.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Opinió | La derrota, just enfront nostre"Si tot segueix així, la llengua no va a renàixer perquè la majoria de valencians li donen l'esquena"
Estem vivint la mort del País Valencià. Els romàntics, com jo, que voldrien pensar que encara queda esperança, deurien potser despertar i veure quina és la trista realitat.
El País Valencià és mort, sols queda allò de la Comunidad Valenciana. El colp ha estat letal. Les dades son esgarrifoses, solament un 33% del total de la població valenciana coneix la llengua i l'empra a diari, quan hi han dades que indiquen que a principi dels 80, era quasi la meitat de la població. Tenim nuclis urbans amb milions d'habitants que són gairebé 100% castellanoparlants. D'altres tradicionalment valencianoparlants, han anat transformant-se, i ara només trobem el valencià segons a quin barri... si el trobem. Pobles dels nostres, on cada vegada som menys i menys parlants. Com és possible, doncs, que des que estem en democràcia, i s'ha oficialitzat el valencià i “normalitzat”, hagem perdut milers de parlants? L'altra opció possible per explicar això, és quasi pitjor: ha augmentat considerablement el número d'habitants des dels anys 80, vol dir això en eixe cas que la llengua s'ha quedat estancada, i ha fracassat la promoció del valencià? Les dues opcions són terribles.
Els hem donat les portes de casa, i ara, amb tota la raó, sobrem. Han arreglat el seu Levante espanyol, una mena de nova Múrcia on la identitat és la paella, les falles, i el allioli (a més bastant literalment) mentre substituïm el nostre idioma per la llengua castellana. No parlen ni comprenen valencià, més enllà de la burla ocasional al repetir alguna paraula solta que coneixen o els sona divertida. D'altres fan el seu més gran esforç (cosa que aplaudisc), però la seua formació en la llengua ha estat tan pobra, i la falta d'ús en situacions normals, fan que resulte quasi ridícul escoltar-los. Al final acaben parlant castellà. I ja no parlem d'aquells que porten la vida ací, i simplement, no els dóna la gana conèixer el nostre idioma. No estan disposats a aprendre'l, ni ells ni els seus hereus, ni volen que la seua colònia castellanoparlant, arreglada al seu gust, canvie.
Recordeu la polèmica per la senyalització en valencià de farà un any? Bé, el tema és que no volen que fique "perill barranc" sinó barranco, i no perquè no ho entenguen (vinga, va!) sinó per un motiu ideològic molt clar, un missatge fàcil d'entendre: "esta és mi casa, sino te gusta, te vas a Cataluña". Esta gent, no assumeix ni assumirà que són invasors, i és normal que no vegen el seu pecat, ells no tenen culpa. No, la derrota no ve per esta gent. La derrota ve per la nostra gent. Som nosaltres, els valencianoparlants, qui ho veiem normal. Considerem radicals aquells que defensen la llengua més enllà d'un ús testimonial i folklòric, veiem catalanistes per baix les pedres, i tenim en general una de les mentalitats més racistes i classistes que he vist enlloc. Mostrem el nostre menyspreu a tot allò foraster, i sobretot si és català. Alhora, ens dediquem a repartir carnets de "filldeputa" entre la nostra pròpia gent, perquè aquell pensa açò o allò.
I no estic parlant de gent extremadament polititzada, no. Em referisc als tio Ramon i tia Pepica de cada poble, als seus fills i néts, a gent d'allò més normal, que juga al truc i el dissabte a veure el partit del València. Gent normal, però que té uns nivells d'incultura de cara la pròpia llengua que són preocupants: "chikets, lo nrmal s skriure aisina destrañ" perquè la majoria de la gent no sap escriure valencià, ni al nivell més bàsic. Òbviament, això en castellà no tendeix a passar tant a sovint. I és que “si aljien m skrive asi”, el primer que pense és si eixa persona haurà anat a escola. I vosaltres, lectors, també ho pensaríeu. Però, ah, com és valencià... Sí, sembla que 15 anys d'escola o d'institut no són bastants per saber allò més bàsic de la llengua, no estem demanant un C2, ni tan sols demanem el nivell mitjà de la Junta Qualificadora, solament allò més bàsic. I, atenció, ens estem referint a persones que són valencianoparlants. De fet aquells que no ho són i han après l'idioma tendeixen a tenir més cura que nosaltres mateixa. I que no em diguen que si la gent major no l'ha pogut aprendre, portem quasi 40 anys amb la llengua cooficial i amb moltes generacions que han anat a la línia en valencià.
Per altra banda, tenim l'extrem oposat, tota aquesta gent que tendeix la hipercorrecció, i aliena formes gramaticals i paraules pròpies a favor d'un estàndard que, no ens enganyem, no es parla enlloc. Està clar que cal adherir-se a un estàndard cohesionat i comú, però cal arribar a nivells en què es veu més correcte “us demane que esteu quiets al seient” que “vos demane que s'esteu quiets a la cadira”? El segon exemple, és molt més proper a la realitat lingüística sense deixar de ser correcte, o no? És un exemple figuratiu, però n'estic segur, que tots hem viscut situacions semblants. Vocabulari, gramàtica... Redéu, algú pot explicar-los que “vermell” és igual que “roig”? Quin desprestigi donem a la nostra pròpia varietat de la llengua? Tenim por de fomentar així el secessionisme, trobe jo, però no ens adonem que així carreguem d'arguments a les ments més ximples de què efectivament ens estan catalanitzant a tota hora i tota eixa pesca, perquè convertim el nostre valencià en quelcom aliè.
Però ara, tornem a la majoria general de la població. A tota eixa gent que no li importa la llengua, que ja fa prou si l'utilitza. I és que ací no existeix la majoria silenciosa, existeix la majoria mesinfot. Els la pela tot allò relacionat amb l'idioma. En espanyol ens entenem tots, diuen. El valencià és lleig i coent, retrograd diuen. Mirem com solem actuar: quan anem a un altre poble, parlem en castellà (per si de cas), quan algú ens parla castellà li contestem en castellà (per educació), quan algú es queda a viure, grups sencers de gent canvien de llengua per eixa sola persona (per respecte).
Amb tot, trobe que fracàs és palès en tots els fronts. No puc combregar amb eixa corrent que sembla haver-se estès entre els sectors valencianistes del positivisme irracional. Veig molts somriures i molta alegria (en part amb raó després del merder que ens han llegat), però crec que ens estem tancant dins la nostra pròpia bambolla. Si tot segueix així, la llengua no va a renàixer perquè la majoria de valencians li donen l'esquena. No em plena d'alegria ni em fa somriure quan veig que el poblet més menut està ple de cartells en castellà, fets per gent que parla valencià, i dirigits a valencianoparlants del propi poble. Ja vos dic, tenim el còctel ideal per quasi desaparèixer durant els propers 30 anys, sense exagerar. Tornar-nos en un reducte menut de parlants d'un patuès sobrant, com ja és el cas de la llengua aragonesa (ah, no sabíeu que existia?) o el provençal a França.
Som un poble inculte, un poble covard, un poble sense dignitat, per molt que quatre gats (que és el que som!) intentem donar-li'n. No, si no canviem el xip, ho tenim fotut. El canvi no ha de ser polític, cal que siga sociocultural. Cal espavilar, i entendre que la llengua vertebra la nostra cultura. Que això de què som una comunitat bilingüe històricament no és cert, almenys no com intenten fer-nos-ho veure, i més ara que comencen a predicar-ho els propis, entre cometes, valencianistes.
Per finalitzar, vaig a dir el que crec que cal fer, la meua opinió. Cal que desaparega definitivament el secessionisme lingüístic, i deixar de veure com a diferent la resta del català. Alhora, cal que ens deixem de fer el babau i cerquem formes de fer que el valencià sone més proper, sense fer-ne una carnassa amb l'estàndard establert. I per últim, cal que ens culturitzem un poc com a poble, i plantem cara a les polítiques que afavoreixen a l'invasor en casa, que no ens vinguen amb l'excusa de la llibertat mentre hom no puga triar no saber espanyol (ei, no feu eixa cara, és el seu propi argument a la inversa). Cal que reaccionem, està en les nostres mans revifar la llengua, no en els polítics, ni molt menys, en la providència. Si no ho fem, desapareixerem més prompte del que sembla.
I eixe dia, se n'adonareu espere, que no hi havia cap català furtant-nos ni imposant-nos res.
Marc Castelló Varela
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Que pesadez con el valenciano.Que somos españoles y debemos de entendernos todos, un solo idioma debería como el euro haber, tanta política con el dialecto. Y soy valenciana en Valencia nacida y cuando quiero hablo el valenciano pero con los que me entienden no como muchos que escriben y lo hablan para personas que no lo entienden como este mensaje, en la gran mayoría ni se enteran porque no son valencianos que viven en nuestra Alzira. En mi opinión es falta de educación y mucho fanatismo. Y soc valenciana, traducido para que me entiendan yodos mis amados alzireños, soy valenciana.
Hola. Este señor hace una visión partidista de los números. Está claro que hay menos hablantes del valenciano que a principios de los 80, pero en esa época no había practicamente inmigración. Ahora somos muchas más gente de distintas nacionalidades y de distintas provincias por lo que es normal que baje el porcentaje.
El nacionalismo está separando a gente que la vida ha unido y está fomentando el razismo y el odio. Quieren ir de izquierda y lo que realmente son es la extrema derecha. Está claro que hay que mantener la cultura de cada región pero no se puede negar la evolución de cada tierra, ya que de ser así casi toda Europa hablaría latín (impuesto por Roma).
Hay dos lenguas que se hablan en Valencia, el castellano y el valenciano, que es el catalán(se reconozca o no,es así) que se habla en Valencia, igual que no llamamos andaluz o argentino al castellano que en dichos lugares se habla. Dicho lo dicho, que cada uno hable el que más le guste y basta ya de tanto dar el latazo idiomático, que se enseñen los dos, porque es enriquecedor, y cada cual hable lo que le dé la gana, pesados.
remigio, el valenciano se considera lengua distinta del catalán y se denomina así desde el siglo XIV. Nada que ver con lo que dices del andaluz o el argentino, desde siempre considerados dialectos del castellano. No mezcles churras con merinas.
Solo desde la burrera, el fanatismo y la xenofobia, además de una ignorancia completa de la historia de estas tierras, se puede escribir un panfleto como el que nos ha regalado Marc.
Los valencianos somos mayores de edad y ciudadanos con libertades democráticas desde hace cuarenta años, somos lo suficientemente adultos para elegir en que lengua expresar nuestros entimientos y relacionarnos con nuestro entorno, para que venga un chiquilicuatre del tres al cuarto a decirnos en que lengua tenemos que expresarnos y a repartirnos carnets de valencianía . Como dijo Raimón " ...som gent sense mistics ni grans capiotans...." pare que venga un paleto desde la tribuna de este digital a decirnos como tenemos que ser, que tenemos que pensar y con que lengua nos tenemos que expresar.
¿Acaso tú que escribes en catalán te consideras más valenciano que yo que escribo en castellano?,
Pdta.- Doy por supuesto que al firmar con nombre y apellidos el "artículo" estás defendiendo tu puesto en el pesebre o, en todo caso, presentándote para un lugar en el susodicho pesebre.
saludos.
Has pinchado varias veces el botón "Enviar" y el sistema te considera spam.
Mi opinión es que nada hace más daño al valenciano, que el catalanismo a ultranza practicado por algunos políticos de la Comunidad Valenciana, y sus seguidores.
Y que no aumenta el uso social y la estima de una lengua las imposiciones y las obligaciones de utilizar la misma.
Por cierto, mi lengua materna y que utilizó diariamente es el valenciano. Aunque también consideró el castellano como propio
És una llàstima que l'artícul estiga escrit en català, pero és lo que hi ha. Quan yo estudiava el bachiller, se nos donava francés i absolutament res del valencià. Llògicament soc un de tants incults, que ho escriuen mal. Parlar-ho perfecte, perque ho faig en el llenguage de la meua comarca, agrade o no agrade i em revele a canviar, perque forma part de la terra on m'he criat. No es pot criticar als majors per no escriure-ho i més tenint en conte que gràcies a ells s'ha mantingut en moltes zones i comarques. Aixina que deixar de criticar als majors, que prou han fet parlant el valencià. ¿Perqué no es critica als jóvens, que si tenen estudis, formació i coneiximents, per a que parlen una de les llengües de la seua terra, en lloc del català?. ¿Perqué deixem que s'ensenye el català en lloc del valencià en les escoles i universitats?. De moment, yo continuaré parlant el valencià de la ribera i que em critiquen lo que vullguen. Una salutació. Pasqual Martí
Yo soy alzireño, hablo valenciano pero no lo escribo. Me parece una lengua absurda y de andar por casa. Lo hablo porque me lo enseñaron desde pequeño y me comunico así con mi entorno pero, la verdad, no tengo ningún interés en aprender a escribirlo. Jamás me ha servido en el ámbito laboral y en el ámbito acedémico solamente para aprobar. El valenciano lo aprende gente que es de la zona, pero nadie de fuera puede tener interés en aprenderlo. Reconozcámoslo, es un idioma de tercera. En 50 km a la redonda ya se habla castellano y no tienen este tipo de historias.
Marc, discrepe de fit a fit de la valoració que en fas de l'estàndard: cal tenir en conter com ho han resolt altres llengües. Si agafem l'anglés, l'idioma més estés arreu del món, hi ha assumit que el seu estandard és el de la BBC. Així mateix podríem dir que l'estàndard del castellà peninsular és el castellà de la RTVE però ves per on que als noticiaris de l'ens públic així com als de tot el conjunt de noticiaris de cadenes privades és fa servir una parla que no s'utilitza en cap espai geogràfic ja no de la penínisula sinó dels conjunt de parlants hispànics des de Sonora fins la Patagònia. Vejam: als noticiaris es col·loca sistematicament l'adjectiu davant del sustantiu fent prevaldre una clara influència aglosaxona i tothom ho assumeix com si sentira ploure... et propose un repte Marc: independentment del registre on et trobes i parlant castellà prova de col·locar l'adjectiu davant el sustantiu i comprovaràs com, de manera indefectible, t'envien a cagar... L'el·laboració d'un estàndard és molt més complexe que tot això que dius. Els valencians ja vegèrem com l'armonia vocàlica tan característtica de moltes comarques valencianes va estar taxativament prohibida als noticiaris de C9 per considerar-la malsonant i carrinclona... Hem de ser capaços d'establir un estàndard que ens identifique sense complexos ni manies...
Respecte a la resta de comentaristes carpetovetònics ja ho saps "ladran Sancho, luego son perros"
Salutacions
Pere Peres, tu saps tan bé com yo que l'actual català-valencià-balear normatiu i estàndart està basat en la llengua artificial inventada per l'ingenier Pompeu Fabra a principis del sigle passat en unes clares intenciones polítiques, pero de filologia i de llingüística res de res.
Com sempre alziro-Anglada puntual amb una fulla de l'argumentari fatxa. Ara falta el licenciado anacardo amb algun desgavell delirant; el llepó del güelo diguent que Fuster era falangista; Rosa Maria de Dios fent apologia encesa de la ignorància o Joan cinqué diguent que no és del pp però que amb el bastidato vivíem millor.
Quin avorriment.
Quan arribe la independència de Catalunya i aquesta es convertisca en una república, per fi, el valencià (el nostre català) tindrà un estat darrere que li donarà prestigi com a llengua d’ús. Si damunt als catalans els hi va mitjanament bé, aquells que hui diuen que el valencià no serveix per a res seran els primers en apuntar en el seus CV’s :
Castellano—bilingüe
Valenciano/ catalán—biblingüe
Inglés—medio/ alto
(Pose l’anglès, perquè com és ben sabut, tots els que bramen contra el valencià dominen la llengua de Shakespeare, pronunciat « checspir », és clar.)
Un regal de part de Miquel Martí i Pol:
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, TANMATEIX, LA REMOR PERSISTEIX.
Yo respeto tu opinión, Alziro, por supuesto, pero no coincidimos y no pasa nada.Sí lo haremos en que cuanta más cultura y riqueza idiomática mejor, siempre que no les hagamos el negocio a los politiquillos enfrentistas que viven y alimentan la polémica y crean enemigos donde no los hay para poder seguir chupando del frasco, fomentando patéticos secesionismos argumentando conocimientos idiomáticos determinados, aunque no se les ocurre pedir que nos integremos en el Reino Unido porque como se enseña el inglés... .Por lo demás creo que no debemos ser agresivos con los que no piensan nosotros y no comprender que leer o escuchar a los que piensan igual no enriquece mucho, y es interesante el punto de vista diferente, sin ser necesario ofender a nadie con feos calificativos y palabras malsonantes.
Efectivamente. Mindthegap me da la razón. Nada peor para el valenciano que los pancatalanistas subvencionados por los que pretenden una república bananera en Catalunya que tape las miserias de Pujol y sucesores. En fin, mindyourbrain
De comprensió lectora, entre d’altres coses, vas un poc curt, joan V. Ara, d’argumentari pepero en vas sobrat. En fi...
Pere Peres sense arguments, callant y otorgant. Crec que anem 20 a 0 o per ahí.
Ací tenim una clara mostra de dos corrents del catalanisme: el blanet que representa l'autor de l'artícul, carregat de laments i de flauta hipnotizadora; i el radical de barricada que representen Perepérez en el fit fit, i el del gap en la república dels paisos catalans.
Per a Marc Castelló som un poble inculte, cobard i sense dignitat. La gran majoría som de ment ximple (¿?) que significa tontos (no ho sabía). Clar, tots menos ell i tres gats que son els verdaders salvapatries. Som, segons ell, la nova Múrcia i els nostres signes d'identitat son la paella, les falles i l'allioli. I jo dormint tan tranquil. Qué irresponsabe soc !
Perepérez (fit fit) en lo de sempre. La fulminació del valenciá, que no la fussió ni la dissolució d'este en el catalá. La substitució pura i dura per una llengua de laboratori parida per Fabra basantse en el barceloní. Al menys es honest i no s'amaga en discursos blanets i embaucadors. El veus vindre. Massa a sovint pero el veus vindre.
I el xic del gap pues... jo qué sé quin mosquit li puga haver picat. El cas es que delira. Pero está bé saber com afecta a alguns de per aci el somni imperialista dels inexistents paisos catalans. Clar, en l'escola te toca un mestre com Perepérez i vetjes a vore que fas. Acabes creguent que Colón, Cervantes, Santa Teresa de Jesús, Ausias March i Joanot Martorell eren catalans i que el sol gira alrededor de Catalunya.
En fí, Marc, ací un home inculte, cobard, sense dignitat i de ment ximple (¿?) te demana que li perdones la vida, el dixes parlar la seua llengua quan vullga i sentirse orgullos de ser valencià.
Te recomane la lectura d'este artícul publicat en el diari Levante: http://www.levante-emv.com/opinion/2017/06/22/marginar-paraules-homogeneitza-valencia/1583619.html
Añadir un comentario
