.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Aljazzira Jazz Club presenta hui a Alzira a Joan Soler Trio amb Harry Allen en directeA la Casa de la Cultura, a les 19:30 hores
Dissabte 4 de novembre de 2017. Casa de la Cultura a les 19.30 hores.
Aljazzira Jazz Club presenta a Joan Soler Trio amb Harry Allen.
Harry Allen (Maryland 1966), su estilo musical puede encuadrarse en el movimiento conocido como "neoclásico" dentro del Jazz más ortodoxo, bebiendo en las fuentes de los grandes saxofonistas de los años cuarenta, e incorporando las concepciones aportadas por Stan Getz, Zoot Sims y Al Cohn en los años cincuenta.
Harry ha desarrollado su propio sonido que aúna robustez y sensibilidad, gran especialista en las baladas, es asimismo un excelente "swingman", imaginativo y directo.
Harry Allen, saxo tenor
Harry Allen va nàixer a Maryland en 1966, però molt prompte es va traslladar a Los Angeles. Son pare, bateria de jazz, es va implicar en la carrera musical del seu fill fent que escoltara cada dia un disc de Jazz abans d'assistir al col·legi. Molt prompte es va interessar pel saxo tenor mostrant des de l'institut un talent excepcional per a la interpretació de standards.
En 1988 es va graduar en “Jazz Tenor Saxophone” en la Universitat de Rugters.
Harry aconsegueix el seu primer treball amb el mestre del contrabaix Major Holley, qui al seu torn li presentaria a Oliver Jackson amb el qual realitzaria tres gires europees. El seu primer enregistrament el realitza en 1986 amb Kenny Barron i des de llavors Harry ha gravat més de trenta discos,
tres dels quals van ser premiats per la revista “Swing Journal Magazine” com “Golden Disc”.
Harry ha treballat al costat de músics com, Warren Vaché, Dave McKenna, Kenny Barron, Major Holley, Maxine Sullivan, Milt Hinton, Kenny Davern, Oliver Jackson, i també amb Kenny Burrell, Rosemary Clooney, Flip Phillips, Scott Hamilton, Harry “Sweets” Edison, John Pizzarelli, Bucky Pizzarelli, Jeff Hamilton i Terry Gibbs.
L'estil musical d'Harry Allen pot enquadrar-se en el moviment conegut com a "neoclàssic" dins del Jazz més ortodox, bevent en les fonts dels grans saxofonistes dels anys quaranta com, Ben Webster, Lester Young o Coleman Hawkins, i incorporant les concepcions aportades per Stan Getz, Zoot Sims i Al Cohn en els anys cinquanta.
Harry ha desenvolupat el seu propi so que conjumina robustesa i sensibilitat, gran especialista en les balades, és així mateix un excel·lent "swingman", imaginatiu i directe.
Joan Soler, guitarra
Pertanyent a la primera generació de músics de jazz que va irrompre en el panorama musical espanyol dels anys 80, Joan Soler és un dels guitarristes de jazz espanyols que major reconeixement ha tingut per part del públic i de la crítica. Al llarg de diverses dècades, en les quals ha conjuminat la composició i el seu treball guitarrístic, Joan Soler s’ha forjat un sobri i elegant estil que, encara que deutor de la tradició dels grans guitarristes, no defuig altres llenguatges més moderns. La seua solidesa pot constatar-se sobretot en els seus solos caracteritzats per una cura i un meticulós desenvolupament melòdic i un fraseig en el qual la musicalitat s’imposa de manera natural.
Joan és un músic de formació totalment autodidacta, si bé en els seus inicis va prendre classes amb Joshua Edelman i Carlos Gonzálvez, i va participar en seminaris impartits per Joe Pass, Kenny Burrell i John Abercrombie.
En els 80 va impulsar o va formar part de projectes tan interessants, reconeguts i premiats com Flying Colors, Jordi Vila homenatge a Mingus i Jamboree Jazz.
Durant la dècada dels noranta va realitzar nombroses gires acompanyant a un gran nombre de solistes com Jimmy Owens, Lou Bennet, Dave Schnitter, Bob Mover, Jack Walrath, Ted Curson, Michael P. Mossman, Sean Levitt, Harry Allen, Bill Godwin, Steve Gilmore, Bill Mays, Donald Harrison, Jerry Fuller, Skip Hadden, Ingrid Jensen, Donald Edwards, etc.
Ha actuat i col·laborat en enregistraments amb els jazzmen d’ací més destacats com Ramón Cardo, Perico Sambeat, Carlos Gonzálvez, Jorge Pardo, Jordi Vilà, Orquestra de València (sota la direcció de Yaron Traub), Javier Colina, Albert Bover, Marc Miralta, Fabio Miano, Jorge Rossi, Lucho Aguilar, Ricardo Belda, Javier Vercher, Jesús Santandreu, Antonio Serrano, etc.
Al llarg de la seua trajectòria professional de més de trenta anys, Joan ha participat en tot tipus de projectes i formacions, des de big bands i orquestres simfòniques a concerts com a solista.
Va iniciar els seus estudis de jazz amb Alfons Enjuanes, després d'estudiar solfeig i guitarra clàssica. Ingressa al Taller de Músics de Barcelona per a cursar harmonia, solfeig, combo i baix elèctric. Allà estudia amb Eladio Reinón, José Luis Gámez, Manuel Vega i Acelino de Paula. Anys més tard, continua la seva formació amb contrabaixistes com Alexis Cuadrado, Mario Rossy i David Mengual, a més d'ampliar els seus coneixements sobre harmonia i arranjaments amb Iñaki Askunze. El 1998 decideix iniciar estudis de contrabaix clàssic a l'Escola de Música de Balaguer i al Conservatori Professional de Lleida.
Ha treballat com a professor de solfeig, harmonia moderna, baix elèctric i contrabaix a diverses escoles de música entre les quals destaquen l'Escola de Músics de Lleida i l'Escola Municipal de Música de Tàrrega, així com la del Principat d'Andorra. Durant el curs 99-00 obre, al costat d'altres músics locals, un centre d'ensenyament de música moderna a Lleida anomenat MÚSICS, en el qual imparteix classes actualment.
El 1994 funda el quartet Swing Affair, amb el qual enregistra dos treballs discogràfics. Dos anys més tard forma a Lleida l'Ignasi González Trio, amb el qual actua com a base rítmica dels concerts celebrats al club de jazz Antares de Lleida. L'experiència i les ganes per afrontar nous reptes i repertoris l'han portat a col.laborar amb músics com Bob Sands, Perico Sambeat, Alfons Carrascosa, Mikel Andueza, Víctor de Diego, Iñaki Askunze, Joan Chamorro, Chris Kase, Benet Palet, Juan de Diego, José Luís Gámez, David Mitchell, Alfons Enjuanes, David Mengual, joan Monné, Cristóbal Montesdeoca, David Xirgu, Esteve Pi, Jo Krause o Pau Bombardó, entre altres. El 1998 forma el grup DEXTERITY com a homenatge al desaparegut Dexter Gordon, reinterpretant gran part del seu repertori i enregistrant un nou cd l'any 99 'Tribute to Dexter Gordon'.
Ha actuat, entre altres, a festivals de jazz com el de Saint Gaudens i Angoustrine (França), Lleida, Torroella de Montgrí, Ciutat Vella, Noves Músiques de Tàrrega, Sabadell, i a clubs tan prestigiosos com la Nova Jazz Cava de Terrassa, el Pipa Club i el Jamboree de Barcelona o el Club Populart de Mardid. El seu darrer enregistrament és 'Hotel Orly' amb el Xavier Monge Grup (2002).
Jo Krause, bateria
Va nàixer en 1963 a Detmold, en el nord d'Alemanya. Encara que va començar estudiant guitarra i piano, a partir dels 8 anys decideix que vol tocar la bateria. Va debutar en el grup del seu germà major Martin i, a partir de llavors, amb 10 anys, en 1973 comença a prendre classes de bateria. En 1979 ja tocava en un grup de jazz. En 1980 coneix al gran baterista Art Taylor amb el qual va prendre classes. Des de llavors fins avui ha recorregut un llarg periple, tocant amb músics de primera fila, com ara Robert Vermeulen, Tom Harrell, Jim Snidero, Davis “Fathead” Newman, Sal Nistico, Herb Geller, Phillippe Catherine, Jimmy Owens, Johnny Griffin, Woody Shaw, Red Mitchell, Scott Hamilton, Deborah Brown, Herb Ellis, Barney Kessell, Charlie Byrd, Steve Kuhn, George Cables, Sonny Fortune, Perico Sambeat, José Luís Gámez, David Mengual, Gorka Benitez, Llibert Fortuny, Agustí Fernandez, Albert Bover, Ignasi Terraza, Jorge Rossy, Rai Ferrer, Dani Perez, Martí Serra o Roger Mas, i gravant 20 discos fins al dia d'avui.
Forma part del professorat de Musikene (escola superior de música del País Basc) i de ESMUC (escola superior de música de Catalunya).
Molts dels bateries que en l'actualitat formen una part important en l'escena jazzística del país han sigut alumnes seus.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
