"S'estan vivint situacions socials dramàtiques a la vista de tothom"
El segon dia del nostre viatge va estar dedicat a l’organització de la roba que tots i totes heu aportat. Per acabar el dia i acomiadar l’any, acompanyarem a les nostres companyes de pis a dur menjar i te calent a les persones que malviuen al carrer, que malauradament en són moltes. S'estan vivint situacions socials dramàtiques a la vista de tothom.
No parem de pensar que paradojicament, estem a Atenes, ciutat cuna de la cultura i la democracia, envoltades d’una de les majors crisis humanitaries de la história.
Hui ha sigut un dia intens. Hem començat l’any amb molta força anant al Squad del Hotel Oniro. Els Squads són edificis abandonats que la gent, al marge de les institucions, ha habilitat per a les persones refugiades. Aquestos edificis no són gestionats pel govern grec i no reben cap ajuda estatal o de la UE.
Ha sigut sols necessari un minut perquè els xiquets i les xiquetes acabaren en els nostres braços. A més hem aprofitat perquè ens feren un cens i per passar una estona amb ells. Tornarem aquestos dies per dur a terme activitats lúdiques amb els més menuts.
De vesprada, hem anat al hotel del primer dia, per repartir les bosses de roba interior i roba d’abric que hem comprat a les families que no en tenien. Hem fet una llista de necessitats perquè hem vist molts xiquets i xiquetes sense sabates, sense abrics i amb roba menuda.
Més tard, ens hem anat a un altre Squad, dirigit per un grup de gent espanyola que està fent una feina impressionant. Aquest Squad és una antiga escola abandonada. Ens em dirigit per obtindre el cens i poder repartir muda digna. Per últim, hem tornat a casa per ajudar a les companyes a preparar te i entrepans.
Dessitgem un món on totes les persones es conciencen del poder que tenen per fer canviar les coses.
#perunamudadigna (text i fotos)
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Muchas gracias por vuestro trabajo, dedicación y compromiso solidario con los más desfavorecidos. Me encantaría, a vuestro regreso, tener con los jóvenes de Alzira una "tertulia" y que contaráis vuestra experiencia vivida en los campos de personas refugiadas. Muchas gracias por vuestro ejemplo.
Nadie pone en duda la buena voluntad y el espíritu solidario de estas cooperantes, pero en pleno siglo XXI en el que solo con un click se puede mandar dinero a cualquier parte del mundo, no sería mas razonable atender a las peticiones de las ONGs mandando el dinero para que sean los cooperantes que están sobre el terreno los que decidan cuales son las inversiones más urgentes que necesitan los refugiados.
De todas formas, gracias por vuestro esfuerzo.
vi.ex, amb un click foren desviats 9 miions d'euros d'ajudes públiques dstinats a projectes de cooperació internacional i que acabaren en els conters d'empreses i fundacions amb la participació de responsables de la Generalitat Valenciana sota el manament del PP.
Amb tres clicks consecutius 600.000 € destinants a paliar les dolències de xiquetes equatoguinenanes víctimes de violacions i contagiades de SIDA acabaren en els conters d'aquests miserables.
Amb un click es pot robar amb total comoditat. Això sí.
Salutacions.
Me parece miserable y de mal gusto hablar de robos en un articulo en lo que se glosa es la generosidad y altruismo de unas mujeres que dedican su tiempo y su dinero en ayudar a los demás. Para robar no hacen falta clicks, basta con la voluntad de hacerlo y la posibilidad de llevarlo a cabo.
Las ONGs con gran implantación internacional, como MSF, ACNUR, etc. aconsejan las transferencias de dinero, por considerarlas la forma más rápida, segura y eficiente de hacer llegar recursos a los cooperantes que trabajan sobre el terreno y mejor conocen las necesidades de los refugiados. Mucho más tratándose de una capital europea con grandes posibilidades de adquisición de productos.
Si estas jóvenes cooperantes han decidido llenar sus maletas de ropa interior, pagarse un viaje de siete mil KM y varios días de estancia en Atenas, para ayudar a los refugiados, bienvenida sea toda cooperación.
Vipuntex, llegés el teu primer comentari, després el meu primer comentari, després el teu segon comentari i, quan acabes, veuràs com fas el ridícul d'una manera miserable.
Añadir un comentario