.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
L’èxit rau en el constrenyiment (sonen millor)
Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Veia fa uns dies un documental sobre la WMC de Kerkrade (World music Contest) de 2013 on la jove banda simfònica de la FSMCV hi participava. Diferents estudiants de música d’arreu del món, que tenien en comú òbviament la pràctica instrumental i una edat compresa entre allò de l’adolescència i la primera maduresa feien declaracions a les mateixes preguntes: què destacaries de l’experiència de tocar i assajar amb les dinàmiques de la banda valenciana? A la pregunta, molts dels joves músics d’arreu del món, destacaven que la sonoritat de la banda els semblava fantàstica per l’homogeneïtat del so del conjunt i destacaven que això era evident perquè els músics valencians feien una cosa que altres agrupacions, i ells mateixos, no feien, escoltar-se molt. Els uns als altres.
Com que això que declararen els músics internacionals, és una pràctica consensuada per obtenir aquesta diferenciació de sonoritat homogeneïtzada, en aquest mitjà, també fa uns dies, podíem veure unes fotografies de la Societat musical d’Alzira, on els joves músics assajaven en unes condicions de constrenyiment ben premeditades, consensuades i amb una finalitat interpretativa ben justificada: tot és qüestió d’acústica, per homogeneïtzar el so.
Assagen ensardinats o com estan les sardines al barril, no perquè les condicions físiques de la sala (i potser de tota l’escola de música) siguen reduïdes per la confluència d’estudiants de música i intèrprets sinó que ho fan per afavorir l’escolta. Estic segur que a ulls dels polítics responsables, que assabentats per la denuncia i necessitats dels seus ciutadans, ben assessorats per físics experts en acústica els hauran assegurat que assajar constrenyis augura un èxit rotund en allò de facilitar l’escolta dels altres instruments. És a dir que, assajar un damunt de l’altre, és un exercici musical necessari per tal que els altres músics, els d’arreu del món, valoren com un símbol d’excel·lència i eficàcia que els músics valencians són diferents als altres perquè mentre toquen escolten les altres veus de la formació, cosa que evidentment s’ha de fer, ara no crec que en aquestes condicions d’amuntegament.
I així, com veuen maten dos ocells d’un tret, els músics treballen l’escolta atenta i els polítics valencians poden traure pit amb una de les senyes d’identitat del poble valencià: les bandes, les societats musicals, el nombre de músics i estudiants de música, la gran quantitat de socis..., ara allò que no sabia era que totes les xifres al voltant de les societats musicals i les seues escoles que tan els agrada airejar i proclamar als polítics responsables del PP, es podien recloure dins d’una sala d’assaigs (com ens mostrava la fotografia, per exemple); ai! que de ben segur tenen assessors per a aquestes circumstàncies, o potser diran que no canten els xavos per a solucionar el problema de constrenyiment, que no és, per desgràcia, només dels joves músics d’Alzira.
Ja ho deia Fuster: «la música ha de ser sentida amb molta circumspecció i amb molta aplicació. Les ingerències de la vida corrent en l’àmbit sacrosant de l’expectació musical tenen un escandalós aire sacríleg. El lliurament devot hi és preceptiu... La manera més adequada d’escoltar música: l’orella i l’esperit atents» ací rau el problema que ja veia Fuster, massa ens em lliurat devotament als qui havien de governar-nos i vetllar per la viabilitat del nostre present i futur com a societat i sobretot musicalment, voluntàriament, que ningú ens ho prescrivia el precepte, doncs ara caldrà redreçar les circumstàncies.
Quantes associacions o personalitats divulguen més, per tot arreu, el nom d’Alzira que la banda o la societat musical? Sí, a banda de Lluís Sunyer i Felip II quan vingué a visitar-los...., segurament és qüestió de prioritats, musicals o econòmiques, els assessors d’acústica tindran la culpa, estic segur d’això, els polítics: «no estava al cas, estem treballant» o s’acontenten amb la música de les esferes, aquella que no se sent, i tampoc porta mal de caps, fa la vida plàcida i tranquil·la, com més governable.
Sixto Ferrero
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
.-000048 .-000287
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
