--> Cuina casolana<br>Un relat curt d’Albert Reina - elseisdoble.com


Sábado, 25 de enero de 2020 Edición diaria nº 4.677 Año: 13 Noticias: 35.291 Fotografías: 94.591 Comentarios de usuarios: 109.211
EL SEIS DOBLE
sábado, 5 de mayo de 2012
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 Cuina casolana
Un relat curt d’Albert Reina

“Me’l vas deixar l’últim dia que ens vam vore, te’n recordes?”

 

Inventari de confusions

-------------------------------------------
Albert Reina
 

A Núria la desperta el so del telèfon. Són més de les tres de la matinada, ha acabat tard de treballar i s’ha gitat molt cansada. A eixa hora, és una estranya fins i tot per a ella mateixa. Sense encendre la llum de l’habitació palpa per damunt de la tauleta de nit fins que encerta a despenjar l’auricular.

“Sí?”
“Marta?”

“Ací no viu cap Marta. No té res millor que fer que equivocar-se de número a aquestes hores?” Penja, respira fons i es gira cap a l’altre costat del llit.

Dos minuts després el telèfon torna a sonar. Ara Núria encén la llum i després de seure al llit respon amb suavitat, fingint malenconia:

“Hola, sóc Marta”.

Entre les dues cridades Núria s’ha sentit molt sola.

“Marta, eres tu! No m’ho puc creure. Tornar a sentir la teua dolça veu de nou... Tot aquest temps t’he enyorat molt, ho saps? Necessite vore’t ara mateix, acaronar-te els cabells, olorar el teu coll...”

Queden en trobar-se vint minuts després a un parc no massa llunyà de sa casa.

Són dos desconeguts, però no hi ha confusió possible: no hi ha cap persona desperta en un radi de dos quilòmetres. Per donar-li un punt més de teatralitat a l’encontre, ella li dóna un llibre: City of glass, de Paul Auster.

“Me’l vas deixar l’últim dia que ens vam vore, te’n recordes?”

Es fan un tímid bes als llavis i els dos comencen a caminar lentament, l’un al costat de l’altre, escoltant el so de les seues passes. L’home es posa la mà a la butxaca de l’abric i certifica que la navaixa de barber està al seu lloc. Les condicions són les idònies: estan a un parc solitari als afores de la ciutat i fa molt de fred. A més, hi ha una estadística que diu que entre les tres i les quatre de la matinada és quan més gent dorm. El seu esperit de violador i assassí en sèrie està exultant.

L’endemà al migdia Núria treballa amb la diligència habitual al seu restaurant. Eixe matí s’ha aplicat especialment davant els foguers. A un reservat dina un grup sorollós de polítics. Han acudit directament des dels jutjats, per celebrar que alguns d’ells han quedat absolts en un judici per evident corrupció. En un moment donat, ella està servint un guisat que fumeja a la sopera: verdures de temporada, un caldo molt substanciós i una carn molt, molt especial. Ompli l’escudella d’un d’ells, que just en eixe moment, dirigint-se al seu veí de taula, junta en una mateixa frase els termes educació, despesa i inútil. Quan tots estan servits i va a eixir del menjador cap a la cuina rep la felicitació d’un altre perquè la carn és excel·lent; tendra i saborosa, cuinada al punt.

Abandona el saló amb un ampli somriure que qualsevol interpretaria com una legítima mostra d’orgull professional.

 
 
 
 
 

 

                          
 .-000018                                                                                                                                  .-000137

                          
 .-000147                                                                                                                                 .-000120

                          
 .-000123                                                                                                                                  .-000021

 

 

 

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasAlbert Reina
SeccionesRincón literario

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.