Ha obtingut el Primer Premi en Demostracions i Experiments de Física i Menció d’Honor en Aplicacions Tecnològiques
Una vegada més, la Facultat de Física de la Universitat de València va celebrar el VIII Concurs d’Experiments i Demostracions de Física i Tecnologia “Experimenta 2013”. D’acord amb l’esperit d’aquesta celebració, que pretén acostar la ciència a la ciutadania i millorar la cultura científica. El concurs es transformà recentment en una fira oberta al públic en general, en la qual els participants van mostrar i explicar els 58 treballs seleccionats per aquesta fase final.
Entre aquestos projectes es troben dos treballs realitzats en l’assignatura Mètode Científic de Primer de Batxillerat de l’IES nº4 (Tulell) d’Alzira que van obtindre un primer premi en l’apartat ‘Demostracions i experiments de Física’ el qual portava per títol: ‘Por favor, amortíguame la caída Super - imán. La Ley de Lenz y el tiempo de caída de un imán por dentro de un tubo conductor no ferromagnético’, mentre que el segon treball ‘¡Ión o no ión, es la cuestión! ¿Actúa o no actúa un campo magnético sobre los iones del agua?’ obtingué Menció d’Honor en l’apartat de projectes d’aplicacions tecnològiques.
Els ponents del primer treball foren els alumnes: Maria Martínez, Borja Richart, Karen Maldonado, Olga Botella i Marc Estela, mentre que els ponents del segon: Laura Benavent, Irene Navarro, Mariana Caraballo, Saïda Amrane i Ana Picazo. El tutor dels dos treballs va ser el professor de Física i Química Juan M. Pastor.
El bon funcionament, la comprensió dels treball pels concursants, la claredat i precisió de les seues explicacions van ser aspectes molt valorats pel tribunal per donar aquestos premis.
El primer experiment intenta mostrar un fenomen ben curiós: el retard en la caiguda d’un imant potent de neodimi, bé per dins d’un tub de coure o d’alumini o bé dins d’un rotllo de paper d’alumini d’ús domèstic; és a dir, per dins d’un tub conductor no ferromagnètic.
A més a més, podem comprovar que si fem el mateix amb d’altres materials no imantats si que obeeixen les lleis de la gravetat. A pesar que entre l’imant i aquestos metalls no existeix atracció magnètica, la caiguda de l’imant dins del tub és significativament retardada per la força originada per la interacció entre els corrents induïts en el tub pel moviment de l’imant i el propi imant.
El principi bàsic en què es basa l’experiment són les lleis de l’electromagnetisme (Llei de Faraday - Henry i Llei de Lenz) i de la dinàmica (Lleis de Newton).
El segon dels experiments ens ha permès demostrar que l’aigua no pot ser imantada i que, tot i que s’hi creara un camp magnètic, aquest no n’afectaria la seua estructura ni la dels ions que porta. Per tant, sonen a publicitat enganyosa els eslògans que podem sentir en alguns mitjans de comunicació i que ens intenten vendre productes miraculosos per llevar la calç de l’aigua gràcies als imants col·locats a les canonades.
IES nº 4 Tulell
La reserva de agua de la cuenca del Júcar se encuentra al 55’6 %
Un guardia civil de paisano dispara al aire durante una discusión de tráfico en Corbera
El TS desestima todas las ‘razones’ del Consell contra la búsqueda de petróleo
Arias Cañete, un tipo duro. Para mear y no echar gota
Una historia de éxito. Más de 2.000 empleos en tres años
Goteros de esperanza contra el cáncer (3)
.-000166 .-000143 .-000103 .-000186
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Enhorabona al company Joan Pastor, per la seua dedicació, i als alumnes pel seu treball. En els temps que corren sempre va bé una alegria com aquesta que ens anima a seguir amb la nostra tasca com a docents (no sempre reconeguda ni valorada) i com bons estudiants (també poc apreciats actualment).
Ànim i endavant!
Añadir un comentario