6 raons per a beure aigua de l'aixeta >>> Clic ací   |   Refranyer i dites populars valencianes: Aquell que no fuma ni beu vinet, la boca li fa olor a xiquet.   |   Visitas a nuestros diarios en marzo: 1.060.966 - Media diaria: 34.225   |   Somos 16.725 en Twitter. ¿Vienes?   |   En Facebook gustamos a más de 13.300 usuarios. ¿Conoces nuestra página?   |   Farmacias de guardia en Alzira   |  
Miércoles, 25 de abril de 2018 Edición diaria nº 4.037 Año: 12 Noticias: 30.486 Fotografías: 85.073 Comentarios de usuarios: 96.231
EL SEIS DOBLE
martes, 4 de diciembre de 2012
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 Reposició dactilar
Un relat curt d’Albert Reina

“En unes condicions sanitàries que descarten cap risc d’infecció han procedit a amputar el dit menovell de la mà esquerra del seu hoste”

Comparte este contenido

 

Inventari de confusions

-------------------------------------------
Albert Reina
 

Des de sempre ha tingut ben clar que una de les últimes situacions desagradables que desitjaria experimentar en carn pròpia seria la de trobar-se segrestat en un habitacle minúscul i fosc. Mai hagués volgut saber que es sent quan es perd la noció del temps, del dia i la nit, passant a tindre com a única ocupació haver de suportar algú tan poc recomanable per a la seua salut mental com ell mateix. Per altra banda, com que té una fisonomia absolutament convencional, sempre ha pensat que corria el risc de veure’s algun dia enmig d’alguna confusió per la qual se li imputara com a pecador algun fet que, com a just que és, no hagués dut a terme. I mira per on que la seua por i la seua intuïció han convergit de manera que ara es troba en la pitjor situació possible, perquè un grup de mafiosos de l’est l’han confós amb un altre individu. Enutjats i desairats li han pegat (però poc, que el volen ben viu) i l’han tancat en una amagatall soterrani, humit i fosc com la gola d’un llop. Després han amenaçat en trossejar-lo a poc a poc si no canta la gallina i diu on estan els diamants, la cocaïna, l’urani i les xiques.

Els criminals han enviat una nota als suposats companys de vici i delicte del captiu explicant que el tenen al seu poder i que aniran tornant-lo a peces si no accedeixen a les seues pretensions, a les quals han de comprendre que modestament no poden renunciar perquè en eixe cas haurien de baixar ostensiblement el seu ritme de vida. Els de la banda rival, que evidentment no coneixen de res l’enclaustrat, han contestat educadament que s’ha de tractar d’un malentès, ja que l’home a qui fan referència es troba sa i estalvi recuperant-se d’un treball extenuant realitzat a l’estranger i precisament han contactat amb ell uns moments abans per certificar-ho. Han afegit a la nota de resposta que seria qüestió de que anaren amb peus de plom per no donar mal any a cap persona aliena a les trames en les quals tenen interessos creuats. Per últim s’ha acomiadat efusivament.

Pensant que els han volgut vendre la moto per guanyar temps, els segrestadors han decidit passar a l’acció, i utilitzant l’anestèsia de manera humanitària i adequada, i en unes condicions sanitàries que descarten cap risc d’infecció, han procedit a amputar el dit menovell de la mà esquerra del seu hoste, per a després facturar-lo seguint els passos de la seua primera missiva. Els de la banda rival, en rebre la macabra mostra de desaprovació, han tornat a ressaltar que existeix un error de base, la qual cosa els ha valgut el ser destinataris d’un altre dit. Han reaccionat comentant que els pareix molt greu i injust que s’estiga fragmentant un innocent, (el qual, per cert, ja està començant a molestar-se pels inconvenients del seu captiveri, per totes les coses que ha deixat de fer durant eixos dies i pel fet d’estar perdent massa corporal a marxes forçades per la combinació d’una mala alimentació i les amputacions).

Uns dies i algun dit més tard, tal com han acordat prèviament, els dos clans mafiosos es troben a un descampat a l’extraradi de la ciutat. Una vintena d’homes per bàndol, ben armats tot i que el pacte és acudir amb les mans lliures, es miren de front a certa distància. El segrestat comença a caminar lentament eixint d’enmig del grup de la dreta, mentre que des de l’altre costat ix al seu encontre un altre home. Mentre s’acosten van constatant que s’assemblen sorprenentment. Quan s’ajunten a mig camí, als dos els fa l’efecte que es troben davant d’un espill. La única diferència visible radica en que a un dels dos li falten els cinc dits de la mà esquerra. Commoguts pel miraculós paregut i pel fet que s’haja desfet el malentès, els homes dels dos grups somriuen alleujats, i l’ambient perd sobtadament tota la tensió acumulada.

Però en eixes, a algú dels presents se li ocorre dir en veu alta, de manera que el comentari sona certament despectiu, que en la seua opinió els dos tenen una fisonomia extremadament vulgar. A l’altra banda del descampat algú es sent sobtadament molest pel comentari, el qual ha esperonat el seu fins aleshores ocult esperit noble, que fa que no siga per ell plat de bon gust vore com es ridiculitza ningú en públic. Com a conseqüència fa un gest quasi reflex que la majoria dels presents, amb bon criteri, es pren com una amenaça, de manera que en pocs moments el lloc es converteix en un infern on desenes d’armes de foc no deixen lloc a cap paraula més. L’antic ostatge es llança a terra de manera molt oportuna i comença a reptar com un fardatxo amb la intuïció de que la seua presència enmig del camp de batalla pot causar als contendents més molèsties que altra cosa.

Quan després d’uns minuts eterns deixen d’escoltar-se els trets, alça el cap i després s’incorpora. Constata que solament hi ha tres o quatre supervivents a un dels bàndols, que ara no fa al cas quin dels dos siga. Ni tan sols el seu alter ego s’ha pogut salvar.

S’apropa als homes, que estan certament consternats pels efectes de la successió de confusions i infortunis. Ho lamenten de veritat, tot i que són conscients dels riscos que es contrauen quan es forma part del món del crim. Pels morts ja no es pot fer res, però encara troben la manera de satisfer el deute moral i material que tenen amb ell: en primer lloc, li demanen sinceres disculpes. Després, es comprometen a dur-lo al millor cirurgià plàstic que es puga trobar i a fer-se càrrec de les despeses de la reposició dactilar, assegurant-li que el tràfec il·legal d’armes i els robatoris d’obres d’art donen per això i per a més.

Un poc més tard, mentre es sotmet als preparatius per a la intervenció quirúrgica -que serà un èxit absolut- pren consciència de que mai s’ha de menysprear el plaer gojós que senten els infants més menuts quant se’ls fa allò de “Este és el pare, esta és la mare, este demana pa, este diu que no n’hi ha...”.

 


                           
 .-000138                                                                                                                        .-000130
                            
 .-000083                                                                                             .-000183
                            
.-000115                                                                                      .-000182

 

 

 

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasAlbert Reina
SeccionesRincón literario

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.