6 raons per a beure aigua de l'aixeta >>> Clic ací   |   Refranyer i dites populars valencianes: Aquell que no fuma ni beu vinet, la boca li fa olor a xiquet.   |   Visitas a nuestros diarios en marzo: 1.060.966 - Media diaria: 34.225   |   Somos 16.725 en Twitter. ¿Vienes?   |   En Facebook gustamos a más de 13.300 usuarios. ¿Conoces nuestra página?   |   Farmacias de guardia en Alzira   |  
Miércoles, 25 de abril de 2018 Edición diaria nº 4.037 Año: 12 Noticias: 30.486 Fotografías: 85.073 Comentarios de usuarios: 96.231
EL SEIS DOBLE
sábado, 11 de mayo de 2013
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 La sort dels campions
Un relat curt d’Albert Reina

“Perquè quan la sort et brinda una oportunitat no s’ha de ser groller ni desagraït i menysprear-la”

Comparte este contenido

 
 

.-000194

 

Inventari de confusions

-------------------------------------------

Albert Reina

 

Es va alçar amb la premonició de que eixe dia seria redó per a ell. En obrir els ulls ja havia notat que el seu descans havia resultat reparador i les seues energies havien segut plenament restablertes. Recordava perfectament molts detalls  dels seus somnis, cosa que el feia sentir estable i segur de si mateix, com un explorador triomfant del seu inconscient. En definitiva, eixe matí es sentia un home  disposat a tot.

Començà a rebre senyals externes ràpidament. En un principi foren domèstiques i lleus. La primera, que l’escalfador d’aigua havia deixat de funcionar, de manera que es va donar una dutxa ben freda que li va fer circular la sang amb més ímpetu, va tonificar els seus músculs i li va aclarir encara més el pensament. Després comprovà que el televisor tampoc funcionava, així que optà per escoltar música de Pascal Comelade mentre desdejunava. Quan es disposava a acompanyar amb un cigarret el cafè amb que tancava el desdejuni, com era la seua costum, va vore que no li quedava tabac, de manera que prengué la decisió ferma de deixar de fumar (per cert, s’ha de dir que fins el dia de hui ha segut fidel a la mateixa).

Eixí al carrer i va pujar al seu cotxe per anar al treball. Li va semblar el dia perfecte per abandonar una de les seues absurdes supersticions, i va ficar en marxa l’equip de música col·locant el marcador de volum de manera conscient i premeditada en un número imparell. Això en altre moment li hagués produït palpitacions i una sudoració freda com antesala d’una desgràcia segura, però eixe dia havia fet fora totes les seues pors. Així, s’abandonà a l’escolta de Paganini Paga Tot A  Nono. Com que solament dura seixanta segons, ficà el programa de repetició per escoltar-la una vegada i una altra. Ni tan sols va vore com l’envestia per la dreta un vehicle que s’havia botat un semàfor en roig a una velocitat suïcida. Tan forta fou la col·lisió que el va llençar cap a l’altra banda de l’avinguda, per on venien els cotxes en sentit contrari a dos carrils plens. Els vianants que foren testimoni dels impactes que va rebre no s’ho creien quan el van vore eixir del cotxe pel lloc que havia ocupat el seu parabrises instants abans,  completament il·lès. Ignoraven que era el seu dia de la sort. La seua fortuna s’encomanà a la resta d’implicats, ningú va resultar ferit a l’accident.

Les hores de treball del matí transcorregueren amb normalitat. Solament s’ha de dir que va demanar permís per eixir un moment abans del migdia i anà a la tenda de mobles que hi havia enfront de la redacció del diari on treballava.

Trià un llit d’un metre cinquanta d’ample i, com que tenia confiança amb els propietaris i  havia de treballar per la vesprada, els deixà les claus de casa amb l’encàrrec que el portaren encara hui, emportant-se el vell llit on a males penes cabia ell sol.

Mentre dinava es va tacar. Li caigué tot el café per damunt d’eixa camisa que li havia costat noranta euros i que en realitat tan avorrida tenia. A més, ja li tocava llençar-la a la roba bruta, així que s’estalviava haver-la de rentar i planxar novament. Per a fer draps!. El seu cap de secció es va mostrar comprensiu quan li va demanar llevar-se-la i quedar-se amb la samarreta sense mànigues que duia baix. Ja feia calor.

En eixir del treball va comprar llençols i tot el necessari per vestir el seu llit amb bon gust. A continuació s’encaminà a una tenda gourmet i comprà unes bones viandes juntament amb un bon vi i una botella de cava per regar-les. El venedor l’informà de que l’establiment tenia una promoció per la qual rascaves un cupó i et podia tocar un premi immediat. Va utilitzar una moneda d’euro i  mentre la fregava, a poc a poc, aparegué la silueta  d’un gos. Aquell home el felicità amb efusivitat, ficant-se roig com un titot, fent bots i cridant per alabar la seua bona sort mentre es dirigia a la rebotiga i apareixia instants després amb un preciós cadellet idèntic al que eixia als anuncis d’Scottex (“es mucho papel”). Ell va pensar en la problemàtica que això li reportava, ja que no tenia cap galeria o terrassa on l’animalet poguera fer les seues coses, el seu pis era molt menut i ell es passava el dia fora de casa, amb la qual cosa no el podia traure al migdia. També pensà que s’hauria d’alçar una estona abans pel matí per eixir amb ell, i que per les nits, encara que fera fred o plogués, l’hauria de traure igualment. Però eixos pensaments negatius el van abandonar quan conclogué que li feia falta practicar un poc més d’exercici i que li vindria bé caminar un poc tots els dies. Això el dugué a decidir que, ara que no tenia cotxe, es compraria una bicicleta per anar a treballar. Mentre abandonava la botiga amb les bosses dels queviures del sopar en una ma i la corretja amb el gosset a l’altra, es decantà per triar-li un nom ben humà, com ara Rafael, Llorenç, Jaume o Salvador.

Després de tants esdeveniments gratificants, no li cabia cap dubte que havia encertat en la seua premonició. I el que era més important, tenia la seguretat de que el millor encara estava per arribar. En entrar a casa, va anar directament per comprovar que li havien canviat el llit tal com havia encarregat als de la tenda de mobles. Ple d’il·lusió el va equipar amb tot el que havia comprat, deixant-lo ben planxat amb les palmes de les mans, amb la meticulositat amb que treballa un cuidador d’un camp de golf que elimina qualsevol imperfecció d’un green per facilitar que els jugadors puguen embocar els seus puts amb precisió. A continuació anà al menjador i parà la taula per a dos.

Mentre acabava d’obrir les llaunes i de tallar i ficar al plat el formatge i els embotits sonà el timbre, tal i com pressentia que anava a ocórrer. Era el seu veí del tercer, amb un ample somriure i ganes de festa. El convidà a entrar, tot i que es va quedar per un breu instant un poc descol·locat: en realitat esperava a la veïna del segon. Per un moment la sensació de que tot li venia de cara va trontollar al seu interior, però el xoc li va durar poquet. Perquè quan la sort et brinda una oportunitat no s’ha de ser groller ni desagraït i menysprear-la. I ell eixe dia havia tingut la sort dels campions.

Després de sopar i del que sorgira a continuació -cabia la possibilitat de que es tractara de l’estrena del nou llit-  podrien parlar del mundial de Fórmula I, de les finals de les competicions continentals de futbol o dels play-offs de l’NBA.

 


 
                           

.-000179                                                                                                                                           .-000065
                           
.-000187                                                                                                                          .-000100

 

 

 

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasAlbert Reina
SeccionesRincón literario

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

Juan Vcte. - 11/05/2013
"Després de passar un dia així, ¡si que agafarà el llit a gust!
Albert Reina - 11/05/2013
Un dia pot donar per a molt, Juan Vcte. Salutacions i bon diumenge.

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.