.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
El pròxim divendres es presenta a Alzira el llibre ‘Indumentària Tradicional Valenciana II’, de Francesc Xavier Rausell Adrián Serà en la Casa de la Cultura, a les 19:30 hores. Hi haurà una xarrada amb balls populars i mostra de roba tradicional
Indumentària Tradicional Valenciana II, “La construcció del vestit tradicional Valencià”, per Francesc Xavier Rausell Adrián
El primer volum d’Indumentaria Tradicional Valenciana ens va introduir en els conceptes bàsics de la indumentària i dels seus ornaments, es va aprofundir en la matèria primera dels teixits i els ornaments, el tint i el color, el comerç i la confecció de la roba. Era imprescindible acostar-se a ixos conceptes abans d’entrar a parlar de l’evolució històrica del propi vestit tradicional valencià i de la seua ritualització icònica que s’ha fet d’ell per part de la societat valenciana.
La principal funció de la roba per a la humanitat ha estat protegir-se de les inclemències metereològiques però amb el temps , tot i que aquesta funció segueix conservant la seua importancia, ha quedat en un segon pla. La roba ha deixat pas al concepte d’indumentària que té connotacions més antropològiques com ara la distinció social, la diferència en el gènere, el pudor, la provocació, les conviccions polítiques, religioses o morals, … tot això ens ha col·locat en un espai on la mirada del altre és molt important.
“L’expressió de la personalitat a través de la indumentària fou i és un medi d’ostentació i desig de representació, que explica millor que cap altre element la evolució de les formes, les matèries i les modes en allò que hom pot anomenar la psicologia del vestit “ FLÜGEL, J.C. 1964
En aquest sentit el vestit tradicional valencià ha passat, com molts altres, per tots aquests procesos de canvi. Un dels més rellevants fou durant la primera meitat del S.XIX, on es produeix una pèrdua de fesonomia en la indumentària del del poble valencià. Podríem dir que el vestit tradicional valencià havia arribat, fins aquell moment, amb característiques pròpies determinades gràcies a la conjunció de les influències de les diferents modes i als aspectes arcaics fossilitzats en la forma de vestir. És a dir es passa de la roba tradicional a la roba moderna europea que ens ha homogenitzat fins l’actualitat.
A la segona meitat del S.XIX la Renaixença Valenciana tracta de recuperar i revaloritzar la llengüa i la cultura pròpia. En aquest sentit la indumentària no fou diferent, la burgesia valenciana que encapçala aquest moviment começa a cercar als baguls i als armaris la roba tradicional dels seus avant-passats per a vestir-se d’antic en ocasions especials. El fet clau es dóna al 1789 on per a proclamar la filla de Teodor Llorente Regina dels Jocs Florals se li busca indumentària antiga al baguls familiars. La roba que es troba és bàsicament roba del S.XVIII….. seda, espolins….Aquí podem dir que começa l’estereotipització del traje tradicional valencià. La popularització d’aquesta icona “construida” ho Després d’aquest fet grans pintors valencians com Sorolla i Pinazo, atrets per l’estètica colorista i la plasticitat dels espolins de seda, pintes, pentintats… acacaben popularitzant aquesta imatge.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
