--> La dona de la seua vida<br>Un relat curt d’Albert Reina - elseisdoble.com

Domingo, 31 de mayo de 2020 Edición diaria nº 4.804 Año: 14 Noticias: 36.273 Fotografías: 95.924 Comentarios de usuarios: 111.250
EL SEIS DOBLE
viernes, 6 de abril de 2012
Clic en la foto para ampliar

Il•lustració per a este conte: Doris
Ver imágenes de esta noticia
1

 La dona de la seua vida
Un relat curt d’Albert Reina

“No es dóna compte de que de sobte l’estima, ni s’oferix a acompanyar-la a casa, o al metge, o a la fi del món”

 

Inventari de confusions

-------------------------------------------
Albert Reina
 

L’engranatge d’aquell mecanisme quasi perfecte es fica en marxa. El col·laborador necessari ix del centre comercial i carrega la compra al seient de darrere del seu cotxe.  Ho fa amb parsimònia, té tot el temps del món. Així ha de ser, perquè tot ha d’estar ben sincronitzat.

Ell ha iniciat un dels seus quotidians passejos terapèutics. Després de la malaltia i la llarga temporada de repòs total, el seu cos necessita un constant rodatge per recuperar la seua vitalitat, i la seua ment inquieta vol sentir l’estímul del carrer i de la gent, fugir de l’avorriment. Al principi sols podia caminar, amb esforç, cinc o deu minuts, depenent del dia. Ara ja pot tornar a caminar tot el que vulga i en breu pensa començar a córrer de nou.

En eixe mateix moment, a l’altra banda de la ciutat,  la dona de la seua vida està eixint del treball. Tal i com estava previst, una companya la fa parar quan ja eixia  al carrer per contar-li alguna xafarderia que no li importa gens ni mica. Com que li té molta estima, l’atén fingint un interès que no sent. Inexplicablement, s’escolta a ella mateixa convidant a la seua companya a un cafè perquè li conte més detalls del tema. La seua sorpresa és gran, no sap per quin impuls ho ha fet. Però com que ja està dit, les dos s’acosten a una cafeteria que hi ha al cantó més proper.

El cotxe negre avança per una avinguda. El moviment de les bosses amb queviures, beguda i productes de neteja es sent de fons mentre l’home escolta les notícies de la ràdio. Circula lentament, parant atenció als vianants que creuen la calçada o als altres vehicles.

Ell continua la seua caminada. De volta en quan es creua amb un conegut i el saluda sens detindre les seues passes. Respira l’aire gèlid amb plaer. La penombra comença a envair-ho tot, i com que l’ajuntament no pot fer front a les despeses i no encendrà els fanals fins molt després, solament  la llum dels comerços de la zona dóna un poc de vida als carrers.

La dona de la seua vida apura el seu cafè mentre escolta la seua companya. Es gira cap al cambrer i paga les consumicions. No ha pogut evitar anar després de fer la invitació, però es proposa ventilar ràpidament l’assumpte i en cinc minuts tornen a estar al carrer, on s’acomiaden fins al dia següent. La seua amiga es queda un poc desconcertada per les presses sobtades, però tenen molt bona relació i no s’ho pren malament. Ella comença a caminar, amb la ment en blanc, parant-se de tant en tant en els aparadors de les botigues de roba que ofereixen els articles rebaixats.

En el moment en que un polític diu a la ràdio que les retallades són dures però necessàries, el cap d’informatius l’interromp per donar una notícia d’última hora. La commoció del conductor del cotxe negre en escoltar-la és tan gran que s’oblida de tot el que l’envolta i colpeja al vehicle que té davant. Sense ser conscient, ja no és el col·laborador necessari d’aquesta història. Perquè ja no continua avançant per l’avinguda, i res del que estava previst succeeix.

Quan el caminant creua l’avinguda dos-cents metres més enllà, cap cotxe negre està a punt d’atropellar la dona de la seua vida, que creua en direcció contrària, justament enfront d’ell. Ella no té necessitat de donar un pas enrere per evitar el cotxe ni cau d’esquenes sobre l’asfalt. Ell no es precipita cap on ella està ni l’ajuda a alçar-se. I no veu que, tot i el perill que ha viscut, ella riu. Ni percep que té les mans gelades i la pell molt fina, ni que no vol soltar-les. No es dóna compte de que de sobte l’estima, ni s’oferix a acompanyar-la a casa, o al metge, o a la fi del món. Res de tot açò passa. I la dona de la seua vida deixa de ser-ho.

Es creuen com ho fa tanta gent a diari en qualsevol semàfor d’una ciutat, anònimament, inconscientment, amb indiferència. Quan arriba a l’altra banda de l’avinguda connecta el seu MP3. Li han entrat ganes d’escoltar, per enèsima vegada aquell dia, una cançó de Fiona Apple que es diu O’ Sailor. Li agrada tant, li sembla tan perfecta, que li fa mal escoltar-la.

I caminant i escoltant, va entrant a poc a poc en eixe estat alterat de consciència que el moviment continu li provoca i que tan grat li és; té la vaga impressió de que tot està en ordre, de que les peces del trencaclosques que conformen la realitat, ara i ací, estan completes i ben encaixades.

 
 

 


 

                          
 .-000018                                                                                                                                  .-000137

                          
 .-000064                                                                                                                                  .-000012

                          
 .-000123                                                                                                                                  .-000021




Etiquetas de esta noticia

ArticulistasAlbert Reina
SeccionesRincón literario

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.