.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Els joguets infantils i la necessitat de jugar jugant, jugant... | Article d’opiniò d’Eduard Hervàs“Jugar és la manera que tenen els xiquets i les xiquetes d’aprendre i aprendre a viure”
Com cada any per aquestes dades, ens n'adonem que s’acosta Nadal pels llums al carrer, els torrons als supermercats i els catàlegs de joguets que ens deixen a la bústia, unes eines per posar atents els xiquets i les xiquets i que comencen a demanar; a fer llistes de regals; a desitjar tindre molts regals, a voler obrir molts paquets.
Hi ha moltes possibilitats de fer regals les persones, estimades o no, però el “joguet” continua sent un element fonamental quant als regals i les il·lusions infantils i als negocis adults. Hi ha roba, materials d'esport, llibres, … Però on es centra el Nadal i els Reis ´ñes en els joguets, clar.
Abans de res pregunte, «com podríem definir el joguet?» És fàcil respondre que és un objecte que serveix per a jugar. Si continue preguntant, «què és jugar?», la cosa no està ja tan fàcil, perquè la resposta sol ser: «jugar es...jugar»
Jugar és la manera que tenen els els xiquets i les xiquetes d'aprendre i aprendre a viure. Si ens fixem, des que naixen, sense que ningú els haja d'ensenyar, estan ja jugant. Comencen a jugar movent-se i així aprenen a moure's, jugant a repetir una i el mateix moviment fins que el dominen i en comencen un altre. Després tiren totes les vegades la pilota o el nino fora del bressol o del parc, llancen la boleta, boten a la corda, pugen a la cadira, visten i desvisten la nina, estiren el camió, paren taula amb la seua escuradeta i donen el dinar a les nines o a la mare.
Les xiquetes i els xiquets aprenen a viure, jugant jugant. A soles o en companyia, a casa, al carrer -quan els deixen- o al parc. També a l'escola, comencen a aprendre de lletres, de colors, de formes i de quantitats, fins que l'escola s'oblida que jugar és la millor forma, la forma natural d'aprendre. Van assajant com ser majors reproduint en els seus jocs el que fan els adults: pares i mares, mestres, metgesses, policies…
Però el joc es pot fer amb joguets o sense. I amb joguets fabricats expressament per al joc infantil, allò que anomenem específicament com a "joguet", o amb altres coses que no pensem que ho són però que en fan la funció: objectes de la Natura -palets, pedretes, terra, fulles d'arbre, floretes, aigua...- o del món dels adults -cassoles, pinces, draps, caixes de cartró-. També, es pot jugar sense res, amb el propi cos i el moviment: córrer, ballar, pujar, baixar o fer coses amb les mans i els peus. Amb tot açò juguen, tots hem jugat.
Els joguets, quins joguets?
Ara mateix el joguet ha esdevingut un objecte de consum i de fabricació industrial, un gran negoci i molts xicotets negocis, però ha de quedar ben clar que el que importa no són els joguets sinó el joc mateix, el fet de jugar i facilitar que es jugue. A més, amb joguets o sense, les xiquetes i els xiquets necessiten tres elements molt importants per a poder jugar: temps, espai i altres persones, tres elements que els adults els haurem de facilitar perquè tinguen un desenvolupament com cal. Amb el joc amb persones, en un lloc i un temps determinats aprendran a viure i a relacionar-se amb altres persones, a gestionar el temps i a responsabilitzar-se de l'espai.
Però estem a prop de Nadal i Reis, temps de regals i, fins i tot, de joguets, pel que aprofitaré per fer un resum dels requisits que necessiten complir eixos joguets que anirem a comprar perquè puguen ser elements positius per al joc:
Els joguets s'han de deixar jugar, no poden ser objectes que juguen sols al terra o damunt la taula, perquè això no seria jugar; jugar és acció i interrelació xiquets-joguet, xiquets-xiquets.
No haurien de centrar-se en les diferències de gènere, ni «de xiquet» ni «de xiqueta»; si no, no els ajudaran a fer-se majors allunyant-los de prejudicis sexistes.
Millor pocs que massa; que la quantitat complica el fet de jugar, afavoreix el consumisme desbordat i, a més, després han d'arreplegar-se i això sol complicar la vida familiar.
Hem d'assegurar-nos que siguen segurs, que no es trenquen i puguen i fer mal, que no tinguen peces xicotetes que puguen ser perilloses, segons l'edat.
En resum, el més important que fan els xiquets i xiquetes és jugar, començant a comprendre i aprendre el món que els envolta i assajant el futur. Els pares i les mares tenen la responsabilitat de la seua educació i, amb això, la responsabilitat del que juguen i amb què. Ara és més difícil que juguen amb altres xiquets en el carrer, perquè el carrer no es considera segur com abans i no se'ls deixa eixir lliurement a jugar, pel que cal buscar-los alternatives: parcs, ludoteques, les cases de les amistats. Llocs on hi haja altres xiquets i puga hi haver algun joguet.
Vals de joc: uns altres regals, que fan jugar també
Pose a la vostra disposició un àlbum d’activitats on amb una llarga sèrie de regals, («Vals de Joc») que no són joguets i que els pares i les mares poden aprofitar per estar junts amb les filles i fills, passar-ho bé fer la vida i el futur en companyia. I, clar, passar-ho molt bé i inventar noves maneres de relacionar-se i de viure a casa i fora. Només cal obrir, imprimir, retallar i atrevir-se a compartir aquest recull d'activitats diferents i ben barates, que és segur que els agradaran.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Si voleu baixar el quadern de "Vals de Joc" podeu fer-ho debades en
Valancià: https://drive.google.com/file/d/0B4GETraEUFsLd3VRckEzcG1LMTA/view?usp=sharing
Castellà: https://drive.google.com/file/d/0B4GETraEUFsLbkFsX2NGWDJCUzQ/view?usp=sharing.
En mi opinión un buen escrito. Los juguetes de hoy, los educativos, son maquinas en las manos de un niño. Prefiero los antiguos, de la plastilina parecidos ¡el barro! es la forma natural de jugar la del niño, ensuciándonos del barro y de el siendo un alfarero disfrutando.
Un saludo
Eduard aprovecho en esta mi opinión, para desearte una ¡feliz Navidad! junto a tu familia
Buen artículo Eduard. Felices fiestas y ánimo.
Añadir un comentario
