¡los naranjos! Ningun padre ni ninguna madre tiene hacia sus hijos excepción, aprendamos que todos somos hermanos hijos del mismo Creador ¡Dios!

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.